Kurt Weill

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaKurt Weill
Bundesarchiv Bild 146-2005-0119, Kurt Weill.jpg
(1932)
Biografia
Naixement 2 març 1900
Dessau
Mort 3 abril 1950 (50 anys)
Nova York
Causa de mort Infart miocardíac
Residència Kleinmachnow
Grup ètnic Jueus i alemanys
Religió Judaisme
Educat a Universitat de les Arts de Berlín
Activitat
Ocupació Compositor, pedagog i director d'orquestra
Gènere artístic Òpera, simfonia i ballet
Mestre Ferruccio Busoni i Engelbert Humperdinck
Estudiant Nikos Skalkottas Tradueix
Instrument Piano
Obra
Obres destacables Und was bekam des Soldaten Weib
Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny
Família
Cònjuge Lotte Lenya (1926–1933)
Lotte Lenya (1937–1950)
Premi rebut

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0918044
Modifica dades a Wikidata

Kurt Julian Weill (Dessau, 2 de març de 1900 - Nova York, 3 d'abril de 1950) va ser un compositor alemany d'origen jueu, posteriorment nacionalitzat estatunidenc. És principalment conegut per les seues obres per al teatre.

Vida i obra[modifica]

Va nàixer al si d'una família jueva de profunds sentiments religiosos. Fill d'un cantor jueu a la ciutat de Dessau, a una mica més de cent quilòmetres de Berlín, Weill va ser un nen tímid, seriós, consagrat a la música. Abans dels 20 anys ja havia compost algunes obres (el cicle de cançons Ofrahs Lieder sobre textos de Yehudà Halevi traduïts a l'alemany, un quartet de corda i una suite per a orquestra). Va estudiar composició amb Ferruccio Busoni a Berlín, on va compondre la seua primera simfonia. Tot i gaudir de cert èxit amb les seues primeres obres de maduresa pensades per a les sales de concert i influïdes per l'estil de Gustav Mahler, Arnold Schönberg i Ígor Stravinski (com ara el Quartet de Corda op.8 o el Concert per a violí i orquestra de vent, op.12), Weill va mostrar un interès creixent vers la música escènica. Les seues obres per al teatre i les seues cançons van ser molt i molt populars entre el gran públic a l'Alemanya de finals dels anys 1920 i principis dels 1930. La música de Weill va guanyar-se l'admiració de compositors com Alban Berg, Alexander von Zemlinsky, Darius Milhaud i Stravinski, però també va rebre crítiques, per exemple de Schönberg - que després es va desdir - i d'Anton Webern.

Va conèixer l'actriu Lotte Lenya el 1924 i es va casar amb ella dues vegades: el 1926 i el 1937 després d'un divorci en l'any 1933. Lenya va posar tot el seu empeny en la música del seu espòs, i després de la mort d'aquest va desplegar una gran activitat per tal de difondre la seua obra, creant amb aquest propòsit la Kurt Weill Foundation.

L'obra més popular de Weill és Die Dreigroschenoper (L'òpera dels tres rals) 1928, amb llibret de Bertolt Brecht. Està basada en una comèdia de John Gay, The Beggar's Opera. En Die Dreigroschenoper es troba la cançó més cèlebre de Weill, Mack Navalla (Die Moritat von Mackie Messer). La col·laboració amb Brecht, després de grans èxits, va acabar l'any 1930 per diferències polítiques. Segons Lenya, Weill va comentar que era incapaç de «posar música al manifest del partit comunista».

Weill va deixar Alemanya l'any 1933. Havia estat assenyalat per les autoritats nazis, en ser un destacat compositor d'origen jueu. Membres del partit nacional-socialista van organitzar escàndols en diverses representacions de les darreres obres de Weill, com per exemple en l'estrena de Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny (Apogeu i caiguda de la ciutat de Mahagonny). No va tenir una altra opció, de manera que va marxar a París, on va treballar de nou amb Bertolt Brecht (després d'un projecte fallit amb Jean Cocteau) - en el ballet Els set Pecats Capitals. El 1934 va acabar la Simfonia núm. 2, la seua darrera obra purament orquestral, que va ser estrenada a Amsterdam i Nova York per Bruno Walter.

El 1935 va emigrar als Estats Units. Els Estats Units havien esdevingut el seu somni, el seu idil·li amb la democràcia i el món lliure; així que n'esdevingué ciutadà l'any 1943. Quan va albirar el port de Nova York a l'horitzó, Weill va deixar el seu passat alemany enrere. Creia que la major part del seu treball anterior havia de ser destruït, i molt rarament i amb renuència va parlar i escriure alemany, amb l'excepció de les cartes als seua pares, que havien fugit a Israel.

Tot i que la major part de les obres americanes de Weill es consideren inferiors a les de la seua etapa alemanya, els seus treballs per a Broadway inclouen un bon nombre de reconeguts espectacles. Entre aquests cal destacar Lady in the Dark i Love Life, considerades com la llavor del musical nord-americà. Va col·laborar amb diversos escriptors, com ara Maxwell Anderson i Ira Gershwin, i fins i tot va compondre la banda sonora de la pel·lícula de Fritz Lang You and Me, l'any 1938. També va intentar crear un nou estil d'òpera nord-americana, que fora alhora de qualitat artística i amb èxit comercial. El més interessant exemple en aquesta direcció el constitueix l'òpera Street Scene, basada en una obra teatral d'Elmer Rice.

En els anys 1940 Weill va viure a New City (Estat de Nova York), fent freqüents viatges a la ciutat de Nova York i a Hollywood relacionats amb els seus treballs per al teatre i el cine. Va morir a Nova York el 1950 i està soterrat al cementeri de Mount Repose a Haverstraw, Nova York.

A banda de "Mack Navalla", cal destacar entre les seues cançons més famoses "Alabama Song" (de Mahagonny), "Surabaya Johnny" (de Happy End), "Youkali" (de Marie Galante), "Speak Low" (de One Touch of Venus), "Lost in the Stars", i "September Song" (de Knickerbocker Holiday).

Obres principals[modifica]

1920-1927[modifica]

  • 1920 – Sonata per a violoncel i piano
  • 1921 – Simfonia No. 1 per a orquestra
  • 1923 – Quartet de corda op. 8
  • 1923Quodlibet. Suite per a orquestra sobre la pantomima Zaubernacht, op. 9
  • 1923Frauentanz: sieben Gedichte des Mittelalters per a soprano, flauta, viola, clarinet, trompa i fagot, op. 10
  • 1924Concert per a violí i orquestra de vent, op. 12
  • 1926Der Protagonist, op.15 (Òpera en un acte, llibret de Georg Kaiser)
  • 1927Der Neue Orpheus. Cantata per a soprano, violí i orquestra op.16 (llibret d'Yvan Goll)
  • 1927Royal Palace op.17 (Òpera en un acte, llibret d'Yvan Goll)
  • 1927Der Zar lässt sich photographieren op.21 (Òpera en un acte, llibret de Georg Kaiser)
  • 1927Mahagonny (Songspiel) (Bertolt Brecht)

1928-1935[modifica]

1936-1950[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Jürgen Schebera, Kurt Weill (Rowohlt, Reinbek bei Hamburg, 2000) (alemany)
  • David Drew (Editor), Über Kurt Weill (Frankfurt am Main, Suhrkamp, 1975) Excel·lent col·lecció de textos, incloent-hi una introducció de David Drew i textos de Theodor W. Adorno (alemany)

Per ampliar[modifica]

  • David Drew. Kurt Weill: A Handbook (Berkeley, Los Angeles, University of California Press, 1987) (anglès)
  • Donald Spoto. Lenya A Life (Little, Brown and Company 1989)Very heavy on Weill history (anglès)
  • Lys Symonette & Kim H. Kowalke (ed. & trans.) Speak Low (When You Speak Love) The Letters of Kurt Weill and Lotte Lenya (University of California Press 1996) (anglès)
  • Alex Ross: The rest is noise (Ed,Six Barral, 2009)

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kurt Weill Modifica l'enllaç a Wikidata