Kvirike III de Kakhètia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKvirike III de Kakhètia
Biografia
Mort 1029 (Gregorià)
Activitat
Ocupació Corbisbe
Modifica les dades a Wikidata

Kvirike III de Kakhètia dit el Gran (en georgià : კვირიკე III დიდი, Kvirike III Didi)  fou un rei (corbisbe) de Kakhètia de la dinastia dels Kyriàcides o Ciriàquides del 1014 al 1029/1039.[1]

Kvirike o Ciriac III era el fill del « Corbisbe » David de Kakhètia.[2]  Va succeir al seu pare com « Príncep i Corbisbe » de Kakhètia mentre que el país estava sota l'ocupació del rei Bagrat III de Geòrgia.

Els nobles de Kakhètia van aprofitar la mort del rei Bagrat III de Geòrgia i van expulsar als eristavis que Bagrat havia nomenat com a governadors; llavors van cridar a Kvirike, el fill del seu antic sobirà, que va reprendre el poder. Va agafar a continuació el control de la regió veïna d'Herètia i va fer reconèixer la seva independència pel jove Jordi I de Geòrgia assumint el títol reial.

Sota el seu regnat, el regne de Kakhètia-Herètia va conèixer el seu període de més gran prosperitat i desenvolupament. D'acord amb la Crònica georgiana, Kvirike II estaria a l'origen de la gran coalició que van formar el rei Bagrat IV de Geòrgia, Liparit III (fill de Liparit II Orbeliani), Ioane o Joan Abzadze i el seu cunyat  David Anholin de Lori (qualificat de rei d'Armènia) contra l'emir xaddàdida Fazl I, que fou vençut en el cantó d'Electz.[3] Poc després, Kvirike va rebutjar una invasió dels alans o ossets que havien franquejat el Caucas i en el curs de la qual el seu rei anomenat Orduré per la Crònica, va resultar mort.

Fou sota el regnat de Kvirike que fou construïda la gran catedral d'Alaverdi, que esdevindrà el santuari funerari dels reis posteriors de Kakhètia.

Al apogeu de la seva potència, Kvirike fou assassinat al curs d'una cacera l'any 1029/1039 per un esclau osset que volia venjar al seu sobirà. Després de la seva mort, la Kakhètia-Herètia, segons Cyril Toumanoff, fou annexionada temporalment durant deu anys (1029-1039) al regne de Geòrgia.[1]

Kviriké III no va deixar descendents. El tron torna en 1039 a la seva família en la persona de  Gagik de Kakhètia, segon fill de la seva germana Zoracertel i del rei David Anholin que pertanyia a una branca menor de la dinastia bagràtida (bagratuni) d'Armènia.[4]

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Toumanoff 1990
  2. Du grec Χωρεπίσκοπος (khôrepiskopos).
  3. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie de l'Antiquité au XIXe siècle, Saint-Pétersbourg, 1848-1858, p. 316-317.
  4. Marie-Félicité Brosset, op. cit., p. 317.

Bibliografia[modifica]

  • Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 196, 546 i 569. 
  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, tome II : « Histoire du Héreth du Coukheth et du Cakheth », p. 142.