Kwajalein

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaKwajalein
Kwajalein Atoll 2003-02-07 - Landsat 7 - 30m.png
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Marshall-wki.png Modifica el valor a Wikidata
 8° 43′ N, 167° 44′ E / 8.72°N,167.73°E / 8.72; 167.73Coord.: 8° 43′ N, 167° 44′ E / 8.72°N,167.73°E / 8.72; 167.73
ProtectoratNova Guinea Alemanya
EstatIlles Marshall Modifica el valor a Wikidata
Població
Total11.408 (2011) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat696,03 hab/km²
Geografia
Part deRalik Chain (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Superfície16,39 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2MH-KWA Modifica el valor a Wikidata

Kwajalein (en marshallès: Kuwajleen) és un atol que forma part de les Illes Marshall. Comprèn 97 illes i illots, té una superfície terrestre de 16,4 km² i envolta una de les llacunes més grans del món, amb una superfície de 2.174 km².[1][2] L'altura mitjana sobre el nivell del mar de totes les illes és de tan sols 1,8 metres. Es troba a la cadena Ralik, 3.900 km al sud-oest de Honolulu, Hawaii.[3]

La Marina dels Estats Units hi té instal·lada, des de la Segona Guerra Mundial, una base naval a l'illa Kwajalein, a la part més meridional de l'atol. Va ser el lloc de descans final del creuer alemany Prinz Eugen després de sobreviure a la prova nuclear de l'Operació Crossroads el 1946 i lloc de proves de míssils de tota mena. Durant la Segona Guerra Mundial s'hi va lliurar la batalla de Kwajalein, motiu pel qual la llacuna conté dotzenes de restes de vaixells i diversos avions. La majoria dels vaixells eren vaixells mercants. Alguns dels naufragis han estat identificats. Les zones per al busseig de restes sovint estan marcades per boies.[4][5]

Clima[modifica]

L'atol té un clima de selva tropical en la classificació climàtica de Köppen. La temperatura mitjana varia tan sols en 1,1 °C d'un mes a un altre. Tot i que els climes de la selva tropical no tenen una veritable estació seca, l'estació sensiblement més seca de l'atol es produeix de gener a març. La precipitació mitjana és de 2.570 mm. La humitat relativa mitjana mensual oscil·la entre el 78 i el 83%.[3]

Història[modifica]

La infanteria de marina inspecciona un búnquer després de capturar l'atol de Kwajalein al Japó durant la Segona Guerra Mundial.
Un habitant de l'illa observa com la Marina dels Estats Units descarrega materials i eines el 2019.

L'atol de Kwajalein era un lloc destacat en la cosmologia marshallesa, ja que a l'illa Kwajalein hi era abundant un arbust, la Guettarda speciosa, que es creia tenia poders espirituals.[6]

El primer albirament registrat de Kwajalein per part dels europeus va tenir lloc durant l'expedició espanyola de Ruy López de Villalobos el gener de 1543. L'atol fou anomenat "Los Jardines".[7][8][9][10] Un error de transcripció de les cartes nàutiques a finals del segle xviii desplaçaren l'atol cap al nord, dponant lloc a l'illa fantasma de "Los Jardines", que va romandre a les cartes del Pacífic fins al 1973.[11]

L'atol va quedar sota el control d'Espanya, però va ser ignorat per les potències europees durant els segles XVII i XVIII, excepte algunes expedicions missioneres de curta durada, visites comercials menors i tractats de demarcació entre els regnes ibèrics.

El 1885 l'Imperi Alemany va obtenir el control tàcit sobre les Illes Marshall. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial a Europa, el Japó es va unir a la Triple Entesa i es va apoderar de les Illes Marshall. El 1922 l'illa fou posada sota l'administració japonesa com a mandat de la Societat de Nacions. Durant la Segona Guerra Mundial l'atol fou utilitzat com a camp de presoners.[12]

El 31 de gener de 1944 la 7a Divisió d'Infanteria, encapçalada pel 111è Regiment d'Infanteria, va realitzar un assalt amfibi contra Kwajalein. L'1 de febrer de 1944 va ser l'objectiu del bombardeig més concentrat de la guerra del Pacífic. Trenta-sis mil obús procedent de vaixells i artilleria terrestre des d'un illot proper van destruir Kwajalein[13] i provocaren la mort de gairebé 8.000 dels gairebé 9.000 japonesos i esclaus coreans que hi havia a l'atol.[14]

El 6 de febrer de 1944 Kwajalein va ser reclamat pels Estats Units i va ser designat, amb la resta de les Illes Marshall, com a Territori fideïcomissari de les Nacions Unides sota els Estats Units.[15]

Un cop finalitzada la guerra els Estats Units van utilitzar l'atol com a principal centre de comandament i base de preparació per a l'Operació Crossroads de 1946, la primera de diverses sèries de proves nuclears als atols de Bikini i Enewetak. Una part important de la població autòctona es va veure obligada a traslladar-se com a resultat de les proves nuclears. El 1964 l'exèrcit estatunidenc es va fer càrrec de l'administració de l'atol.[16]

Referències[modifica]

  1. Morison, Samuel Eliot. History of United States Naval Operations in World War II. 7: Aleutians, Gilberts and Marshalls, June 1942 – April 1944. University of Illinois Press, 2001, p. 230. 
  2. «Digital Micronesia». Australia: Charles Sturt University. Arxivat de l'original el 26 setembre 2009.
  3. 3,0 3,1 «Where is Kwajalein?». Global Associates welcomes you to Kwajalein Marshall Islands [Kwajalein, Marshall Islands], 1968.
  4. «World War II Shipwrecks of Kwajalein Lagoon». Arxivat de l'original el 25 de maig 2012.
  5. «GPS Table». Arxivat de l'original el 14 juliol 2014.
  6. In Anxious Anticipation of Kuwajleen's Uneven Fruits: A Cultural History of the Significant Locations and Important Resources of Kuwajleen Atoll. Huntsville, Ala.: United States Army Space and Strategic Defense Command, 1997.
  7. Sharp, Andrew. The discovery if the Pacific Islands. Oxford: Clarendon Press, 1960, p. 27, 28. 
  8. Coello, Francisco. La Cuestión de las Carolinas. Discursos pronunciados en la Sociedad Geográfica de Madrid por su presidente Don Francisco Coello con un mapa, notas y apuntes bibliográficos sobre los antiguos descubrimientos de los españoles en los archipielagos de la Micronesia y sus cercanias. Madrid: Imprenta Fontanet, 1885, p. 83–86. 
  9. Martinez Shaw, Carlos. Relación del viaje que hizo desde Nueva España a las Islas de Poniente, despues Filipinas, Ruy López de Villalobos, de orden del Virrey de Nueva España, Don Antonio de Mendoza / García de Escalante Alvarado. Santander: Universidad de Cantabria, 1999, p. 42. ISBN 978-84-8102-234-6. 
  10. Brand, Donald D.. The Pacific Basin. A History of its Geographical Exploration. Nova York: American Geographical Society, 1967, p. 122. 
  11. Stommel, Henry. Lost Islands: The story of islands that have vanished from nautical charts. Vancouver: University of British Columbia Press, 1984, p. 10–15. ISBN 978-0-7748-0210-9. 
  12. Peattie, Mark R. Nan'yō: The Rise and Fall of the Japanese in Micronesia, 1885–1945, Pacific Islands Monograph Series; No. 4. Honolulu: Center for Pacific Islands Studies School of Hawaiian Asian and Pacific Studies University of Hawaii: University of Hawaii Press, 1988.
  13. John Toland, The Rising Sun: The Decline and Fall of the Japanese Empire 1936-1945, Random House, 1970, p. 470.
  14. Richard, Dorothy (1957) United States Naval Administration of the Trust Territory of the Pacific Islands. Vol. 1 Washington, D.C.: Office of Chief of Naval Operations. p. 124.
  15. Hezel, Francis X. Strangers in Their Own Land: A Century of Colonial Rule in the Caroline and Marshall Islands. University of Hawai'i Press, 1995, p. 246. ISBN 978-0824828042. 
  16. «WELCOME TO KWAJALEIN ATOLL». The Kwajalein Hourglass. U.S. Army, 2017. Arxivat de l'original el 25 març 2019.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kwajalein