Kyōko Nakayama

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Kyoko Nakayama)
Infotaula de personaKyōko Nakayama

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 中山恭子 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 gener 1940 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
prefectura de Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Estat de Missions Especials
2 agost 2008 – 4 setembre 2008
Minister in Charge of the Abductions Issue (en) Tradueix
2 agost 2008 – 4 setembre 2008
Ambaixadora del Japó al Tadjikistan
1999 – 2002
Ambaixadora del Japó a l'Uzbekistan
1999 – 2002
Membre de la Cambra de Consellers del Japó
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatJapó Japó
Ideologia políticaAnticomunisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tòquio
Gunma Prefectural Maebashi Girls High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtica, política Modifica el valor a Wikidata
Activitat1964 Modifica el valor a Wikidata –  abril 2019 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit de l'Esperança (2017–)
Party for Japanese Kokoro (en) Tradueix
Partit de la Restauració del Japó
Sunrise Party of Japan (en) Tradueix
Partit Liberal Democràtic (–2010) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNariaki Nakayama Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webnakayamakyoko.net Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 100005284117379 Modifica el valor a Wikidata
En aquest nom japonès, el cognom és Nakayama.

Kyōko Nakayama (japonès: 中山恭子) (prefectura de Tòquio, 26 de gener de 1940) és una política japonesa, membre del govern de Yasuo Fukuda en tant que ministra d'Estat per a la Població, la Igualtat de Gènere i la Qüestió dels Segrestos. També forma part de la Cambra de Consellers del Japó.

Formació[modifica]

Va estudiar Literatura Francesa a la Universitat de Tòquio; va ingressar al Ministeri d'Afers Exteriors del Japó el 1964 i al Ministeri de Finances el 1966.[1][2]

Carrera[modifica]

Va romandre en el càrrec de ministra fins al 1999, quan va ser nomenada ambaixadora del govern japonès tant a l'Uzbekistan com al Tadjikistan.[3]

Del 2002 al 2004 i del 2006 al 2008, va ser assessora especial de la qüestió dels segrestos de japonesos per part de Corea del Nord, designada primer per Junichirō Koizumi i després per Shinzō Abe.[4] En acabat, va tornar-se ministra d'Estat per a la Població, la Igualtat de Gènere i la Qüestió dels Segrestos sota el govern de Yasuo Fukuda.[5]

Va ser elegida a la Cambra de Consellers el 2007 i reelegida el 2013.[6]

El juny del 2010, ella i el seu marit van canviar-se del Partit Liberal Democràtic al Partit de l'Alba i quan aquest es va fusionar amb el Partit de la Restauració del Japó, en van esdevenir membres tots dos.[7] Quan Shintarō Ishihara se'n va anar per a crear un partit propi, el Partit de les Generacions Futures, Nakayama i la seva parella van continuar al mateix alhora que es van unir al nou.[8] L'octubre del 2015, ella va passar a presidir aquest partit, que va rebatejar Partit pel Kokoro japonès.[9] A l'inici del mandat, va voler canviar l'orientació del partit i treballar amb el govern,[10][11][12] cosa que Shigefumi Matsuzawa, aleshores secretari general, va rebutjar; amb la qual cosa es va estimar més de dimitir abans que no provocar la divisió del partit.[13]

Encara que va ser reelegida sense votació el setembre del 2017 com a membre capdavantera de l'organització,[14] va anunciar que s'uniria amb el seu espòs al tot just format Partit de l'Esperança,[15] fundat per l'alcaldessa de Tòquio Yuriko Koike, i va ser així un dels primers membres del dit partit.[16] L'abril del 2019, Nakayama va informar que pretenia retirar-se de la política i no es va presentar a les eleccions a la Cambra de Consellers del 2019.[17]

Posicionament polític[modifica]

Reunió entre Nakayama, llavors ministra del govern d'Abe, i Tevi Troy, ministre de Salut dels Estats Units d'Amèrica.

Nakayama és partidària de revisar la Constitució japonesa perquè pensa necessari l'armament del Japó, fins i tot en térmens nuclears.[18] També la hi motiva el fet de lluitar més eficaçment en els casos de segrestos de ciutadans japonesos per part de Corea del Nord.[19] Com a ambaixadora, també creu que l'Estat hauria de promoure les relacions comercials amb els països de l'Àsia central,[20][21] encara que el seu principal soci encara són els Estats Units.[18] No té cap problema amb el fet que els oficials japonesos visitin el santuari Yasukuni i posa en dubte l'ús de dones de consol per part del Japó durant la Segona Guerra Mundial.[18] També afavoreix la pena de mort.[18]

Vida personal[modifica]

Es va casar amb Nariaki Nakayama, exministre de Turisme i també membre del Parlament japonès.[22] Per a donar-li suport, el 2010 va deixar el Partit Liberal Democràtic i va canviar de partit polític.[23]

Visita Taixkent cada any, malgrat que ja no és ambaixadora a l'Uzbekistan.[20]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Special Advisor to the Prime Minister Kyoko Nakayama» (en anglès). [Consulta: 7 novembre 2018].
  2. ↑ «Ms. NAKAYAMA Kyoko» (en anglès). Cambra de Consellers del Japó, 16-01-2017. Arxivat de l'original el 22 juliol 2019. [Consulta: 10 novembre 2022].
  3. ↑ «Japanese official visits Tashksnet» (en anglès). UZdaliy, 10-07-2009. Arxivat de l'original el 14 novembre 2018. [Consulta: 14 novembre 2018].
  4. ↑ «Tiny Japanese political party takes new name in bid to reverse its fortunes» (en anglès). Plantilla:Langue, 21 décembre 2015. [Consulta: 12 novembre 2018].
  5. ↑ «Fukuda reshuffles Cabinet, LDP leaders» (en anglès). Plantilla:Langue, 2 août 2008. [Consulta: 12 novembre 2018].
  6. ↑ «Ms. NAKAYAMA Kyoko» (en anglès). Plantilla:Langue. Arxivat de l'original el 22 de juliol 2019. [Consulta: 7 novembre 2018].
  7. ↑ «Interpretations of Japan's wartime history causing rift in ruling LDP» (en anglès). Plantilla:Langue, 14-05-2013. Arxivat de l'original el 24 de juliol 2013. [Consulta: 14 novembre 2018].
  8. ↑ «Party for Future Generation's Officer List» (en anglès). Arxivat de l'original el 22 de juny 2015. [Consulta: 14 novembre 2018].
  9. ↑ «次世代の党、中山恭子新党首を選出　松沢氏の離党了承» (en japonès). Plantilla:Langue, 28 août 2015. [Consulta: 14 novembre 2018].
  10. ↑ «松沢、中山氏が意欲表明　次世代党首選、一本化を調整» (en japonès). Plantilla:Langue, 28 août 2015. Arxivat de l'original el 30 de gener 2016. [Consulta: 14 novembre 2018].
  11. ↑ «Nearly 30% plan to vote LDP but 42% undecided, poll shows» (en anglès). Plantilla:Langue, 24-09-2017. [Consulta: 14 novembre 2018].
  12. ↑ «Election campaigns begin with focus on strength of forces aiming to alter Constitution» (en anglès). Plantilla:Langue, 22 juin 2016. [Consulta: 14 novembre 2018].
  13. ↑ «次世代・松沢氏が離党届　「路線の違い」無所属の意向» (en japonès). Plantilla:Langue, 27 août 2015. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 14 novembre 2018].
  14. ↑ «日本のこころ、無投票で中山恭子代表を再選» (en japonès). Plantilla:Langue, 13-09-2017. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2019. [Consulta: 14 novembre 2018].
  15. ↑ «日本のこころの中山恭子代表が離党» (en japonès). Plantilla:Langue, 25-09-2017. [Consulta: 14 novembre 2018].
  16. ↑ «「日本をリセット」小池氏、国会議員１４人会見» (en japonès). Plantilla:Langue, 27-09-2017. [Consulta: 14 novembre 2018].
  17. ↑ «中山恭子参院議員 政界引退へ» (en japonès).
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 «中山　恭子» (en japonès). Plantilla:Langue, 2013. [Consulta: 14 novembre 2018].
  19. ↑ «Abductee Rescue Team Under the Prime Minister Should Be Created — Nakayama» (en anglès). Plantilla:Langue, 16 août 2017. [Consulta: 14 novembre 2018].
  20. ↑ 20,0 20,1 «Uzbekistan develops given peace and stability, says former Japanese envoy» (en anglès). UZdaily, 13 juillet 2009. Arxivat de l'original el 14 de novembre 2018. [Consulta: 14 novembre 2018].
  21. ↑ «Japanese delegation pays visit to Uzbekistan» (en anglès). UZdaily, 1 avril 2014. Arxivat de l'original el 14 de novembre 2018. [Consulta: 14 novembre 2018].
  22. ↑ «Tourism minister apologizes for gaffes» (en anglès). Plantilla:Langue, 27-09-2008. [Consulta: 8 novembre 2008].
  23. ↑ Dalton 2015

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kyōko_Nakayama&oldid=33295617»