L'últim petó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'últim petó
L'ultimo bacio
L'ultimo bacio.jpg
pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióGabriele Muccino
Protagonistes
ProduccióDomenico Procacci
GuióGabriele Muccino
MúsicaPaolo Buonvino
MuntatgeClaudio Di Mauro
DistribuïdorTHINKFilm (en) Tradueix
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Estrena2001
Durada115 min
Idioma originalitalià
RodatgeEuropa (en) Tradueix i Florència
Coloren color
Descripció
Gènerecomèdia romàntica i drama
Lloc de la narracióItàlia
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0265930 Filmaffinity: 954736 Allocine: 37643 Rottentomatoes: m/13232 Allmovie: v239456 Metacritic: movie/one-last-kiss TV.com: movies/lultimo-bacio
Modifica les dades a Wikidata

L'últim petó (títol original: L'ultimo bacio) és una pel·lícula italiana de Gabriele Muccino, estrenada l'any 2001. Ha estat doblada al català [1]

Com a Come et nessuno maig, film que ha permès al seu director adquirir una certa notorietat a Itàlia, L'últim petó ha conegut un èxit ressonant al seu país d'origen, assolint cinc David di Donatello gràcies a la seva formidable transposició de la crisi de la parella després d'alguns anys de vida comuna i de les indecisions de 5 joves a la trentena dividits entre amor, odi, desil·lusions i adulteri.

El film ha estat objecte l'any 2006 d'un remake als Estats Units, Last Kiss, tenint per a intèrpret principal l'actor Zach Braff. Reprenent la majoria de les escenes del film inicial, el film no va arribar, segons el parer de molts crítics, a retransmetre la malenconia i l'exactitud del film coral de Muccino.

Argument[modifica]

El film gira al voltant de Carlo i Giulia, a la trentena, que viuen una vida de parella aparentment plàcida  de matrimoni. El film comença per una escena on surten Carlo, Giulia i els seus pares respectius, anunciant a aquests últims l'arribada d'un feliç esdeveniment.

Així, es narren les històries de la mare de Giulia, obsessionada per l'edat i decebuda pel poca atenció que li concedeix el seu marit psicòleg, i li confessarà després un passat carregat de sentit per al futur de la parella. Els amics de Carlo per la seva banda; Adriano que no suporta més la vida de parella que porta amb la seva esposa i el seu bebè; Alberto que no arriba a crear un enllaç estable amb una persona del sexe oposat; i Paolo torturat pel seu història amb Arianna i pel seu pare malalt.[2]

Repartiment[modifica]

Rebuda[modifica]

  • David di Donatello: director Gabriele Muccino, productor Domenico Procacci, actriu a un segon paper Stefania Sandrelli, muntatge Claudio di Mauro.
  • "Una pel·lícula influenciada per Robert Altman però feta sense l'amargor del mestre. Pot semblar una barreja d'òpera italiana i comèdia, però en esperit és shakesperiana" [3]
  • "Encara que pugui semblar feta per acontentar al gran públic, està calculada de manera intel·ligent, és perceptiva i sovint bastant divertida (...) i és una mica més 'fosca' del que al principi sembla"[4]
  • "No és Fellini, per descomptat, però té vida. Mai deixa de moure's, fins i tot encara que s'estigui xocant amb clixés durant tot el camí"[5]

Vegeu també[modifica]

  • Last Kiss, 2006) és un remake americà de Tony Goldwyn[6]
  • Baciami ancora, continuació sortida l'any 2010 on es troba les mateixes parelles 10 anys després.

Referències[modifica]

  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > L'últim petó». [Consulta: 20 juny 2018].
  2. Ebert, Roger. «The Last Kiss Movie Review & Film Summary (2002) | Roger Ebert» (en anglès). [Consulta: 20 juny 2018].
  3. Denby, David «L'ultimo bacio». The New Yorker.
  4. Wilmington, Michael «L'ultimo bacio». Chicago Tribune.
  5. Thomson, Desson «L'ultimo bacio». The Washington Post.
  6. Scott, A. O. «The Last Kiss - Movies - Review» (en en). The New York Times.