L'última frontera
La última frontera  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Manuel Cussó-Ferrer |
| Protagonistes | |
| Guió | Manuel Cussó-Ferrer i Pilar Parcerisas i Colomer |
| Música | Manel Camp i Oliveras |
| Dissenyador de so | Dani Fontrodona |
| Fotografia | Llorenç Soler i de los Mártires |
| Muntatge | Anastasi Rinos Germán Lázaro |
| Productora | Kronos Plays & Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 27 febrer 1992 |
| Durada | 77 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Pressupost | 90.000.000 ₧ |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
    | |
L'última frontera és una pel·lícula espanyola del 1992 dirigida per Manuel Cussó-Ferrer, on aprofita els darrers moments de la vida de Walter Benjamin per fer una reflexió sobre els refugiats. Fou rodada a Portbou.[1] Fou subvencionada pel Ministeri de Cultura d'Espanya i tenia un pressupost de 90 milions de pessetes. Fou estrenada a París al juny de 1992 amb motiu del 1001 aniversari del naixement de Walter Benjamin.[2] Ha estat doblada al català.[3]
Sinopsi[modifica]
Un petit grup de persones que fugen del nazisme, entre les que s'hi troba el filòsof alemany d'origen jueu Walter Benjamin, la guia Lisa Fittko, i una mare amb un nen, segueixen una ruta forestal a través dels Pirineus Orientals els ha de permetre travessar la frontera franco-espanyola des de Banyuls de la Marenda (Catalunya del Nord) fins a Portbou. La seva intenció és anar a Barcelona per agafar un vaixell fins a Portugal i d'allí un altre cap a Amèrica. Tot i que ho aconsegueixen, Benjamin era assetjat per la Gestapo i va acabar suïcidant-se el 26 de setembre de 1940 davant el temor de ser repatriat.[4]
Repartiment[modifica]
- Antonio Chamorro
- Quim Lecina... Walter Benjamin
- Blanca Martínez
- Francesca Neri... Asja Lācis
- Bozena Lasota ... el guia
- Klaus J. Gerke ... el narrador
- Rosa Raich ... Mme. Gurland
- Marcel Muntaner ... Samuel
Guardons[modifica]
Als XI Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya hi foren guardonats pel seu treball a la pel·lícula el músic Manuel Camp i al director de fotografia Llorenç Soler.[5]
Referències[modifica]
- ↑ L'exposició sobre 'La última Frontera' de Cussó-Ferrer obre els actes sobre els refugiats, emporda.info, 16 de s2tembre de 2016
- ↑ Los últimos días de Walter Benjamin, llevados al cine, El Paísm 7 de maig de 1991
- ↑ L'última frontera, esadir.cat
- ↑ L'última frontera, Diccionari del Cinema a Catalunya
- ↑ "La febre d'or" gana cinco de los premios de la Generalitat, La Vanguardia, 23 de febrer de 1993