L'Aldea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
l'Aldea
Bandera de l'Aldea Escut de l'Aldea
(bandera) (escut)
Localització

L'Aldea situat respecte Catalunya
L'Aldea situat respecte Catalunya
Benifallet Paüls Xerta Tivenys El Perelló Alfara de Carles Tortosa Tortosa Tortosa Aldover Roquetes Camarles L'Aldea Deltebre L'Ametlla de Mar L'Ampolla 
Quant a la imatge

Municipi del Baix Ebre
Carrer principal (N-340)
Carrer principal (N-340)
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Baix Ebre
Tortosa
Gentilici Aldeà, aldeana
Superfície 35,21 km²
Altitud 9 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
4.250 hab.
120,7 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 298500 4513250Coord.: 40° 44′ 44″ N, 0° 36′ 48″ E / 40.74556°N,0.61333°E / 40.74556; 0.61333
Formació
Fundació
 
21 d'abril de 1983
Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 439044

L'Aldea és un municipi del Baix Ebre. Està situat al sud de Catalunya a la base del triangle format pel Delta de l'Ebre, a l'extrem meridional de la Serralada del Boix.

La seva situació equidista de les dues ciutats més importants dels Països Catalans: Barcelona (175 km) i València (180 km), i la seva ubicació a l'eix que les comunica, la N-340, l'autopista A-7 i el ferrocarril, fan d'aquest municipi un dels més importants nusos de comunicacions de Catalunya, i el més important del Delta de l'Ebre.

Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Les troballes més antigues de l'Aldea corresponen a una necròpolis de la darrera etapa del Neolític, situada al mas de la Palma, mas de Benita, els anys 1957-1966, i que demostren l'existència de tribus instal·lades en aquella terrassa fluvial.

De l'època de les colonitzacions dels grans pobles mediterranis, fenicis i grecs, són les peces arqueològiques trobades a la necròpolis paleoibèrica (s.VII aC) del mas de Mussols, a la finca de La Palma, a uns tres km amunt del Pont Penjat. Allí el 1996, es descobriren urnes amb ossos incinerats, les quals contenien un ric aixovar: armes de ferro, llances, dards, javelines, penjolls, cadenes, sivelles, fíbules, ceràmica fenícia i grega..., les quals es poden contemplar, la major part, al Museu del Montsià.

De l'època romana cal esmentar un mil·liari que es trobava a l'interior de l'ermita de la Mare de Déu de l'Aldea, avui desaparegut. Això fa suposar l'existència d'una ruta romana litoral, paral·lela al suposat trajecte interior de la Via Augusta.

De la invasió visigòtica i la posterior dominació àrab, ha quedat el nom ALDEA, originari de l'àrab al-dái'a, que significa llogaret, granja. A l'Aldea, hi havia un primitiu nucli de població al lloc on es troba l'ermita, que, el 1148 caigué en mans del comte Ramon Berenguer IV. Però ja abans, el 1146, el comte en féu donació a priori a Bernat de Bell-lloc, definint-lo com ipsam almuniam que est in prato Tortuose que vocatus Aldea. El 1161 ja es coneix l'existència d'una església dedicada a Santa Maria.

Al S. XVIII començaren els romiatges a l'ermita per demanar pluja, els quals s'han conservat fins a l'actualitat i gaudeixen d'una gran popularitat.

A part de la torre de l'ermita, símbol del nostre municipi, hi ha a l'Aldea la torre de la Candela, situada al sud del terme municipal, en línia recta amb la de l'ermita, i, al mig, la de Burjassènia; sense oblidar, les runes de la torre de Vinaixarop, situada al nord del municipi, en zona de secà, des d'on es pot fruir d'una meravellosa panoràmica del Delta.

L'Aldea, com a poble ha viscut una evolució molt recent, i sempre lligada a la de Tortosa, a la qual va pertànyer com a pedania fins al 21 d'abril de 1983, data en què aconseguí la seva independència municipal.

Festes i actes populars[modifica | modifica el codi]

  • Festa de la Mare de Déu de l'Aldea. Se celebra el dilluns de Pasqua Granada amb una romeria, processó i correbous.
  • Festes Majors. Al voltant del 15 d'agost hi ha actes populars com el correfocs, el correbous, ball a l'aire lliure, bou capllaçat.
  • Festa de la Carxofa. De mitjan gener a mitjan febrer, rostida de carxofes i mostra de gastronomia popular. Els restaurants la tenen com a plat preferent


Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
- - - - - - - 3.585 3.557 3.618
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.563 3.533 3.546 3.524 3.473 3.795 - 4.373 - -
1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - L'Aldea, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 542 31,18
ERC Oriol Junqueras 498 28,65
PPC Alicia Sánchez-Camacho 203 11,68
PSC Pere Navarro 182 10,47
ICV-EUiA Joan Herrera 79 4,54
C's Albert Rivera 37 2,12
CUP David Fernández 36 2,07
Vots en blanc 77 4,28
Altres 84 6,9
Total 1.800 61,58

Edificis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
  2. «Municipis adherits» (en català). Associació de Municipis per la Independència. [Consulta: 1 juliol 2013].
  3. «Masia del Barquero». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Aldea Modifica l'enllaç a Wikidata