L'Arianna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióL'Arianna
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorClaudio Monteverdi Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaOttavio Rinuccini Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomitalià Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióStattkus-Verzeichnis Modifica el valor a Wikidata SV 291 Modifica el valor a Wikidata
Format perLamento d'Arianna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesQ65684732 Tradueix, Q65684683 Tradueix, Q65684201 Tradueix, Q65685116 Tradueix, Q65684529 Tradueix, Q65684193 Tradueix, Q65684284 Tradueix, Bacco (Bacchus) (en) Tradueix, Consigliero (Counsellor) (en) Tradueix, Dorilla (en) Tradueix, Messaggero (Tirsi) (A messenger) (en) Tradueix, Nuntio I (First Envoy) (en) Tradueix i Nuntio II (Second Envoy) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena25 maig 1608 Modifica el valor a Wikidata
EscenariPalau Ducal de Màntua Modifica el valor a Wikidata, província de Màntua Modifica el valor a Wikidata

L'Arianna (Stattkus-Verzeichnis 291) va ser la segona òpera de Claudio Monteverdi, i una de les òperes barroques que més van influir a l'obra lírica posterior. Va ser estrenada a Màntua el 1608 i el seu llibret es basava en la llegenda d'Ariadna i Teseu.

La primera representació, molt fastuosa i amb efectes especials innovadors, va ser molt ben rebuda, i també ho va ser a Venècia, quan es va tornar a produir sota la direcció de Monteverdi el 1640 com a peça inaugural per al Teatro San Moisè.

La partitura s'ha perdut a excepció de l'ària Lament d'Arianna, coneguda també per les primeres paraules del seu text, Lasciatemi morire. L'ària transmet la desesperació d'Arianna després de ser abandonada a l'illa de Naxos per Teseu, i va obtenir fama en la seva mateixa època per ser el primer exemple d'un nou estil aplicat a l'òpera, la monodia, també anomenada seconda pratica. Tal característica va ser ja descrita per Giovanni Battista Doni el 1640.[1] El lament va poder conservar-se gràcies al fet que Monteverdi la va reeditar com a una peça en si mateixa el 1623, i sobre el tema va escriure així mateix dos arranjaments: un madrigal a cinc veus publicat dins de seu Sisè llibre de madrigals el 1614, i amb un nou text en llatí, Pianto della Madonna publicat a la seva col·lecció Selva morale i spirituale en 1641.[2]

El Lament d'Arianna es considera un dels millors recitatius ariosos compostos per Monteverdi. S'inicia amb la invocació Lasciatemi morire:

« Lasciatemi morire, / lasciatemi morire, / e che volete voi, che mi conforte / in così dura sorte, / in così gran martire? / Lasciatemi morire. »
Lamento di Arianna, escena VII

El tema de l'òpera, desenvolupat sobre un llibret de Vincenzo Cassani va ser musicat un segle més tard per Benedetto Marcello en una versió del mateix títol, Arianna.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Arianna
  1. H. H. Eggebrecht, Musik im Abendland, Munic: Piper, 1991, p.339.
  2. Dtv-Atlas zur Musik, Munich: DTV, 1971