L'Espanya Industrial
(es) España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil 
| |
 L'Espanya Industrial, a finals del segle XIX | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | indústria tèxtil |
| Indústria | tèxtil |
| Forma jurídica | societat anònima |
| Història | |
| Creació | 28 gener 1847, Madrid |
| Fundador | Pau Muntadas i Campeny i Josep Antoni Muntadas i Campeny |
| Propietari de | |
Localització geogràfica  | |
L'Espanya Industrial va ser la primera societat anònima cotonera creada a l'Estat Espanyol, constituïda el 1847 a Madrid pels germans igualadins Muntadas i Campeny.[1] El 1851 tancà el magatzem de Madrid i va domiciliar-se a Barcelona, on hi havia les fàbriques del carrer de la Riereta i l'antic municipi de Sants.[2] Aquesta darrera es coneixia amb el nom del Vapor Nou en contraposició al Vapor Vell. El 1972, es traslladà a Mollet del Vallès i finalment tancà el 1981, creant-se en el seu lloc l'actual Parc de l'Espanya Industrial el 1985.
Història[modifica]
Precedents[modifica]
Casat amb Francesca Campeny i Vallvé, el paraire (fabricant de draps de llana) d'Igualada Maties Muntadas i Font va ser pare dels germans Joan, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi i Josep Antoni Muntadas i Campeny.[3]
El 1812, Maties Muntadas havia incorporat el seu primogènit Joan al negoci, però posteriorment es van traslladar a Barcelona, on el 1829 tenien una filatura de cotó al carrer de les Tàpies, a prop de la del seu fill Pau.[3]
El 1839 es va constituir la societat Pau Muntadas i Germans, amb un capital de 145.939 lliures barcelonines i seu al carrer de Sant Jeroni,[4] al mateix emplaçament que l'extingida Maties Muntadas i Fill.[3] Aquesta va construir una fàbrica als carrers de la Riereta i de Santa Helena, segons el projecte de l'arquitecte Joan Vilà i Geliu.[5][6] Tanmateix, el 23 de juny del 1840, Pau va abandonar la direcció del negoci, que ara es diria Muntadas Germans, regentat per Joan, Isidre i Josep Antoni, quedant la resta com a simples socis.[3]
El 1841, Muntadas Germans va establir un magatzem a Madrid, amb l'objectiu de vendre a Madrid els teixits de cotó que produïts a Barcelona, estalviant intermediaris.[2] El 1843 ja venien a 160 clients des del seu magatzem de Madrid.[2] El 1842 compraren el solar a Sants on posteriorment edificaren una gran fàbrica.[7]
L'Espanya Industrial[modifica]
.jpg)
El 1847 els germans Muntadas constituïren la societat La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil a Madrid,[1] i li transferiren tots els actius de Muntadas Hermanos.[2] El 1851 l'empresa va tancar el magatzem de Madrid, i va domiciliar-se a Barcelona on tenia les instal·lacions productives, al carrer de la Riereta i al barri de Sants.[2] També tenia 2 fàbriques a Sabadell,[7] una d'elles per al tissatge manual.[8] En les dècades de 1850 i 1860 va renunciar a tenir personal comercial fora de Barcelona, tot i que era l'empresa cotonera més gran de l'Estat,[2] i renuncià a crear fàbriques arreu d'Espanya.[7] La fàbrica va rebre visites de la reina Isabel II (1860), dels presidents de la Primera República Espanyola Emilio Castelar i Estanislau Figueras (1873) i del jove rei Alfons XII (1877).[7]
La fàbrica fou construïda al límit entre els municipis de Sants i Barcelona, al barri d'Hostafrancs, en l'indret conegut com l'Olivera Rodona, on la família posseïa un prat d'indianes. Van portar la maquinària i els enginyers de centre-Europa, especialment d'Alsàcia i d'Anglaterra.
L'any 1853 la fàbrica estava a ple rendiment. El 1880, amb uns 2500 treballadors executava tot el procés tèxtil, des de l'extracció del fil fins als brodats finals.
La fàbrica fou sempre una de les més modernes, dedicada al filat, teixit i estampat de cotó, amb una famosa producció de panes i de paper per relligar. A més de les instal·lacions industrials comptava amb diversos equipaments per als seus treballadors: guarderia, menjador social, instal·lacions esportives.
L'1 d'agost de 1934 es creà la Secció Esportiva L'Espanya Industrial, club de futbol que l'any 1956 passà a anomenar-se Club Deportiu Comtal.
El 1972, l'empresa traslladà la seva producció a Mollet del Vallès i finalment tancà el 1981.
Nou ús del solar[modifica]
L'any 1985, després d'un seguit de reivindicacions veïnals, el solar que deixà l'antiga fàbrica es destinà a sòl per a la construcció d'habitatges i a un gran parc que duu el nom de parc de l'Espanya Industrial, que conserva algunes de les antigues instal·lacions formant el cos central de l'actual parc: el Centre cívic del Casinet d'Hostafrancs, l'Escola bressol Pau, l'edifici anomenat la Casa del Mig, on avui en dia hi ha equipaments municipals, i els bosc de plàtans d'ombra.
Amb motiu dels Jocs Olímpics d'Estiu 1992 s'hi construí el Poliesportiu de l'Espanya Industrial, que va acollir les proves d'halterofília.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «L'Espanya Industrial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Marc Prat Sabartés, Fabricar i comerciar a mitjan segle XIX: els casos dels Muntadas i els Batllori
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Cabana, 1992.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 1842, p. 57, 59.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-133, 30 desembre del 1839.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Cronologia de l'Espanya Industrial
- ↑ Carles Enrech Molina, Indústria i ofici : conflicte social i jerarquies obreres a la Catalunya tèxtil (1881-1923), pàgina 102
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 523-530. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Cabana, Francesc «L'Espanya Industrial. Els set germans Muntadas d'Igualada». Fàbriques i Empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.