L'adolescent de sal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreL'adolescent de sal
(ca) L'Adolescent de la sal Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorBiel Mesquida Amengual Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Publicació1975 Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovel·la Modifica el valor a Wikidata
Premis
PremisPremi Prudenci Bertrana de novel·la (1973) Modifica el valor a Wikidata

L'adolescent de sal és una novel·la de l'escriptor Biel Mesquida publicada el 1975 que denuncia la societat dels anys 70 des de la perspectiva apassionada d'un adolescent.[1]

L'obra va rebre el Premi Prudenci Bertrana de novel·la de 1973, però va estar prohibida dos anys per la censura franquista.[2] Finalment es publicaria el 1975, esdevenint un llibre de culte de tota una generació. Segons Josep Massot, el llibre va convulsar les lletres catalanes amb el seu despatx, llibertat i irreverència.[3] A l'obra el protagonista viu amb exaltació l'enfrontament amb la família, el descobriment de la seva sexualitat, i la rebel·lió contra els símbols del poder establert. Parla arravatadament de lectures, de sentiments, i es deixa portar per estats d'ànims contradictoris. L'obra es va reeditar el 1990 i el 2013.[4]

Argument[modifica]

Un jove de Mallorca analitza la crisi de la consciència burgesa mitjançant una escriptura escassa de prosa i poemes que expressen la repressió, el desig de llibertat i el descobriment de l'amor i del plaer. El noi lluita amb les seves contradiccions interiors per eliminar antics prejudicis i transformar la societat. Tant l'obra com l'acte d'escriure es presenten com actes de rebel·lió contra l'establiment: el catolicisme, l'opressió policial, la societat basada en la família tradicional i el camí tradicional cap a la riquesa.[1]

El jove descobreix gradualment la cultura que se li havia negat a causa d'una educació religiosa punitiva. El narrador presenta l'obra com aquella en què l'adolescent expressa el seu punt de vista, emocions, pors i idees. La idea és que el lector avanci a través del text de manera dialèctica per arribar a les seves pròpies conclusions. Cheska, la núvia del protagonista que estudia teatre, participarà al final de l'esforç literari de l'adolescent.[5]

Temàtica[modifica]

La seva mare serveix de símbol d'opressió: a través dels seus monòlegs, el receptor comprèn el repte que la lectura de les pàgines del seu fill li va suposar als seus valors tradicionals. El pare representa el poder i l'autoritat i, finalment, el grup d'estudi proporciona les pinzellades del context històric.[5]

Estil[modifica]

El lector participa en un meta-text que imita l'estil dels càstigs escolars, els dogmes religiosos i les notes de premsa, que es barreja amb els escrits naixents de l'adolescent. Estilísticament, el text destaca per la fragmentació i la barreja de gèneres: dietari, lletra, prosa, poema, còmics, etc. La innovació formal es presenta de manera disruptiva de diverses maneres: les pressupostes són recurrents i exigents; la tipografia s'utilitza per denunciar o ressaltar personatges o idees; les notes a peu de pàgina adquireixen valor narratiu i teòric; la ficció dins d'una ficció assumeix un personatge etico-revolucionari brechtià. Els dibuixos, línies escrites a mà, retalls censurats i proves de galera provoquen la reflexió del lector.[6]

Referències[modifica]