Vés al contingut

L'eclisse

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'eclisse

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMichelangelo Antonioni Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCineriz Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióPiero Poletto Modifica el valor a Wikidata
GuióMichelangelo Antonioni, Tonino Guerra, Elio Bartolini i Ottiero Ottieri Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGiovanni Fusco Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGianni Di Venanzo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEraldo Da Roma Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCineriz Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena12 abril 1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada126 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
RodatgeEuropa Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'art i assaig i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0056736 The Movie Database: 21135 Filmaffinity: 557040 Allocine: 33488 Rottentomatoes: m/leclisse Allmovie: v15250 TCM: 73888 TV.com: movies/leclisse Modifica els identificadors a Wikidata

L'eclisse és una pel·lícula italo-francesa en blanc i negre dirigida per Michelangelo Antonioni, estrenada l'any 1962. la pel·lícula segueix una jove (Monica Vitti) que se separa del seu company i té una relació amb un corredor de Borsa (Alain Delon), encarnació del món materialista contemporani. Es tracta del tercer lliurament d'una trilogia d'Antonioni que comprèn La Avventura (1960) i La Notte (1961). Va ser premiat amb el premi especial del jurat al Festival de Canes l'any 1962 on també va ser nominat per la Palma d'or. L'eclisse és considerada com una obra important, sobretot pel tractament estètic mediambiental urbà.

Argument

[modifica]

A Roma, Vittoria és una dona complexa, inquieta. És molt diferent de la seva mare, que no pensa més que a enriquir-se a la Borsa, i de Piero, que ajuda els altres a enriquir-se i viu amb un ritme accelerat. Vittoria es passeja per la ciutat moderna amb la curiositat d'algú que vol ser més que rica, i que té un sentit poètic de la vida. Piero és el seu oposat, i de la seva trobada sortiran sentiments molt delicats.

Aquesta pel·lícula destaca per les escenes rodades en una Borsa on es veu l'energia boja gastada pels agents que criden per vendre o comprar, amb un magre resultat: la Borsa puja el primer dia a continuació cau fortament el segon. I Piero no pot més que confessar aquesta conclusió a Vittoria: no hi ha res a fer, i ningú no sap on van els diners perduts.[1]

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «L'eclisse». ‘‘The New York Times'’.

Enllaços externs

[modifica]
  • Michelangelo Antonioni's « L'eclisse » - A broken piece of wood, a matchbook, a woman, a man