L'eclisse

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'eclisse
Leclisse.jpg
poster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Michelangelo Antonioni
Protagonistes
Producció Robert and Raymond Hakim
Dissenyador de producció Piero Poletto
Guió Michelangelo Antonioni
Tonino Guerra
Elio Bartolini
Ottiero Ottieri
Música Giovanni Fusco
Fotografia Gianni Di Venanzo
Muntatge Eraldo Da Roma
Distribuïdor Cineriz (Itàlia)
Times Film Corporation (USA)
The Criterion Collection
Qualitat
País d'origen Itàlia
Estrena 1962
Durada 126 minuts
Idioma original Italià
Anglès
Rodatge Europa Tradueix
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere cine art i drama
Lloc de la narració Roma

IMDB: tt0056736 Filmaffinity: 557040 Allocine: 33488 Rottentomatoes: m/leclisse Allmovie: v15250 TCM: 73888
Modifica les dades a Wikidata

L'eclisse és una pel·lícula italo-francesa en blanc i negre dirigida per Michelangelo Antonioni, estrenada l'any 1962. la pel·lícula segueix una jove (Monica Vitti) que es separa del seu company i té una relació amb un corredor de Borsa (Alain Delon), encarnació del món materialista contemporani. Es tracta del tercer lliurament d'una trilogia d'Antonioni que comprèn La Avventura (1960) i La Notte (1961). Va ser premiat amb el premi especial del jurat al Festival de Canes l'any 1962 on també va ser nominat per la Palma d'or. L'eclisse és considerada com una obra important, sobretot pel tractament estètic mediambiental urbà.

Argument[modifica]

A Roma, Vittoria és una dona complexa, inquieta. És molt diferent de la seva mare, que no pensa més que a enriquir-se a la Borsa, i de Piero, que ajuda els altres a enriquir-se i viu amb un ritme accelerat. Vittoria es passeja per la ciutat moderna amb la curiositat d'algú que vol ser més que rica, i que té un sentit poètic de la vida. Piero és el seu oposat, i de la seva trobada sortiran sentiments molt delicats.

Aquesta pel·lícula destaca per les escenes rodades en una Borsa on es veu l'energia boja gastada pels agents que criden per vendre o comprar, amb un magre resultat: la Borsa puja el primer dia a continuació cau fortament el segon. I Piero no pot més que confessar aquesta conclusió a Vittoria: no hi ha res a fer, i ningú no sap on van els diners perduts.[1]

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «L'eclisse». ‘‘The New York Times’’.

Enllaços externs[modifica]

  • Michelangelo Antonioni's « L'eclisse » - A broken piece of wood, a matchbook, a woman, a man