L'eclisse

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'eclisse
Leclisse.jpg
Fitxa
DireccióMichelangelo Antonioni
Protagonistes
Alain Delon
Monica Vitti
Francisco Rabal
Louis Seigner
ProduccióRobert and Raymond Hakim
Dissenyador de produccióPiero Poletto Modifica el valor a Wikidata
GuióMichelangelo Antonioni
Tonino Guerra
Elio Bartolini
Ottiero Ottieri
MúsicaGiovanni Fusco
FotografiaGianni Di Venanzo
MuntatgeEraldo Da Roma
DistribuïdorCineriz (Itàlia)
Times Film Corporation (USA)
The Criterion Collection
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Estrena1962
Durada126 minuts
Idioma originalItalià
Anglès
RodatgeEuropa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecine art i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0056736 Filmaffinity: 557040 Allocine: 33488 Rottentomatoes: m/leclisse Allmovie: v15250 TCM: 73888 TV.com: movies/leclisse Modifica els identificadors a Wikidata

L'eclisse és una pel·lícula italo-francesa en blanc i negre dirigida per Michelangelo Antonioni, estrenada l'any 1962. la pel·lícula segueix una jove (Monica Vitti) que se separa del seu company i té una relació amb un corredor de Borsa (Alain Delon), encarnació del món materialista contemporani. Es tracta del tercer lliurament d'una trilogia d'Antonioni que comprèn La Avventura (1960) i La Notte (1961). Va ser premiat amb el premi especial del jurat al Festival de Canes l'any 1962 on també va ser nominat per la Palma d'or. L'eclisse és considerada com una obra important, sobretot pel tractament estètic mediambiental urbà.

Argument[modifica]

A Roma, Vittoria és una dona complexa, inquieta. És molt diferent de la seva mare, que no pensa més que a enriquir-se a la Borsa, i de Piero, que ajuda els altres a enriquir-se i viu amb un ritme accelerat. Vittoria es passeja per la ciutat moderna amb la curiositat d'algú que vol ser més que rica, i que té un sentit poètic de la vida. Piero és el seu oposat, i de la seva trobada sortiran sentiments molt delicats.

Aquesta pel·lícula destaca per les escenes rodades en una Borsa on es veu l'energia boja gastada pels agents que criden per vendre o comprar, amb un magre resultat: la Borsa puja el primer dia a continuació cau fortament el segon. I Piero no pot més que confessar aquesta conclusió a Vittoria: no hi ha res a fer, i ningú no sap on van els diners perduts.[1]

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «L'eclisse». ‘‘The New York Times’’.

Enllaços externs[modifica]

  • Michelangelo Antonioni's « L'eclisse » - A broken piece of wood, a matchbook, a woman, a man