L'emperador del nord

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'emperador del nord
Emperor of the North Pole
Emperor of the North Pole.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Robert Aldrich
Protagonistes
Producció Kenneth Hyman
Stan Hough
Guió Christopher Knopf
Música Frank De Vol
Fotografia Joseph F. Biroc
Muntatge Michael Luciano
Productora 20th Century Fox
Distribuïdora 20th Century Fox
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1973
Durada 118 min.
Idioma original anglès
Color en color
Temàtica
Gènere Drama, acció, thriller
Lloc de la narració Oregon
Més informació
IMDb Fitxa 7.3/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.4/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

L'emperador del nord (títol original en anglès Emperor of the North Pole) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Robert Aldrich i estrenada l'any 1973. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

L'acció se situa l'any 1933, quan la Gran Depressió econòmica nord-americana encara causa estralls. En aquesta època sorgeix la figura dels railroad men, uns vagabunds que recorren el país en trens de mercaderies, als que pugen en marxa. Es tracta d'una legió d'homes famolencs i desesperats, disposats a tot, fins i tot a deixar-se la vida a les vies. Els maquinistes reben instruccions molt rigoroses per evitar que aquests polissons es colin. Entre els més durs, per la seva intransigència i ferocitat, destaca Shack, cap del tren número 19 que porta a Portland, que fa la ruta del nord. Dos vagabunds, El Kaiser i el Número U, es disposen a acceptar el desafiament de Shack i decideixen viatjar en el seu tren.[2]

Cast[modifica]

Crítica[modifica]

L'emperador del nord arriba després de vint anys d'activitat en el cinema com a director de Robert Aldrich que li han donat prestigi. En aquest film aconsegueix una narració vigorosa, convincent, en la qual la violència-es basa, com en altres films seus, en unes premisses sòlides arrelades en certs condicionaments socials. La seva visió de l'heroi té un profund sentit èpic amb unes dimensions profundes i subjectives de la moral. Individu i societat han d'entrar en lluita. No sempre la raó queda del costat dels elements que representen l'establishment. Però l'heroi d'Aldrich està disposat a lluitar fins a la mort per la seva causa.

Els anys que van seguir al crac del 1929 van ser els més difícils de la moderna història d'Amèrica del Nord. Els grups marginats de la societat proliferaven. Entre els vagabunds, els éssers que no tenien més mitjans que els que la seva audàcia els aconseguia. Christopher Knopf, el guionista, extreu d'aquest estrat el principal protagonista de la història. A-núm. 1 s'enfronta a Shack, el cap d'un tren, home què mostra gran crueltat amb els vagabunds que intenten creuar el país amagats entre la càrrega o sota els vagons. Shack és odiat pels vagabunds i pels seus subalterns o els seus companys.

És clar que Aldrich, en enfrontar els dos personatges de fantàstiques dimensions, perfectament interpretats per Ernest Borgnine (Sfiack) i Lee Marvin (A-núm. 1), està llançant un atac a la ceguesa que el poder pot proporcionar a un home. El tren número 19 és un baluard per Shack i des d'ell el seu poder no té límits. Hi ha a la cinta una marcada intenció d'assenyalar dos mons antagònics, el dels desheretats i el del que pot abusar de la seva posició i fer complir la llei amb un ímpetu que ratlla en la paranoia.

Cal esmentar l'esplèndida també la interpretació d'un tercer personatge de la història, Cigaret (Keith Carradine), un jove rodamón que intenta aprofitar-se de la «gesta» d'A-núm. 1 i viatja amb ell al tren 19. El personatge és el complement que requereix l'enfrontament entre els dos principals protagonistes i realça la personalitat de l'heroi d'Aldrich, l'emperador del Nord.[3]

Referències[modifica]