L'espectre de la rosa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióL'espectre de la rosa
Spectre de la rose karsavina and nijinsky 1911.jpg
Forma musical ballet
Compositor Carl Maria von Weber
Llibretista Jean-Louis Vaudoyer
Modifica dades a Wikidata

L'espectre de la rosa (ballet romàntic de Carl Maria von Weber, estrenat a Montecarloi no a París com alguns entesos diuen– el 19 d'abril de 1911).

L'espectre de la rosa tardà quasi un segle a florir. Vers l'any 1820, Carl Maria von Weber va compondre La invitació al vals, una espècie de poema pianístic romàntic i mundà, en el qual un cavaller convida cerimoniosament una dama, balla amb ella un vals aterridor i l'acompanya galantment a la seva butaca.

Vers el 1830, Théophile Gautier va escriure un curt poema, titulat Loin du bal, que tractava d'una noia que continuava en somnis un idil·li iniciat als compassos d'un vals.

Per últim, el 1910, Jean-Louis Vaudoyer ideà superposar la música de Weber i la poesia de Gautier. Va sotmetre el seu projecte a Diàghilev, i aquest el 19 d'abril de 1911, presentà a Montecarlo el més romàtic dels ballets romàntics. Només el coreògraf pertanyia al segle XX. S'anomenava Mikhaïl Fokín i únicament utilitzà els passos que s'empraven en els temps de Giselle i de La Sílfide.

Cap assumpte, cap música atrauen en major grau a la dansa com els de L'espectre de la rosa. La dansa és aquí pura poesia; descriu un somni i neix del somni.

L'escena representa un gran habitació entapissada de seda blanca. Una jove retorna del ball. Sosté a la mà una rosa que s'acosta als llavis; el perfum sembla avivar els seus records; fatigada, s'assenta en un sofà, tanca els ulls i s'entrega als seus somnis.

L'orquestra, que fins llavors havia preludiat lentament, esllanguidament, esclata de sobte com un brot al sol. L'espectre de la rosa salta per la finestra oberta, travessa ràpidament a l'escena, s'insinua com un perfum, voleteja com un pètal portat per la brisa. El vals ràpid brillant, la fragància de la rosa envolten la jove, que s'aixeca, i es deixa portar per l'espectre. Durant un instant s'aquieta i torna a caure sobre els coixins, però davant la crida del vals es llença amb encara major vivesa, gràcia i emoció. I en el moment en què el vals s'evapora, rellisca adormida en el sofà mentre l'espectre és xuclat pel primer raig de sol de l'albada.

La jove desperta; recull tristament la rosa caiguda als seus peus i el perfum de la qual s'ha evaporat. L'orquestra fa amb elegància una última reverència i cau lentament el teló.

La coreografia de Fokine quadrava de meravella al talent de Nijinski i als seus dots d'"elevació"; i donava ocasió a la Karsàvina de crear un personatge irreal, quasi immaterial. 'L'espectre de la rosa és notable per la simplicitat de mitjans que exigeix la seva realització i per l'encant que emana d'ell. La dansa és l'ànima d'aquest ballet. No es tracta tan sols d'executar degudament grans salts o de valsar <sobre les puntes>, cal donar la impressió de planejar, de surar en l'aire, de dansar fregant a penes el sol.

L'èxit de L'espectre fou triomfal des del primer moment. Conta Serge Lifar que quan la seva presentació a París, hagué d'ésser bisat el ballet sencer.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'espectre de la rosa Modifica l'enllaç a Wikidata