L'esule di Granata

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióL'esule di Granata
Giacomo Meyerbeer nuorempana.jpg
Forma musical òpera
Compositor Giacomo Meyerbeer
Llibretista Felice Romani
Idioma italià
Data de publicació segle XIX
Gènere Opera seria
Nombre de parts d'una obra d'art dos
Estrena
Estrena 12 de març de 1822
Escenari Teatro alla Scala de Milà,
Modifica les dades a Wikidata

L'esule di Granata és una òpera en dos actes composta per Giacomo Meyerbeer sobre un llibret italià de Felice Romani. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 12 de març de 1822.[1]

Origen i context[modifica]

Benedetta Rosmunda Pisaroni, creadora del rol d'Almanzor

Com era gairebé preceptiu, Giacomo Meyerbeer abans de triomfar a París i imposar-se com l'adalil de la Grand opéra, va tenir la seva etapa compositiva italiana. Fortament influenciada, com tots els seus col·legues, ja que no hi havia elecció possible, pel model rossinià, aquestes partitures exigeixen un complicat planter vocal i, sovint ja, un complex muntatge escènic.

El títol més destacat d'aquest període és Il crociato in Egitto, però n'hi ha d'altres que mereixen l'atenció, com Semiramide riconosciuta (estrenada quatre anys abans que la de Rossini i amb el mateix llibretista Gaetano Rossi). D'aquesta època italiana és L'esule di Granata.

La història de L'esule di Granata es basa en una clàssica enemistat entre famílies amb un jove i una jove de cadascuna enamorats entre si. En aquest cas el rerefons és la lluita de poder entre els Abenserraigs i els Zegrins, narrada per l'escriptor Ginés Pérez de Hita al llibre Història de les guerres civils de Granada.[2]

Representacions[modifica]

L'esule di Granata va veure la llum a Milà el 12 de març de 1822, temporada en què va compartir cartell a la Scala amb títols de Rossini, Donizetti, Mercadante, Coccia, Mosca, Pucitta i Pavesi. Comptava amb decorats de Sanquirico i van cantar ni més ni menys que Luigi Lablache (Sulemano), Rosamunda Pisaroni (Almanzor) i Adelaida Tosi (Azemar). Lablache, per situar-lo, estrenaria I Puritani i Don Pasquale entre molts mèrits a favor, la Pisaroni va ser la gran contralt de la seva generació per a qui Rossini escriuria Andromaca d'Ermione o Malcolm de La donna del lago, la Tosi, finalment, a la qual Donizetti dedicà diverses exigents heroïnes.

Personatges[modifica]

Paper Tipus de veu Estrena, 12 de març de 1822

(Director:Giacomo Meyerbeer)[3]

Almanzor, rei de Granada, enamorat d'Azema soprano-contralt Benedetta Rosmunda Pisaroni
Azema, jove princesa soprano Adelaide Tosi
Sulemano, antic rei de Granada, pare d'Azema baix Luigi Lablache
Alamar, cap dels Zegridi tenor Berardo Winter
Alí, oficial d'Alamar baix Carlo Siber
Omar, cap dels Abenseragi baix Lorenzo Biondi
Fàtima, criada d'Azema mezzosoprano Carolina Sivelli

Argument[modifica]

Lloc: Granada
Època: ca. any 1490

Una disputa entre dues dinasties, els Abenseragi i el Zegridi, proporciona l'acció de la trama. Tot i l'odi entre les dues famílies, Almanzor, un governant Abenseragi, i Azema, una jove princesa Zegridi, s'han enamorat i desitgen casar-se. Quan el pare d'Azema, que ha estat desterrat, s'adona d'això, torna a Granada i inicia un complot per assassinar a Almanzor. Tanmateix, es descobreix la conspiració i s'evita l'assassinat. Azema demana a Almanzor que perdoni al seu pare, que ho fa, i Azema i Almanzor es casen, amb la lògica alegria general.

Referències[modifica]

  1. Detalls a operone.de
  2. El títol original en castellà és força més llarg: Historia de los bandos de los zegríes y abencerrajes, caballeros moros de Granada, de las civiles guerras que hubo en ella... hasta que el rey don Fernando el quinto la ganó
  3. Arsenty, Richard. The Complete Libretti of Giacomo Meyerbeer in the Original and in Translation. Cambridge Scholars Press, 2004, p. 398. ISBN 1-904303-28-5.