L'expedient Ipcress

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'expedient Ipcress
The Ipcress File
Ipcresse.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Sidney J. Furie
Protagonistes
Director artístic Ken Adam
Peter Murton
Producció Harry Saltzman
Charles D. Kasher
Ronald Kinnoch
Dissenyador de producció Ken Adam
Guió Bill Canaway
James Doran,
a partir de la novel·la de Len Deighton
Música John Barry
Fotografia Otto Heller
Muntatge Peter R. Hunt
Productora The Rank Organisation
Distribuïdor Rank Organisation
Característiques
País d'origen Regne Unit
Data d'estrena 1965
Durada 109 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Estudis Pinewood
Color en color
Format 2.35:1
Descripció
Basat en The IPCRESS File Tradueix
Gènere Espionatge
Thriller
Lloc de la narració Londres

IMDB: 0059319  Filmaffinity: 958669 Allocine: 30495 Rottentomatoes: m/ipcress_file  Allmovie: v25356 TCM: 79387   
Modifica les dades a Wikidata

L'expedient Ipcress (títol original en anglès: The Ipcress File) és una pel·lícula britànica de Sidney J. Furie, estrenada el 1965.

Es tracta de la primera d'una sèrie de tres pel·lícules d'espionatge realitzades en els anys 1960 en les quals Michael Caine encarna l'espia Harry Palmer, personatge creat per Len Deighton: L'expedient Ipcress (1965) El meu funeral a Berlín (1966) i Un cervell de mil milions de dòlars (1967).

Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

A Londres, Harry Palmer, un agent del contra-espionatge, s'ha de barallar amb la seva pròpia burocràcia, mentre investiga sobre el segrest i la rentada de cervell de científics britànics... El personatge amb aspecte d'Antiheroi Harry Palmer, a qui Michael Caine conferia un esperit sarcàstic, maneres desimboltes i una vulnerabilitat, és en oposició notable amb l'arquetipus heroic i viril llavors encarnat per Sean Connery com l'agent 007. El protagonista és d'altra banda sovint presentat com més vulgar i la música de John Barry, en contrapunt de les seves pròpies composicions per a la sèrie de James Bond, adopta regularment un to bromista, subratllant més encara la seva especificitat.[2]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. L'expedient Ipcress (en català). esadir.cat. 
  2. «   The Ipcress file   ». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]