L'habitació del pànic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'habitació del pànic
Panic Room
Panic Room poster.jpg
Fitxa
Direcció David Fincher
Protagonistes
Producció Ceán Chaffin
Judy Hofflund
David Koepp
Gavin Polone
Guió David Koepp
Música Howard Shore
Fotografia Conrad W. Hall
Darius Khondji
Muntatge James Haygood
Angus Wall
Productora Columbia Pictures
Distribuïdor Columbia Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 2002
Durada 112 minuts
Idioma original anglès
Rodatge Nova York i Los Angeles
Color en color
Descripció
Gènere Thriller
Lloc de la narració Nova York

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0258000 Filmaffinity: 305569 Allocine: 29202 Rottentomatoes: m/panic_room Mojo: panicroom Allmovie: v259522 TCM: 419304 Metacritic: movie/panic-room TV.com: movies/panic-room
Modifica les dades a Wikidata

L'habitació del pànic (títol original en anglès: Panic Room) és una pel·lícula estatunidenca de thriller del 2002, protagonitzada per Jodie Foster i Kristen Stewart, dirigida per David Fincher. Ha estat doblada al català.[1]

En aquesta pel·lícula Fincher no dubta a exposar a l'espectador totes les peces que conformen la història, rebutjant jugar amb el recurrent efecte sorpresa utilitzat en les seves pel·lícules anteriors, En aquest sentit és la pel·lícula més clara i evident tant narrativament com argumentalment del director. El discurs moral de la pel·lícula està poc subratllat per deixar pas a l'acció, tot i que a la pel·lícula s'hi mostren amb realisme les pors i turments dels éssers humans quan es veuen arrossegats a viure i a lluitar en circumstàncies amenaçadores.

Argument[modifica]

Meg Altman, acabada de divorciar, i la seva filla Sarah, interpretades per Jodie Foster i Kristen Stewart respectivament, formen part d'un joc mortal amb tres intrusos que envaeixen brutalment casa seva: Brunham (Forest Whitaker), Raoul (Dwight Yoakam) i Junior (Jared Leto).

Totes dues dones es troben atrapades a «l'habitació del pànic» de casa seva a Nova York, una habitació amagada construïda com a refugi en cas de robatori, però la pròpia habitació serà el centre d'atenció, atès que el que busquen els intrusos és al se interior.[2]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Originàriament el paper de la Meg Altman havia de ser interpretat per Nicole Kidman, però va haver de rebutjar-lo per un problema al genoll. Jodie Foster només va tenir nou setmanes per preparar el paper. Foster estava embarassada del seu segon fill mentre va durar el rodatge i algunes de les escenes van ser rodades després del part.

La idea de la pel·lícula va sorgir d'un article de The New York Times sobre habitacions segures i sobre la història d'un escriptor que va quedar atrapat en un ascensor.

Referències culturals[modifica]

A l'escena en què la Sarah fa codi morse per demanar ajuda, la seva mare li pregunta on ho va aprendre, i la Sarah respon «Mirant Titanic», referint-se a la famosa pel·lícula de James Cameron, Titanic.

També quan la Sara intenta tranquil·litzar-se comença a recordar i a dir en veu alta títols dels discos de The Beatles.

Crítica[modifica]

  • «Hi ha moments en els quals vull avisar-los del perill, però els personatges solen anar sempre un pas per davant de mi […] Foster està captivadora […] Puntuació: ★★★ (sobre 4)»[3]
  • «Fincher mostra amb estil les genialitats que una pel·lícula pot oferir per fer-nos saltar de les nostres butaques.»[4]
  • «Una extraordinària muntanya russa cinematogràfica […] Puntuació: ★★★★ (sobre 5)»[5]

Referències[modifica]

  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > L'habitació del pànic». [Consulta: 2 octubre 2018].
  2. Scott, A. O. «FILM REVIEW; Luxury Home, Built-In Trouble» (en en). The New York Times.
  3. Ebert, Roger. «Panic Room Movie Review & Film Summary (2002) | Roger Ebert» (en anglès). [Consulta: 2 octubre 2018].
  4. Travers, Peter «Panic Room» (en anglès). Rolling Stone, 29-03-2002.
  5. Westbrook, Caroline. «Panic Room» (en anglès). [Consulta: 2 octubre 2018].