L'home a qui agradaven les dones
Aparença
| L'Homme qui aimait les femmes | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | François Truffaut |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Jean-Pierre Kohut-Svelko |
| Producció | Marcel Berbert (No surt als crèdits) per les Films du Carrosse |
| Dissenyador de producció | Jean-Pierre Kohut-Svelko |
| Guió | François Truffaut, Suzanne Schiffman, Michel Fermaud |
| Música | Maurice Jaubert |
| Dissenyador de so | Michel Laurent |
| Fotografia | Néstor Almendros |
| Muntatge | Martine Barraqué |
| Vestuari | Monique Dury; Ted Lapidus per Brigitte Fossey |
| Productora | Les Films du Carrosse |
| Distribuïdor | United Artists |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1977 |
| Durada | 118 minuts |
| Idioma original | francès |
| Versió en català | |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica i pel·lícula amb salt enrere |
L'home a qui agradaven les dones (títol original en francès: L'Homme qui aimait les femmes) és una pel·lícula francesa de François Truffaut, del 1977. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Bertrand està tan enamorat de les dones com de la idea mateixa de dona. Per a ell, totes les dones són úniques i irreemplaçables. Són a la vegada l'obra de la seva vida, la seva inspiració artística i la causa de la seva mort.[2] Una passió que resumeix amb aquestes paraules:
| « | Les cames de les dones són com un compàs que recorre el globus terraqüi en tots sentits, donant-li equilibri i harmonia. | » |
Repartiment
[modifica]- Charles Denner: Bertrand Morane
- Brigitte Fossey: Geneviève Bigey
- Nelly Borgeaud: Delphine Grezel
- Geneviève Fontanel: Hélène
- Leslie Caron: Véra
- Nathalie Baye: Martine Desdoits
- Valérie Bonnier: Fabienne
- Jean Dasté: Dr. Bicard
- Sabine Glaser: Bernadette
- Henri Agel: un lector
- Chantal Balussou
- Nella Barbier: Liliane
- Anne Bataille: la jove de vestit de ratlles
- Marcel Berbert: el marit de Delphine
- Martine Chassaing: Denise
Rebuda
[modifica]És un dels films preferits del director Bruno Podalydès. En una entrevista a Cahiers du cinéma el 1998, explica:
| « | M'agrada Truffaut des que era petit. Adoro particularement L'Homme qui aimait les femmes i havia pensat que Albert Jeanjean[3] podia morir atropellat.[4] | » |
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- Remake americà el 1983: The Man Who Loved Women de Blake Edwards amb Burt Reynolds i Julie Andrews.
- La pel·lícula va ser rodada en part a Montpeller.
- Leslie Caron va rodar el 1959 una pel·lícula titulada The Man Who Understood Women, d'on ve potser el títol escollit per Truffaut.
Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. L'home a qui agradaven les dones. esadir.cat.
- ↑ «L'homme qui aimait les femmes». The New York Times.
- ↑ NDLR: el personatge principal de Dieu seul me voit (Versailles-Chantiers).
- ↑ Lalanne, Jean-Marc «Éloge du comique de sédimentation». Cahiers du cinéma, 525, 1998, pàg. 36-41.