L'home sense atributs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreL'home sense atributs
(de) Der Mann ohne Eigenschaften Modifica el valor a Wikidata
Robert Musil - Der Mann ohne Eigenschaften, 1930.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusnovel·la inacabada i obra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorRobert Musil Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
PublicacióÀustria Modifica el valor a Wikidata, 1930
1932 Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
EditorialRowohlt Verlag (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EdicióDer Mann ohne Eigenschaften (2014 Rowohlt ed.) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
TemaImperi austrohongarès, Primera Guerra Mundial, crítica social, racionalisme, irracionalisme, ordre, personal identity (en) Tradueix, utopia i valor Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovel·la històrica i novel·la filosòfica Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Lloc de la narracióViena Modifica el valor a Wikidata
Representa aFriedrich Wilhelm Nietzsche i Richard Wagner Modifica el valor a Wikidata
Premis
PremisEls 100 llibres del segle de Le Monde Modifica el valor a Wikidata

L'home sense atributs (títol original en alemany Der Mann ohne Eigenschaften) és una novel·la inacabada escrita per Robert Musil entre 1930 i 1942[1] considerada de les més importants del segle XX,[2] de la literatura alemanya[3] i de les novel·les filosòfiques.[1] És considerada una novel·la modernista.[2]

Els dos volums que componen la novel·la foren publicats el 1930 i el 1933. Tingueren èxit entre la crítica mentre que no tingueren èxit a nivell de vendes. El 1938, junt a la resta de les seues obres, L'home sense atributs fou prohibida pels nazis.[4]

Personatges[modifica]

  • Ulrich Anders[5]: el protagonista. Un matemàtic gens productiu que no es forja cap futur.[2] És considerat com a home sense atributs perquè les seues qualitats, malgrat tindre'n, no són útils.[6] És una persona indecisa per la falta de conviccions que cerca vehementment.[7]. El personatge té un precedent literari amb el protagonista de la novel·la Oblomov.[8]
  • Diotima: la cosina del protagonista.[2] És la muller d'un funcionari.[9]
  • Paul Arnheim[5]: un magnat culte[2] que tracta de justificar espiritualment la possessió dels diners. Contrasta amb Ulrich per ser l'home amb atributs, ja que els atributs són considerats en quant que productius. Està inspirat en Walter Rathenau, un industrial i escriptor.[6]
  • Bonadea: amant d'Ulrich.
  • Leinsdorf: un compte.[2]
  • Stumm von Bordwehr: general.[6]
  • Clarisse[7]

Temps i espai de la història[modifica]

La història s'inicia el 1913 i transcorre a l'Imperi Austrohongarès-[5]

Estil de l'obra[modifica]

Tal com el mateix autor va reconèixer de les seues obres en general, L'home sense atributs es caracteritza per contar massa i massa poc.[9]

Temes[modifica]

Tota la novel·la és una metàfora que explica la caiguda de l'Imperi Austrohongarès.[4]

Al primer capítol tracta el tema de la manera de pensar tècnica i com afecta a la vida: aquesta manera de pensar no tolera les incerteses i solament entén les coses en relació cost-benefici i mitjà-finalitat.[10]

Altre tema és el desencant per la quantificació i la reducció a elements tractables per l'estadística.[11]

El tema de l'escapisme per la situació d'estar en contra dels convencionalisme de la societat és tractat considerant que la fugida és considerada impossible i la salvació individual és poc desitjable.[12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Jiménez, 2004, p. 114.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Smiley, Jane «Nowhere man». The Guardian, 17-06-2006 [Consulta: 20 març 2017].
  3. «Musils "Mann ohne Eigenschaften" ist "wichtigster Roman des Jahrhunderts"». LiteraturHaus, 1999. [Consulta: 20 març 2017].
  4. 4,0 4,1 Saer, Juan José «Genealogía del hombre sin atributos». El País, 01-01-2005 [Consulta: 21 agost 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 Rossi, 2012, p. 9.
  6. 6,0 6,1 6,2 Rossi, 2012, p. 8.
  7. 7,0 7,1 Rossi, 2012, p. 10.
  8. Rossi, 2012, p. 11.
  9. 9,0 9,1 Guelbenzu, José María «Merodeando en torno a «El hombre sin atributos» de Musil». Revista de Libros, 2002.
  10. Mèlich, Joan Carles «La sabiduría de lo incierto. Sobre ética y educación desde un punto de vista literario». Educar, 31, 2003, pàg. 44.
  11. Miller, Jacques-Alain «La era del hombre sin atributos». Virtualia: Revista digital de la Escuela de la Orientación Lacaniana, 15, 2006, pàg. 12.
  12. Sahuquillo, Irene Martínez «Anomia, extrañamiento y desarraigo en la literatura del siglo XX: Un análisis sociológico». Reis, 84, 1998, pàg. 231. DOI: 10.2307/40184084.

Bibliografia[modifica]