Auld Lang Syne
  | |
| Forma musical | cançó |
|---|---|
| Àudio | |
| Intèrpret | Orquestra Simfònica de la BBC (1982) Susan Boyle (2010) Sanna Nielsen (2013) |
| Compositor | tradicional |
| Lletra de | Robert Burns |
| Llengua | escocès |
| Data de publicació | 1788 |
  | |
Auld Lang Syne (en català, L'hora dels adéus)[1] és una cançó patrimonial escocesa, la lletra de la qual es basa en un poema escrit el 1788 per Robert Burns (Robbie Burns), un dels poetes escocesos més populars.[2]
Es canta en moments solemnes, com quan algú s'acomiada, comença o acaba un viatge llarg en el temps, un funeral, etc. Se la relaciona especialment amb la celebració de l'any nou.
«Auld lang syne», en escocès, significa «fa molt de temps»; encara que es tradueix més adequadament com “pels vells temps”. Es canta amb la melodia popular tradicional (és a dir, folklòrica, i, per tant, anònima) escocesa classificada amb el número 6294 al catàleg de Roud.
Lletra[modifica]
| Old Long Syne, per James Watson (1711) | Versos originals en escocès | Traducció al català de la versió escocesa |
|---|---|---|
|
Should Old Acquaintance be forgot,
My Heart is ravisht with delight,
Since thoughts of thee doth banish grief,
|
Should auld acquaintance be forgot,
We twa hae run about the braes,
We twa hae paidl'd i' the burn,
And there’s a hand, my trusty fiere !
|
Haurien d'oblidar-se les velles amistats
beguem una copa de cordialitat
Tots dos hem vadejat el corrent
I heus aquí una mà, el meu fidel amic,
|
Història[modifica]
Robert Burns va enviar una còpia de la cançó original al Museu de la Música Escocesa, amb la següent nota: «La cançó adjunta, una antiga cançó, dels vells temps, mai donada a la impremta fins ara, ni tan sols ha circulat manuscrita fins que la vaig recollir d'un ancià». Part de la lletra va ser, de fet, recollida, més que escrita pel poeta; la balada «Old Long Syne» (Fa molt de temps) impresa el 1711 per James Watson mostra en el vers inicial i en la tornada una semblança considerable amb el poema, posterior, de Burns, i és gairebé segur que es derivi de la mateixa antiga cançó. Es considera just atribuir la resta del poema al mateix Burns.[3]
Existeixen certs dubtes que la melodia avui utilitzada sigui la mateixa que Burns havia disposat originalment, però es fa servir àmpliament a Escòcia i a la resta del món.
Versions en altres llengües[modifica]
Hi ha multitud de versions en altres llengües. La versió en català es diu L'hora dels adéus o Pels vells temps.[4] Se li ha donat aquest nom popularment per ser la forma de la lletra més estesa. Heus aquí el text, absolutament aliè a l'original escocès (posteriorment, atès el seu caràcter religiós, el mot final «cristians», va ser canviat per «catalans»):
És l'hora dels adéus i ens hem de dir adéu-siau! Germans, dem-nos les mans, senyal d'amor, senyal de pau. El nostre comiat diu: A reveure, si a Déu plau! I ens estrenyem ben fort mentre diem adéu-siau. No és un adéu per sempre, és un adéu per un instant; el cercle refarem I fins potser serà més gran. La llei que ens agermana, ens fa més forts i ens fa més grans. Si ens fa més bons minyons, també ens fa ser més bons cristians [catalans].
- Adéu (versió de Feliu Ventura[5]
Adéu, adéu, adéu i bon camí Adéu, adéu, adéu i bona sort Només et vull agrair Tot el temps que hem estat junts […]
Referències[modifica]
- ↑ Arbó, Carlos «'Auld lang syne"». Diari de Girona, 10-03-2009.
- ↑ Burns, Robert. «An old song of olden times» (facsímil de manuscrit) (en anglès). The Morgen Library & Museum, 03-12-2013. [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ "Auld Lang Syne".
- ↑ Arévalo, Mariola Díaz-Cano; Arévalo, Mariola Díaz-Cano. «Robert Burns. 222 anys sense el més famós poeta escocès. 4 poemes», 21-07-2018. [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ Ventura, Feliu. «Adéu». A: VilaSona. Música i lletra [Consulta: 21 juliol 2022].
Bibliografia[modifica]
- Noonan, Peggy «Days of Auld Lang What? The origin of the New Year's anthem—and what it means to us» (en anglès). Wall Street Journal, 03-01-2011. ISSN: 0099-9660.
- Auferil i Costa, Josep. «El cant dels adéus». Músics per la Cobla. [Consulta: 21 juliol 2022].
Enllaços externs[modifica]
- Burns, Robert. «Auld Lang» (en anglès). Biblioteca Nacional d'Escòcia. Arxivat de l'original el 2020-09-26. [Consulta: 21 juliol 2022].
- Johnson, James; Stenhouse, William. «Auld lang syne». A: Biblioteca Nacional d'Escòcia. The scotish Musical Museum consisting of upsars of six handred songs. volum V. Edimburg: William Blackwood and sons, p. 426 [Consulta: 21 juliol 2022].
- Auld Lang Syne in Russian tool music (Quartet SKAZ Moskow) (rus)
- McKellar, Kenneth. «Auld Lang Syne» (MP3) (en anglès). [Consulta: 21 juliol 2022].
- Watson, James. «Broadside ballad entitled 'Old Long Syne'» (pdf), 1701. [Consulta: 21 juliol 2022].
- Sinyol, Nil; Ruiz, Paula; Parapar, Miguel; Fernández, Marc; Buonvicino, Nahuel. «Auld Lang Syne - Els adeus | Conservatori Municipal de Música de Barcelona» (àudio). Conservatori Municipal de Música de Barcelona. [Consulta: 21 juliol 2022].
 |
Vegeu texts en català sobre Auld Lang Syne a Viquitexts, la biblioteca lliure. |