Vés al contingut

L'illa del doctor Moreau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «L'illa del Dr. Moreau».
Infotaula de llibreL'illa del doctor Moreau
(en) The Island of Doctor Moreau Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorH.G. Wells Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióAnglaterra Modifica el valor a Wikidata, Regne Unit, 1896
1895 Modifica el valor a Wikidata
Gènereciència-ficció i terror Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Musicbrainz (obra): 5f14aba3-4820-418e-841b-3ee2b9a40b90 Goodreads (obra): 68894 Modifica el valor a Wikidata

L'illa del doctor Moreau (títol original en anglès The Island of Dr. Moreau) és una novel·la de ciència-ficció escrita el 1896 per H.G. Wells i publicada en català per l'editorial La Magrana el 1982, amb traducció de Josep Miquel Sobré.[1] La novel·la està ambientada entre l'1 de febrer de 1887 i el 5 de gener de 1888.

Tracta idees com ara la vivisecció, el dolor i la crueltat, la identitat, la bioètica i la interferència humana amb la natura, i els efectes del trauma psíquic.[2] Wells la va descriure com "un exercici de blasfèmia juvenil".[3][4]

L'illa del doctor Moreau és una obra clàssica de la ciència-ficció primerenca i continua sent un dels llibres més coneguts de Wells.[5]La novel·la esdevé la primera representació en ciència-ficció del motiu d' "elevació" en què una raça més avançada intervé en l'evolució d'una espècie animal per portar-la a un nivell d'intel·ligència superior.[6] Ha estat adaptat al cinema i altres mitjans en moltes ocasions.[7][8][9]

Argument

[modifica]

Després del naufragi del seu vaixell, Edward Prendick és rescatat per un goleta que transporta animals cap a una petita illa del Pacífic. Durant el viatge coneix Montgomery, que convenç el doctor Moreau per permetre que s'allotgi a l'illa. Prendick s'estranya per una curiosa criatura semblant a un home però extremadament lletja, controlada per Montgomery.

Ja a l'illa, es fa saber a Prendick que no hi és benvingut i se li impedeix accedir a certes àrees. Doctor Moreau li diu que l'illa és una «estació biològica».

Poc després de la seva arribada, Prendick sent crits de dolor provinents del complex, i descobreix que el doctor Moreau fa vivisecció en animals. Llavors comença a recordar que havia sentit a parlar de Moreau i els seus experiments a Londres.

Espantats pels gemecs dels animals, Prendick fa un tomb per l'illa i es fixa en les estranyes criatures com la que dominava Montgomery durant el viatge. S'adona que és observat. Prendick camina massa lluny i després de tornar-se ansiós és rescatat per Moreau i Montgomery, que el tornen al complex de nou.

El doctor Moreau decideix revelar la seva feina a Prendick. Explica que altera els animals perquè es comportin com a humans. No només se n'ha canviat el cos sinó que també els ha implementat una «llei» per la qual viuen les noves criatures. La «llei» pretén reprimir els comportaments animals, com ara els instints predadors, i els qui la trenquen són retornats a la casa del dolor de doctor Moreau.

Malgrat això, aquest sistema no funciona, i al final els animals alterats maten Moreau. Montgomery i Prendick es terroritzen en no saber com controlaran la «poble-bèstia» sense la por que tenien a l'ara mort doctor Moreau. En estat d'embriaguesa, Montgomery decideix subministrar-los alcohol i incitar-los a ser salvatges. Per culpa d'això Montgomery és atacat i mort per una de la poble-bèstia i deixa Prendick sol a l'illa.

Referències

[modifica]
  1. Parcerisas, Francesc «Josep Miquel Sobrer (1944-2015)». Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura, 26, 2016, p. 309–312. ISSN: 2013-9527.
  2. Godfrey, Emelyne. Utopias and Dystopias in the Fiction of H. G. Wells and William Morris: Landscape and Space (en anglès). Springer, 2016-12-08, p. 29. ISBN 978-1-137-52340-2.
  3. Snyder, E. E. «Moreau and the Monstrous:Evolution, Religion, and the Beast on the Island» (en anglès). Preternature: Critical and Historical Studies on the Preternatural, 2, 2, 01-09-2013, p. 213–239. DOI: 10.5325/preternature.2.2.0213. ISSN: 2161-2196.
  4. Showalter, Elaine. «The Apocalyptic Fables of H. G. Wells». A: Fin de Sicle/Fin du Globe: Fears and Fantasies of the Late Nineteenth Century (en anglès). London: Palgrave Macmillan UK, 1992, p. 69–84. DOI 10.1007/978-1-349-22421-0_5?pdf=chapter%20toc. ISBN 978-1-349-22421-0.
  5. Bowen, Roger «Science, Myth, and Fiction in H. G. Wells's "Island of Dr. Moreau"». Studies in the Novel, 8, 3, 1976, p. 318–335. ISSN: 0039-3827.
  6. Booker, M. Keith. Historical Dictionary of Science Fiction in Literature (en anglès). Bloomsbury Publishing PLC, 2014-10-01, p. 142. ISBN 978-0-8108-7884-6.
  7. Backer, Ron. Classic Horror Films and the Literature That Inspired Them (en anglès). McFarland, 2015-05-11, p. 136. ISBN 978-1-4766-2021-3.
  8. Hudson, Kathleen; Going, Mary. Religious Horror and the Ecogothic (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2024-06-10, p. 9. ISBN 979-8-216-33903-8.
  9. Wagmeister, Elizabeth. «‘Sleepy Hollow’ Co-Creator Developing ‘The Island of Dr. Moreau’ Series for CBS» (en anglès americà). Variety, 18-09-2015. [Consulta: 18 juliol 2026].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • The Island of Doctor Moreau Versió original integral de 1896, a la web del projecte Gutenberg. (anglès)
  • H. G. Wells The Island of Dr. Moreau: Plot and Character Summary Resum de la novel·la. (anglès)