L'intrús

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'intrús
Enduring Love Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRoger Michell Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJoe Penhall i Ian McEwan Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJeremy Sams Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHaris Zambarloukos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNicolas Gaster (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraPathé Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorPathé News Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i República d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Estrena2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc webparamountclassics.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0375735 Filmaffinity: 457901 Allocine: 58221 Rottentomatoes: m/enduring_love Mojo: enduringlove Allmovie: v306116 TCM: 546271 Metacritic: movie/enduring-love TV.com: movies/enduring-love Modifica els identificadors a Wikidata

L'intrús (títol original: Enduring Love) és una pel·lícula britànica dirigida per Roger Michell estrenada l'any 2004. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

En un bonic i assolellat dia, Joe Rose i la seva promesa Claire estan de pícnic en una prada. De sobte veuen a un nen atrapat en la cistella d'un montgolfier del qual són testimonis diverses persones, entre d'altres, Jed Parry. Aleshores, aquest últim comença el seu assetjament, en un context desestabilitzador, ja que si un nen ha pogut ser salvat en aquest accident, per contra, un adult hi ha trobat la mort. El sentiment de culpabilitat, que insidiosament envaeix Rose, alenteix la seva presa de consciència i, sobretot, el fa més vulnerable a les insinuacions de Parry. El mètode, o els mètodes de Parry juga amb els nervis de Rose: no parla, sensacions, impressions, suggeriments, res de palpable..Res per alertar la policia Per contra, empènyer-lo al dubte i a la sospita sobre la seva bona salut mental.[2]

Repartiment[modifica]

  • Daniel Craig: Joe
  • Samantha Morton: Claire
  • Ben Whishaw: Spud
  • Jeremy McCurdie: Un noi amb una pilota
  • Lee Sheward: John Logan
  • Nick Wilkinson: Farmer
  • Rhys Ifans: jed
  • Bill Nighy: Robin
  • Susan Lynch: Rachel
  • Bill Weston: l'avi
  • Justin Salinger: Frank
  • Andrew Lincoln: Productor TV
  • Helen McCrory: Mrs. Logan
  • Rosie Michell: Katie Logan
  • Ella Doyle: Una amiga de Katie Logan
  • Felicitat Del Joc: Una noia al cotxe de Logan
  • Alexandra Aitken: Natasha
  • Anna Maxwell Martin: Penic
  • Corin Redgrave: Professor

Rebuda[modifica]

  • L'any 2004, el film és nominat a les 10a cerimònia dels premis Empire al millor film britànic i Rhys Ifans al del millor actor britànic, Samantha Morton com la millor actriu britànica, i Roger Michell com a millor director britànic[3]
  • "Una meditació sobre l'amor, la fe i la ciència, disfressada sota el format de thriller. La pel·lícula és una mica esquemàtica, però absolutament apassionant."[4]
  • "Comença amb temes ètics i gradualment es converteix en un thriller (...) La major part de les pel·lícules se centren en el que succeeix. Poques pel·lícules es qüestionen el que succeeix, i menys encara tracten el fet que podem decidir, la major part de les vegades, sobre el que succeeix i què fer-ne. (...) Puntuació: ★★★ (sobre 4)."[5]
  • "Encara que el guió comença amb molta grapa, finalment resulta decebedora."[6]

Referències[modifica]

  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > L'intrús». [Consulta: 2 desembre 2018].
  2. Dargis, Manohla «He Loves Him, Him Loves Her, Her Loves Herself» (en anglès). The New York Times.
  3. «Enduring Love». [Consulta: 2 desembre 2018].
  4. Ansen, David «Enduring Love». Newsweek.
  5. Ebert, Roger «Enduring Love». Chicago Sun-Times.
  6. Thomson, Desson «Enduring Love». The Washington Post.