L'onada (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'onada
Die Welle
Welle2.GIF
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Dennis Gansel
Protagonistes
Director artístic Petra Ringleb 
Producció Martin Moszkowicz, Nina Maag
Guió Dennis Gansel, Todd Strasser, Peter Thorwarth
Música Heiko Maile
Fotografia Torsten Breuer
Muntatge Ueli Christen
Vestuari Ivana Milos 
Maquillatge Irina Tübbecke-Bechem
Productora Rat Pack Filmproduktion GmbH, Constantin Film Produktion
Distribuïdor Constantin Film Produktion
Dades i xifres
País d'origen Alemanya
Estrena 2008
Durada 101 min.
Idioma original alemany
Color en color
Descripció
Basat en The Wave Tradueix
Gènere Drama
Lloc de la narració Alemanya

Lloc web Lloc web
IMDB: tt1063669 Filmaffinity: 695239 Allocine: 134390 Rottentomatoes: m/10009389-the_wave Allmovie: v426715 TV.com: movies/the-wave-2011
Modifica les dades a Wikidata

L'onada (en alemany, Die Welle) és una pel·lícula alemanya dirigida per Dennis Gansel el 2008, exhibida a França amb el títol de La Vague.

Argument[modifica]

Durant un projecte setmanal, el professor Rainer Wenger ensenya als estudiants de la seva classe el tema de la forma de govern. Els estudiants es mostren escèptics davant de la idea que pogués tornar una dictadura com la del tercer reich a l'Alemanya dels nostres dies i que ja no hi ha perill que el nacionalsocialisme torni a prendre el poder. El professor decideix començar un experiment amb els seus alumnes per demostrar com és de fàcil manipular les masses.[1]

Antecedents[modifica]

Article principal: Tercera Onada

A la tardor de 1967, un professor d'història a l'Institut Cubberley de Palo Alto, Califòrnia, anomenat Ron Jones va dirigir un experiment en la seva classe: Va imposar un règim d'estricta disciplina a la seva classe, restringint la llibertat dels alumnes i fent d'ells una unitat. Per a gran sorpresa del professor, els alumnes van reaccionar amb entusiasme a l'obediència exigida d'ells. L'experiment, que originalment havia de durar només un dia, aviat es va estendre per tota l'escola. Aquells que dissentien van ser aïllats o fins i tot agredits si no s'unien al moviment, i els membres van començar a espiar-se i a desconfiar entre ells. El cinquè dia, Ron Jones va ser obligat a donar per acabat l'experiment.

El nom del moviment va ser la «Tercera Onada», i ha inspirat aquesta pel·lícula.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Die Welle». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]