L'onada (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'onada
Die Welle
Welle2.GIF
Fitxa
DireccióDennis Gansel
Protagonistes
Director artísticPetra Ringleb 
ProduccióMartin Moszkowicz, Nina Maag
GuióDennis Gansel, Todd Strasser, Peter Thorwarth
MúsicaHeiko Maile
FotografiaTorsten Breuer
MuntatgeUeli Christen
VestuariIvana Milos 
MaquillatgeIrina Tübbecke-Bechem
ProductoraRat Pack Filmproduktion GmbH, Constantin Film Produktion
DistribuïdorConstantin Film Produktion
Dades i xifres
País d'origenAlemanya
Estrena2008
Durada101 min.
Idioma originalalemany
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost5.000.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Wave (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama
Lloc de la narracióAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc webconstantin-film.de… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1063669 Filmaffinity: 695239 Allocine: 134390 Rottentomatoes: m/the_wave_2008 Allmovie: v426715 TV.com: movies/the-wave-2011 Modifica els identificadors a Wikidata

L'onada (en alemany, Die Welle) és una pel·lícula alemanya dirigida per Dennis Gansel el 2008, exhibida a França amb el títol de La Vague.

Argument[modifica]

Durant un projecte setmanal, el professor Rainer Wenger ensenya als estudiants de la seva classe el tema de la forma de govern. Els estudiants es mostren escèptics davant de la idea que pogués tornar una dictadura com la del tercer reich a l'Alemanya dels nostres dies i que ja no hi ha perill que el nacionalsocialisme torni a prendre el poder. El professor decideix començar un experiment amb els seus alumnes per demostrar com és de fàcil manipular les masses.[1]

Antecedents[modifica]

Article principal: Tercera Onada

A la tardor de 1967, un professor d'història a l'Institut Cubberley de Palo Alto, Califòrnia, anomenat Ron Jones va dirigir un experiment en la seva classe: Va imposar un règim d'estricta disciplina a la seva classe, restringint la llibertat dels alumnes i fent d'ells una unitat. Per a gran sorpresa del professor, els alumnes van reaccionar amb entusiasme a l'obediència exigida d'ells. L'experiment, que originalment havia de durar només un dia, aviat es va estendre per tota l'escola. Aquells que dissentien van ser aïllats o fins i tot agredits si no s'unien al moviment, i els membres van començar a espiar-se i a desconfiar entre ells. El cinquè dia, Ron Jones va ser obligat a donar per acabat l'experiment.

El nom del moviment va ser la «Tercera Onada», i ha inspirat aquesta pel·lícula.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Die Welle». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]