L'ou com balla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'ou com balla a la catedral de Barcelona

L'ou com balla és una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi.[1] Consisteix en col·locar un ou buit, amb un punt de cera per tapar el forat pel qual s'ha buidat, sobre el raig d'aigua d'un brollador d'una font, de manera que giravolti sense caure.[2] La font, habitualment, es guarneix amb flors i fruites del temps, com les cireres amb les quals es cobreix la tassa de la font, o la ginesta i els clavells.[3]

Origen i significat[modifica | modifica el codi]

La interpretació més comuna és que l’ou representa l'hòstia consagrada i la forma de l'aigua el calze de la sang de Crist, en clara al·lusió a la festa catòlica del Corpus Christi. L'origen de la tradició sembla que fou la catedral de Barcelona. Una de les teories més esteses de l'origen de la tradició el situa a Itàlia, on un frare dominic ho va veure en un petit poble, i quan es va traslladar a Barcelona proposà de fer-ho a la catedral. Segons l'historiador barceloní Ramon Nonat, el ritual es va començar a celebrar el 1440.[4] Es dedueix d'una anotació dels llibres de comptes de l'obreria de la seu, que indica que el claustre de la catedral de Barcelona va rebre l'encàrrec d'arranjar la capella per a la diada de Corpus i, a més, s'hi registra el cost d'una partida d'ous per al brollador.[1] Hi ha constància que un segle després, al segle XVI, ja es feia cada any a la font del claustre de la catedral de Barcelona. Se n'encarregaven els escolans, que després d'una llarga processó de quatre o cinc hores es menjaven l'ou, les cireres i la fruita amb què s'havia decorat.[3]

Altres interpretacions apunten a la representació de la plenitud de la primavera, ja que tant l'ou, com l'aigua o l'abundor de flors són interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l'estació primaveral en plena vitalitat.[1] També hi ha qui considera que va néixer com una distracció dels nobles del carrer Montcada mentre esperaven el pas de la processó.[5] Durant els anys, es va anar estenent la creença que si l'ou queia seria un any dolent,[3] però si aguantava durant tota la jornada seria un bon senyal.[4] A l'hora de cercar-ne l'origen, també hem de tenir presents les similituds entre l'ou com balla i els jocs d'aigua que feien els musulmans en els brolladors dels patis interiors. Un d'aquests jocs consisteix justament a fer gronxar una piloteta sobre el raig d'aigua d'una font.[1]

Localitzacions[modifica | modifica el codi]

L'ou com balla a l'Arxiu de la corona d'Aragó, palau del Lloctinent

A partir del de la catedral, també es va fer al veí pati de la casa de l'Ardiaca, i, a partir dels anys vuitanta del segle XX, en altres patis del centre de la ciutat de Barcelona. A banda, altres ciutats i viles van començar a fer-ho o han continuat amb una tradició antiga.[2]

  • A Igualada, balla a la plaça de Pius XII.
  • A Sitges, es pot trobar al Museu Maricel.
  • A Tarragona, l'any 1933, el canonge Dr. Josep Vallès i Barceló va començar a ornamentar el jardí i va fer ballar l'ou a la font del claustre de la catedral. La cosa prengué volada, sobretot després de la guerra, amb l'assistència de les autoritats a la inauguració. En l'actualitat, ho prepara un equip, que és format per voluntàries i voluntaris, un florista i el sagristà de la seu.
  • A Solsona, balla a la plaça de Sant Joan, cada 24 de juny (diada de Sant Joan).

També se sol fer a Martorell, Lleida, Cardona, Vic i Arenys de Munt, entre d'altres.

Explicació científica[modifica | modifica el codi]

Efecte Coanda
Article principal: Efecte Coandă

L'explicació de per què s'aguanta l'ou com balla ens la dóna l'efecte Coandă, encara que hi ha el principi de Bernoulli subjacent, que és la base per a poder aclarir-ne el primer.

Suposem una superfície corba, per exemple una esfera, que és el cas de l'ou com balla (tal com està en la il·lustració). Si sobre aquesta es llença alguna cosa sòlida (arròs, per exemple), ambdós rebotaran en sentits contraris. L'ou, pel principi d'acció-reacció, tendirà a anar en el sentit en què l'ha empès l'arròs, i aquest rebotarà. Això es pot veure a la primera part de la il·lustració.

Si repetim aquesta experiència amb un fluid, aquest, per la seva viscositat, tendirà a "enganxar-se" a la superfície corba. Ni el fluid ni la pilota rebotaran en la direcció oposada, el fluid seguirà la seva trajectòria, adaptant-se suaument a la superfície corba, i l'ou tendirà a anar cap a l'aigua que l'empeny. En el cas de l'ou com balla, l'aigua l'estira en totes direccions, abans de caure per l'acció de la gravetat i així el manté en equilibri.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «L'ou com balla». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. 2,0 2,1 Redacció. «VilaWeb TV: L'Ou com Balla a Ca l'Ardiaca». Vilaweb, 7 juny 2007 [Consulta: 23 juny 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 Josep Maria Martí i Bonet. «Què és l'ou com balla?». Església Barcelona, 2014 [Consulta: 23 juny 2014].
  4. 4,0 4,1 Redacció. «L'Ou com Balla». Festes.org, 2014 [Consulta: 23 juny 2014].
  5. Redacció. «L'Ou com Balla». Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella, 2014 [Consulta: 23 juny 2014].
  6. de Mena, José María. «3». A: Plaza&Janes Editores, S.A.. Curiosidades y leyendas de Barcelona (en castellà), 1992, pàgina 91. ISBN 84-01-37393-X. «En època més recent, en aquest segle, es va implantar també el costum en el sortidor que hi ha al pati de la Casa de l'Ardiaca.» 
  7. Palau Centelles (Barcelona)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'ou com balla Modifica l'enllaç a Wikidata