L'ultimo abenzerraggio
 Cartell de L'ultimo abenzeraggio | |
| Títol original | L'ultimo abenzerraggio  |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Felip Pedrell i Sabaté |
| Llibretista | Francesc Fors de Casamajor |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià |
| Basat en | Les Aventures du dernier Abencérage (1826) de Chateaubriand[1] |
| Data de publicació | 1874 |
| Gènere | Òpera |
| Parts | quatre actes |
| Estrena | |
| Estrena | 14 d'abril de 1874 |
| Escenari | Gran Teatre del Liceu de Barcelona, |
L'ultimo abenzeraggio és una òpera en quatre actes amb música de Felip Pedrell i Sabaté, basada en un text de Chateaubriand,[2] composta el 1867 i de la qual en faria diverses versions fins a la definitiva del 1889. El llibret va ser escrit en italià per Francesc Fors de Casamajor[3] i es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 14 d'abril de 1874.[4]
Context[modifica]
Tot i que no va passar de cinc representacions, va tenir una bona acollida per part del públic i la crítica,[3] com ho demostra que al llarg de la quarta representació s'obsequiés el compositor amb una llarga llista d'objectes, un d'ells per la Societat Wagner.[5]
L'obra es va estrenar en italià (tot i que la premsa l'anunciava amb el títol de El último abencerraje), seguint el costum del Gran Teatre del Liceu, on sempre es representaven les obres en aquesta llengua.[n. 1]
La partitura, amb reducció de la part orquestral per a piano, va ser publicada el 1874 per l'editorial Andrés Vidal y Roger de Barcelona,[6] amb dedicatòria a la cantant Ebe Trèves, una de les cantants de l'estrena.[n. 2]
De l'obra es va destacar, ja a l'època de la seva estrena, la influència de la música de Wagner, molt remarcable al quartet del quart acte i la importància del paper de l'orquestra en l'obra.[7] De fet, l'estrena d'aquesta obra no es pot deslligar de la creació de la Societat Wagner de Barcelona, fundada per Felip Pedrell, Antoni Opisso i Viña i Andreu Vidal i Llimona (editor-propietari de la revista La España Musical), i presidida per Josep Pujol Fernández. La societat fou honoríficament presidida pel compositor Richard Wagner.[8]
Intèrprets[modifica]
Van interpretar l'obra les cantants Giuseppina Borsi de Giuli (filla de la soprano Teresa de Giuli Borsi) i Ebe Trèves (nom real Anna Giustina Ebe Trèves), i els cantants Carlo Carpi,[9] Antonio Vidal i Francesc Viñals.[10]
L'obra va ser dirigida en la seva estrena pel director Eusebi Dalmau.[11]
Notes[modifica]
- ↑ Vegeu la història artística del Liceu.
- ↑ Anna Giustina Ebe, anomenada Ebe Trèves, nascuda el 1849 a Venècia, cantant d'òpera italiana, contralt en La Fenice de 1871 a 1879.
Referències[modifica]
- ↑ «Les Aventures du dernier Abencérage». Gallica BnF (Bibliothèque Nationale de France), pàg. 111.
- ↑ Biografia de Felip Pedrell a l'Enciclopèdia Britànica
- ↑ 3,0 3,1 Alier, Roger. El gran llibre del Liceu. Edicions 62, 2004, p. 74. ISBN 9788429754490.
- ↑ Biografia de Felip Pedrell a biografiasyvidas.com
- ↑ «Noticias varias». El Arte, 10-05-1874, pàg. 3.
- ↑ «L'ultimo abenzeraggio». Partitura amb reducció a piano (fragmento). Biblioteca Nacional d'Espanya.
- ↑ «Juicio de la prensa». La España Musical, IX, número 406, 25-04-1874, pàg. 7.
- ↑ Mota, Jordi «Historia de la Asociación Wagneriana». Wagneriana castellana, 2001.
- ↑ Carlo Carpi (1842-1930), tenor italià.
- ↑ «Diversiones públicas - Gran Teatro del Liceo». La Imprenta, 14-04-1874, pàg. 2217.
- ↑ «Último abenzerragio, òpera en quatre actes del mestre en Felip Pedrell». La Renaixença, Any IV, número 11, 20-04-1874, pàg. 130.