L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules o títols d'obres que no corresponguin al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi!
Un llum de LED[1] és un llum d'estat sòlid que utilitza leds (Light-Emitting Diode, Díodes Emissors de Llum) com a font lluminosa.[2] Atès que la llum capaç d'emetre un LED no és gaire intensa, per aconseguir la intensitat lluminosa similar a altres llums existents com les incandescents o les fluorescents compactes els llums LED estan compostos per agrupacions de leds, en major o menor nombre, segons la intensitat lluminosa desitjada.
Actualment els llums de LED es poden utilitzar per a qualsevol aplicació comercial, des de l'enllumenat decoratiu fins al de vials i jardins, presentant certs avantatges, entre els quals destaquen el seu considerable estalvi energètic, l'arrencada instantània, la resistència als encesos i apagats continus i la seva major vida útil, però també amb certs inconvenients com el seu elevat preu.
Els díodes funcionen amb energia elèctrica de corrent continu (CC), de tal manera que els llums de LED han d'incloure circuits interns per operar des del voltatge CA estàndard. Els LEDs es danyen a altes temperatures, per la qual cosa els llums de LED tenen elements de gestió de la calor, tals com dissipadors i aletes de refrigeració. Els llums de LED tenen una vida útil llarga i una gran eficiència energètica, però els costos inicials són més alts que els dels llums fluorescents.
La il·luminació de propòsit general necessita llum blanca. Els LEDs emeten llum en una banda de longituds d'ona molt estreta, fortament acolorida. El color és característic de la banda prohibida d'energia d'un material semiconductor usat per fabricar el LED. Per emetre llum blanca cal o bé combinar LEDs de llum vermella, verda i blava, o emprar fòsfor per convertir part de la llum al color desitjat.
En el primer mètode (LED RGB), s'usen múltiples xips de LED cadascun dels quals emet una longitud d'ona diferent a les proximitats, per formar l'ampli espectre de llum blanca. L'avantatge d'aquest mètode és que la intensitat de cada LED pot ser ajustada per "afinar" el caràcter de la llum emesa. El pitjor inconvenient és el seu alt cost de producció.
El segon mètode, llum de LED convertida mitjançant fòsfor (pcLED), utilitza un LED de curta longitud d'ona (normalment blau o ultraviolada) en combinació amb el fòsfor, que absorbeix una porció de la llum blava i emet un espectre més ampli de llum blanca (el mecanisme és similar al funcionament d'una làmpada fluorescent que emet llum blanca amb un sistema d'il·luminació UV fòsfor. El millor avantatge aquí és el baix cost de producció, alt IRC (índex de reproducció cromàtica), mentre el desavantatge és la incapacitat de canviar dinàmicament el caràcter de la llum i el fet que la conversió de fòsfor redueix l'eficiència del dispositiu. El baix cost i l'acompliment adequat el converteix en la tecnologia més utilitzada per a la il·luminació general avui en dia.
Un sol LED és un dispositiu d'estat sòlid de baixa tensió (voltatge) i no pot funcionar directament en un corrent altern estàndard sense cap tipus de circuit per controlar el voltatge aplicat i el flux de corrent a través del llum. Una sèrie de díodes i resistors (resistències) podrien ser usades per controlar la polaritat del voltatge i limitar el corrent, però això és ineficient, ja que la majoria de la tensió aplicada es malgasta en forma de calor a la resistència. Una cadena única de LED en sèrie podrien minimitzar la pèrdua de la caiguda de tensió, però la falla d'un sol LED podria extingir tota la cadena. L'ús de cadenes en paral·lel redundants incrementa la fiabilitat, usant-comunament tres cadenes o més. Poden ser útils per a la il·luminació de la llar o en espais de treball, un nombre de LED han de ser col·locats junts en un llum per combinar els seus efectes d'il·luminació. Això és perquè cada LED emet només una fracció de la llum de les fonts de llum tradicionals. Quan es fa servir el mètode de la barreja de colors, pot ser difícil d'aconseguir una distribució de color uniforme, mentre que l'adaptació de LED blancs no és crítica per a l'equilibri de color. A més, la degradació de LED diferents en diversos moments en un llum de colors combinats pot produir una sortida de color uniforme. Els llums de LED usualment consisteixen en grups de LED amb una placa amb components electrònics, un dissipador i una òptica.
El 5 de juliol de 2012 Seoul Semiconductors va presentar el nPola LED - 5 vegades més brillant que el LED estàndard. El nou LED aconsegueix 500 lumen/w contra els 100 lumen/w obtinguts fins a aquell moment. Un avançament molt important que permet substituir amb avantatge les CFL. Per a la producció d'un llum LED que reemplaça a una bombeta de 60 W per a la llar, en general s'utilitzaven uns 10-20 LED antics. Per donar una idea, la mateixa intensitat lumínica a partir del nPola LED es podrà aconseguir amb només un o dos LEDs nPola.[3]
Equivalents per a les diferents tecnologies d'il·luminació[modifica]
Consum d'energia per als diferents tipus de llums i els diferents fluxos de llum de sortida. Els punts més baixos de la gràfica corresponen a un menor consum d'energia
Equivalents d'energia elèctrica per als diferents llums[4]
El quilowatt-hora és la unitat utilitzada per a mesurar el consum d'energia elèctrica en la majoria dels països (entre ells Espanya). Segons el mètode "unitat sense dimensions",[5] la fórmula per al càlcul del cost de l'energia és:
Suposant un cost de l'electricitat de 0,09€ per cada quilowatt-hora.
INCANDESCENT
CFL
LED
Comparació de cost amb altres tecnologies d'il·luminació[modifica]
