László Heltay

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLászló Heltay
Biografia
Naixement1930
Budapest (Hongria)
Mort18 desembre 2019 (88/89 anys)
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra i director de cor
Modifica les dades a Wikidata

László Heltay (Budapest, 1930 - 18 de desembre de 2019)[1] fou un director d'orquestra i de coral hongarès naturalitzat britànic.

Estudià a l'Acadèmia Ferenc Liszt de la seva ciutat natal, on fou deixeble de Zoltán Kodály i Lajos Bárdos. Entre 1952 i 1956 treballà com a assessor musical a la Ràdio de Budapest i després continuà la seva formació musical al Merton College d'Oxford (1962-1964). Posteriorment dirigí l’Orquestra Simfònica de Nova Zelanda (1964-1966), on va oferir moltes primeres representacions d'obres contemporànies, inclosa la primera interpretació neozelandesa de Albert Herring de Britten.[2] Novament a Anglaterra el 1968, fou director de música del Gardner Centre de la Universitat de Sussex abans de fundar el Festival Coral de Brighton. Va ser nomenat director de l'Òpera de Phoenix i va fer la primera actuació a França de The Turn of the Screw de Britten i la primera actuació a Nova York de Lucrezia de Respighi. També va treballar com a ajudant de Klemperer.[2] Entre el 1970 i el 1989 fou director del London Collegium Musicum i, ocasionalment, del cor de l’Academy of St Martin in the Fields. Com a director coral ha estat sol·licitat per a dirigir sota les ordres, entre d'altres, d’Ígor Stravinski, Leoard Bernstein i Carl Maria Giulini. Des del 1985 és director de la Royal Choral Society.[3]

El 1997 va ser nomenat director del Cor de la Ràdio i Televisió Espanyola i director d'orquestra convidat amb l'orquestra amb la qual ha dirigit actuacions del War Requiem de Britten i la Passió segons sant Mateu de Bach.[2]

Les seves classes magistrals de direcció a la Gran Bretanya, Espanya i Hongria atrauen estudiants de tot el món. El 1982 se li va concedir la Medalla Internacional de Kodály. El 1995, la Universitat de Sussex li va atorgar el títol de Doctor Honorífic en Música. El 1997 va esdevenir membre honorari del Merton College d'Oxford.[2]

Heltay era ciutadà britànic, però després de trenta-vuit anys vivint a Anglaterra, va anar a viure a Catalunya, prop de la seva ciutat preferida, Barcelona.[2] Va tornar a Hongria els darrers anys de la seva vida, on el 2018 va escriure les seves memòries: Kutyák és karmesterek: egy világjáró karmester megbízhatatlan emlékei ('Gossos i conductors: Memòries poc fiables d'un director d'orquestra mundial').[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Papageno, Írta. «Elhunyt Heltay László karnagy, Kodály egykori tanítványa». Papageno. [Consulta: 20 desembre 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Biografia» (en anglès). Universitat de València. [Consulta: 29 setembre 2019].
  3. «László Heltay». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.