Léo Taxil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Léo Taxil.

Leo Taxil (Marsella, 21 de març de 1854Sceaux, 31 de març de 1907) va ser un escriptor maçó francès, instigador del que es va conèixer com la «Broma de Taxil», amb què va enredar econòmicament el papa Lleó XIII i diversos bisbes de França. En aquest episodi va acusar la maçoneria de satanisme i d'adoració a un ídol amb cap de boc, definit com a Baphomet.

El seu veritable nom era Marie Joseph Gabriel Antoine Jogand-Pagès.

Pseudònims[modifica | modifica el codi]

Jogand-Pagès va utilitzar diversos pseudònims:

  • Léo Taxil (pseudònim col·lectiu: diversos autors el van utilitzar).
  • Dr. Bataille
  • Dr. Charles Hacks (pseudònim col·lectiu)
  • Paul de Régis
  • Adolphe Ricoux[1]
  • Samuel Paul Rosen

Biografia[modifica | modifica el codi]

Taxil editava un diari, La Marotte, que va arribar a prohibir per «haver atemptat contra els bons costums». Va ser condemnat a vuit anys de presó. Va aconseguir escapolir-se a Suïssa i va tornar aprofitant una amnistia. Es va dedicar a la premsa anticlerical i el 1885 va ser rebut com a maçó amb el grau d'aprenent. L'any següent va ser trobat a la lògia per haver plagiat un text, i llavors es va convertir en un autor antimaçònic.

El 1897, Taxil va confessar que el seu antimaçonisme era una broma, fet que va resultar un escàndol.

Taxil és el creador del Paladión, el qual va ser obligat a desmentir en una conferència davant la Societat Geogràfica de París el 19 d'abril de 1897. En la reunió, i davant la sorpresa general dels presents, va dir: "El Paladión ja no existeix, jo el vaig crear i jo ho vaig destruir [... ]". I tot seguit va sortir per la porta del darrere abans de qualsevol reacció de la gent allà reunida.

Obres[modifica | modifica el codi]

Leo Taxil
Llibres anticlericals
  • 1879: À bas la calotte!.
  • 1879: Les soutanes grotesques.
  • 1879: La chasse aux corbeaux.
  • 1879: Le fils du jésuite.
  • 1880-1882: Calotte et calotins, història il·lustrada del clergue i de les congregacions.
  • 1881: Les borgia.
  • 1882: Les pornographes sacrés : la confession et les confesseurs.
  • 1882: La Bible amusante.
  • 1882: Un pape femelle.
  • 1883: L’empoisonneur Léon XIII et les cinq millions du chanoine.
  • 1883: La prostitution contemporaine.
  • 1883: Pie IX devant l'Histoire.
  • 1884: Les amours de Pie IX, Llibre publicat sota el nom de A. Volpi pero no reconegut per Taxil.
  • 1884: Les maîtresses du Pape.
  • 1884: La Vie de Veuillot immaculé.
Llibres antimaçònics
  • Les soeurs maçonnes
  • Les Frères trois points
  • L’Antéchrist ou l’origine de la franc-maçonnerie
  • Le chute du Grand Architecte
  • Les assassinats maçonniques
  • 1886: Les mystères de la franc-maçonnerie.
  • 1886: Le Vatican et les francs-maçons.
  • 1887: La franc-maçonnerie dévoilée.
  • 1887: Confession d'un ex-libre penseur.
  • 1887: Histoire anecdotique de la Troisième République.
  • 1888: La France maçonnique.
  • 1888: La ménagerie républicaine.
  • 1891: la corruption fin de siècle.
  • 1895: Le diable au XIXè siècle.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Massimo Introvigne: Enquête sur le satanisme : satanistes et antisatanistes du XVIIe siècle à nos jours, traduït de l'italià al francès per Philippe Baillet. París: Dervy, 1997.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Léo Taxil Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]