Léonie Abo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLéonie Abo
Biografia
Naixement(mul) Wassis Hortense Léonie Abo Modifica el valor a Wikidata
1945 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Congo Belga (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista política, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePierre Mulele Modifica el valor a Wikidata

Wassis Hortense Léonie Abo, més coneguda com a Léonie Abo (nascuda el 1945) fou una activista política i escriptora congolesa, especialment activa durant la Rebel·lió Kwilu.

Vida[modifica]

Abo nasqué l'any 1945 en un lloc de Malungu, que aleshores formava part del Congo Belga.[1] Fou criada per pares adoptius després que la seva mare morís en el part; arran d'aquest esdeveniment fou anomenada «Abo», el qual significa "tristesa" en bambunda.[2] En una ocasió presencià el seu pare adoptiu pegant a la seva esposa amb un bastó, que li provocà un braç trencat. Estigué ben educada començant l'escola als set anys i canviant-se a una escola missionera als nou.[3] A una edat precoç exercí de llevadora i als catorze anys ja supervisava naixements.[4]

El setembre del 1959 va ser obligada a casar-se amb Gaspar Mumputo, que abusà d'ella. En una ocasió recordà la nit de noces "plena de sang i dolor".[4] El seu matrimoni acabà després que al juny de 1962 el seu marit la portés als tribunals tant a ella com a la seva amant. Fou enviada a presó durant un mes. El germà d'Abo la convencé d'unir-se a un grup de rebels.[3] El gener de 1964 encara formà part d'aquell grup quan s'alçaren contra el govern, com a part de la Rebel·lió de Simba.

Es casà amb rebel Pierre Mulele i romangueren cinc anys amb les guerrilles lleials a Mulele. Fou tractada amb un gran respecte en deferència al seu marit. Quedà molt decebuda quan el seu marit s'ajuntà amb una altra muller, mentre planejava fer-ho també amb una tercera. L'any 1968, després de l'assassinat del seu marit, fugí a Congo-Brazzaville tement per la seva vida. Abo feu un gran esforç per a deixar constància de la seva feina i la de Pierre Mulele.[5] El llibre Une Femme du Congo ("Una Dona del Congo"), escrit per Ludo Martens, parla sobre la seva vida.[6]

Referències[modifica]

  1. «Wassis Abo» (en anglès). Oxford Index. [Consulta: 26 març 2016].
  2. «Leonie Abo» (en anglès). UWA.edu.au. [Consulta: 4 gener 2017].
  3. 3,0 3,1 Gates, Jr., Henry Louis. Dictionary of African Biography (en anglès). OUP USA, 2 febrer 2012, p. 45–46. ISBN 978-0-19-538207-5. 
  4. 4,0 4,1 Bouwer, K. Gender and Decolonization in the Congo: The Legacy of Patrice Lumumba (en anglès). Palgrave Macmillan US, 10 setembre 2010, p. 129–139. ISBN 978-0-230-11040-3. 
  5. Abiodun, Tosin. «Gender and Decolonization in the Congo: The Legacy of Patrice Lumumba (2010)». NotEvenPast.org. Arxivat de l'original el 2013-03-01. [Consulta: 26 març 2015].
  6. Martens, Ludo. Abo: une femme du Congo. Editions Aden, 1995. ISBN 978-2-87262-103-3.