Línia (mesura)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'unitatLínia
Pied a coulisse.jpg
Antic peu de rei amb doble graduació (cm i línies parisenques) Modifica el valor a Wikidata
Tipusunitat de longitud i unitat derivada en UCUM Modifica el valor a Wikidata
Unitat delongitud Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI0,002255829387978 m Modifica el valor a Wikidata
A unitats estàndard2,255829387978 mm
0,083333333333333 Paris inch (en) Tradueix
0,0069444444444444 Paris foot (en) Tradueix
6 Didot point (en) Tradueix
0,0011574074074074 T Modifica el valor a Wikidata

La línia és una unitat de mesura de longitud antiga, que és la dotzena part d'una polzada, per aquest motiu la seva mida depèn de la mida de la polzada de referència.[1] És una unitat històrica de longitud utilitzada a França i en altres llocs abans de l'adopció del sistema mètric a finals del segle XVIII, i que s'utilitza en diverses ciències després d'aquest temps.[2][3] Actualment, els rellotgers francesos i suïssos en conserven vestigis per a indicar la mida dels moviments de rellotgeria,[4] dels botons i en la fabricació de cintes..

Segons el DIEC una línia és una Unitat longitud emprada en l'escriptura antiga i en la tipografia -Dotzena part d'una polzada-, (a prop de dos mil·límetres).[5]

Línia de Castella[modifica]

La línia castellana (línea) és la dotzena part d'una polzada i, per tant, 1⁄144 d'un peu castellà i, atès que la vara de Castella medeix 0,835905 m i una vara té 3 peus, la línia castellana equival a 1,934965 mm.[6]

Línia francesa (de París)[modifica]

La línia francesa (ligne) és la dotzena part d'una polzada i, per tant, 1⁄144 d'un peu de París, és a dir, en aquest cas és igual a 2,255877 mm.

Sistema angloaxó[modifica]

La línia del sistema anglosaxó val avui exactament 2,116 mm.

Referències[modifica]

  1. Gates, E.J. «The Determination of the Limens of Single and Dual Impression by the Method of Constant Stimuli». The American Journal of Psychology, 26, 1, 1915, pàg. 152–157. DOI: 10.2307/1412884. JSTOR: 1412884.
  2. Stearn, W.T.. Botanical Latin: History, grammar, syntax, terminology and vocabulary, Fourth edition. David and Charles, 1992. 
  3. Neumann, F. «IX. Experiments on the calorific conductibility of solids». Philosophical Magazine, 25, 165, gener 1863, pàg. 63–65. DOI: 10.1080/14786446308643418.
  4. «Foire aux questions sur l'horlogerie et les montres» (en francès). [Consulta: 30 juny 2010]. «Chaque ligne équivaut à 2,2558 mm, arrondis à 2,26 mm pour calculer plus rapidement. [Each line equals 2.2558 mm, rounded to 2.26 mm for faster calculation.. (francès)
  5. «Línia». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  6. Real Orden de 9 de diciembre de 1852, por la que se determinan las tablas de correspondencia recíproca entre las pesas y medidas métricas y las actualmente en uso (Diccionario jurídico-administrativo. Madrid, 1858) Arxivat 2012-06-26 a Wayback Machine. (Centro Español de Metrología)