Línia 1 (Rodalia de Barcelona)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 1
Línia de la costa
Línia del Maresme
R1 barcelona.svg
Imatge distintiva R1
Molins de Rei -
Maçanet-Massanes
Territori Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme i Selva
Tipus servei rodalia
Entrada en servei 1848
Longitud 90 km
Estacions 31
Operador Renfe
Autoritat ATM Barcelona
Dades tècniques
Vehicles sèrie 447 i Civia (463, 464 i 465)
Electrificació 3 kV CC
Ample ferroviari 1.668 mm
Enllaç amb:
Metro de Barcelona L1 barcelona.svg L2 barcelona.svg L3 barcelona.svg L5 barcelona.svg L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg
Tramvia de Barcelona T1.svg T2.svg T4.svg T6.svg
FGC Vallès S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg
Rodalia de Girona RG1 girona.svg
Rodalia de Barcelona R2 barcelona.svg R2N barcelona.svg R2S barcelona.svg R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg
Regionals R11 Rodalies de Catalunya.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg R13 Rodalies de Catalunya.svg R14 Rodalies de Catalunya.svg R15 Rodalies de Catalunya.svg R16 Rodalies de Catalunya.svg Logo, Renfe Media distancia.PNG LD in white letters on a gray background.png
Línia d'alta velocitat Avant AVE.svg
Modifica dades a Wikidata

La línia 1 (R1) és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d'ample ibèric propietat d'Adif. El servei connecta les estacions de Molins de Rei i Maçanet-Massanes i també és anomenat línia del Maresme o línia de la costa.

Història[modifica | modifica el codi]

Rodalies[modifica | modifica el codi]

El 1980 RENFE va crear Cercanías,[1] en el marc d'un pla de millores per "trencar la mala imatge de Renfe", que va suposar la instauració de 162 serveis de rodalia nous i la millora d'altres existents,[2] el Plan General Ferroviario va suposar la modernització de la xarxa.[3] El 1984 la companyia va passar a organitzar-se en unitats de negoci creant Cercanías Renfe, posteriorment Rodalies Renfe a Catalunya, i l'any 1985 es va reoganitzar i va sorgir un nou disseny per al servei de rodalia.[4]

Anteriorment Renfe Operadora utilitzava una C de Cercanías per numerar les línies, en aquest cas C1.[5] Posteriorment van conviure amb la R de Rodalies fins al traspàs del servei de "Rodalies Barcelona" a la Generalitat de Catalunya, que es va fer efectiu l'1 de gener de 2010,[6] i la lletra R va passar a ser l'única lletra distintiva dels serveis de rodalia de Barcelona.[7]

Línia[modifica | modifica el codi]

El ferrocarril de Barcelona a Mataró, el primer de la península Ibèrica, inaugurat el 28 d'octubre de 1848, va néixer dins del context del procés d'industrialització que es va viure a Catalunya en la primera meitat del segle XIX i que va transformar per sempre el país. Responia a les necessitats de comunicació ràpida i eficaç entre Barcelona i els centres industrials que s'havien desenvolupat tot al llarg de la costa del Maresme i especialment a Mataró. El servei es cobria amb 4 locomotores batejades amb els noms de Mataró, Barcelona, Catalunya i Besòs, que van costar dues mil lliures esterlines. La rèplica d'un dels primers trens es pot veure al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.[8]

Aquesta línia es va construir gràcies a l'impuls dels industrials catalans Miquel Biada i Bunyol[9][10] i Josep M. Roca. La major dificultat va ser perforar el túnel de Montgat, el primer d'Espanya.[11] L'ample de via que es va triar va ser el de sis peus castellans, equivalents a 1.672 mm, mesura superior a la resta de xarxes ferroviàries d'Europa. La creença que la complexa orografia del país requeria un major ample per a garantir que, amb la potència de les locomotores de vapor, es poguessin superar els desnivells, va ser la causa d'una decisió que va comportar importants problemes a les comunicacions.[8]

Posteriorment la línia de Mataró es prolongà fins a Arenys de Mar l'any 1857, arribà fins a Tordera el 1859 i finalment a Maçanet - Massanes el 1861. L'any 1948 la línia va celebrar el centenari del ferrocarril i el mateix any es va electrificar el trajecte fins a Mataró, una millora que s'estendria els següents anys a la totalitat de la línia.[8]

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

El tren a la Platja de Santa Susanna.

Transporta 39,6 milions de passatgers per any. Hi ha una mitjana de 102.214 viatgers en dia laborable i circulen una mitjana de 216 trens cada dia laborable de la sèrie 447 i Civia (463, 464 i 465).[8] Un total de 95,1 quilòmetres de longitud fent parada a 31 estacions. Té connexions amb les línies R2, R3 i R4 i serveis regionals de Rodalies de Catalunya, serveis d'alta velocitat i llarga distància, metro de Barcelona i tramvia.[8]

El servei transcorre principalment per les següents línies de ferrocarril:

Les estacions terminals són Molins de Rei o l'Hospitalet de Llobregat al sud, i al nord ho poden ser Mataró, Calella, Blanes o Maçanet-Massanes.[12]

Futur[modifica | modifica el codi]

En el Pla de Transports de Viatgers (PTV) 2008-2012 es preveu que la línia incorpori el tram sud de la R2, des de Sant Vicenç de Calders fins a Bellvitge. La línia Sant Vicenç de Calders - Maçanet-Massanes (Línia de la costa) englobaria dos tipus de serveis: Un primer Sant Vicenç de Calders - Mataró i un segon des de l'Aeroport fins a Maçanet-Massanes.

Aquest segon servei de la R1 fins a l'Aeroport substituiria, juntament amb el nou servei de la R4 (Aeroport-Manresa), l'actual R10 que tan sols dóna servei entre Barcelona i l'aeroport del Prat. Ambdós a Barcelona passaran per l'estació de Catalunya.

Estacions[modifica | modifica el codi]

Hi ha quatre estacions de la línia que estan incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Memoria de sostenibilidad 2003» (en castellà). Cercanías Renfe. [Consulta: 18 maig 2012].
  2. «Plan de modernización para el decenio de los ochenta: Presidente de Renfe "Intentamos romper la mala imagen de Renfe"» (en castellà). La Vanguardia, 22-03-1980. [Consulta: 18 maig 2012].
  3. Ramos Melero, Rodolfo. «El futuro de la política ferroviaria en España» (en castellà). Información Comercial Española (ICE), 01-07-2002. [Consulta: 18 maig 2012].
  4. «Efemérides de la infraestructura y el ferrocarril españoles» (en castellà). Ministeri de Foment. [Consulta: 18 maig 2012].
  5. «Estudi de la xarxa ferroviària de viatgers a Catalunya». Generalitat de Catalunya, Març 2005. [Consulta: 19 maig 2012].
  6. «Quins canvis suposa el traspàs de Rodalies a la Generalitat?». 3cat24. CCMA. [Consulta: 31 març 2010].
  7. «Cercanías Barcelona cambiará de imagen corporativa tras su traspaso a la Generalitat». Cotizalia.com, 13-01-2012. [Consulta: 19 maig 2012].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Conegueu la línia R1». Gencat.cat. Rodalies de Catalunya.
  9. BIADA SALAT, Toni.- Les primeres línies
  10. Cercle històric Miguel Biada
  11. Català i Roca, Pere. Els Castells Catalans. vol.1. 2a ed.. Rafael Dalmau Editor, 1990, p. 661. ISBN 8423202909. 
  12. «R1 Molins de Rei / L'Hospitalet - Mataró / Blanes / Maçanet». Trenscat.com. [Consulta: 22 maig 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]