Línia 1 del metro de Barcelona
La Línia 1 o línia vermella del Metro de Barcelona és la segona línia en antiguitat, pel moment la més llarga amb 20'7 km fins que s'inauguri la Línia 9 i l'única amb via d'ample ibèric. La línia s'inaugurà el 1926 amb el nom de Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona, la denominació actual té el seu origen en la fusió de les dues operadores de metro de la ciutat el 1961 formant l'empresa Ferrocarril Metropolitano de Barcelona i la línia és va reanomenar a Línia I.
El traçat de la línia és de doble via soterrada, els tallers i les cotxeres és troben a Santa Eulàlia i a la Sagrera. Actualment circulen trens de les sèries 4.000, 4.000R (reformats) i 6.000, que al anar per vies d'ample ibèric fa que siguin un dels metros més amples del món.
La L1 no ha ampliat el seu recorregut des de 1992 i va d'Hospital de Bellvitge a Fondo. Està previst que s'ampliï per ambdós costats. De Fondo s'ampliarà fins a Badalona: passant per l'estació de Badalona Centre, on enllaçarà amb la Línia 2, i desprès fins arribar a l'estació de Badalona Est, enllaçant amb la línia R1 de Rodalies Barcelona pel 2010 i deixant el metro a tocar de la platja, per aquest motiu ja hi han veus que volen dir aquesta estació "platja de Badalona". Per l'altre extrem enllaçarà amb la Línia 9, arribarà fins el Prat i fins Sant Boi de Llobregat.
Història
El Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona (també conegut com a Metro Transversal) va néixer per la necessitat d'unir les diferents estacions de ferrocarril que hi havia a principis del segle XX amb el recinte de l'Exposició Universal de 1929 a Montjuïc. Per aquest motiu es va construir en ample ibèric antic (1674 mm) ja que havia de servir per al pas de trens de la xarxa de via ampla de Catalunya. El segon tram entre Catalunya i Espanya, és obra dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, sent dirigit (1923-25) i projectat per Esteve Terradas i Illa. Els túnels foren els primers a la península en ser excavats amb el mètode austríac. El 1924 durant les obres de construcció van morir 11 obrers per l'enfonsament d'un tram entre els carrers del Comte d'Urgell i Casanova.
El 1926 és va inaugurar la línia operada per l'empresa Ferrocarril Metropolitano de Barcelona entre Bordeta (tancada) i Catalunya, l'operadora a vegades se li afegia la cua de Transversal com a referència de la línia que operava. Ferrocarril Metropolitano de Barcelona desprès de quasi un segle encara existeix tot i que amb el nom catalanitzat Ferrocarril Metropolità de Barcelona. Encara és l'operadora de la línia i des de 1961 és l'operadora de tota la xarxa de metro (exceptuant les línies de FGC) tot i que és més coneguda com a Transports Metropolitans de Barcelona, empresa que aglutina les empreses FMB (xarxa de metro) i Transports de Barcelona (autobusos).
- 1932: ampliació de Catalunya fins Arc de Triomf i per l'altra banda Bordeta Cotxeres.
- 1933: S'amplia fins a Marina.
- 1951: S'amplia amb dues noves estacions fins a el Clot.
- 1952: Arriba a Navas de Tolosa.
- 1954: S'amplia fins Fabra i Puig.
- 1961: Ferrocarril Metropolitano de Barcelona absorbeix Gran Metro de Barcelona. Les línies canvien la seva nomenclatura a Línia I.
- 1968: Nou tram fins a Torras i Bages.
- 1980: Es tanca el tram entre Bordeta i Bordeta Cotxeres.
- 1982: Es reordena la nomenclatura de numeració romana a aràbiga.
- 1983: Es reobre el tram Bordeta - Santa Eulàlia, reemplaçant l'estació de Santa Eulàlia per la de Bordera Cotxeres i el metro arriba a Santa Coloma per l'altre extrem.
- 1987: S'obre un nou tram fins a Avinguda Carrilet.
- 1989: S'amplia fins al nou barri de Bellvitge amb l'estació de Feixa Llarga.
- 1992: S'obre l'última ampliació de la línia fins Fondo (recorregut actual).
- 2003: Es canvia el nom de Feixa Llarga per Hospital de Bellvitge
- Des de llavors s'han fet millores d'accés per a persones amb problemes de mobilitat fent obres per incorporar ascensors a les estacions i a les andanes i també s'ha reformat algunes estacions com la Sagrera, Santa Eulàlia i Mercat Nou, que va estar cada perquè a causa de les obres de l'AVE va perdre una de les seves andanes, que tocava les vies de ferrocarril convencional, i es va haver de fer una nova estació.
Municipis coberts
Línies del Metro de Barcelona | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
| ||||||||||||||
.svg){kind=logo} |
| ||||||||||||||
|
| ||||||||||||||
|
| ||||||||||||||
41° 23′ 13.3″ N, 2° 10′ 12.25″ E / 41.387028°N,2.1700694°E