Línia 4 (Rodalia de Barcelona)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Línia 4
R4 barcelona.svg
Imatge distintiva R4
Sant Vicenç de Calders - Manresa
Territori Alt i Baix Penedès, Bages, Baix Llobregat, Barcelonès i Vallès Occidental
Tipus servei rodalia
Entrada en servei 1855
Longitud 143 km
Estacions 40
Operador Renfe
Autoritat ATM Barcelona i
ATM Comarques Centrals
Dades tècniques
Vehicles sèrie 447 i Civia (465)
Electrificació 3 kV CC
Ample ferroviari 1.668 mm
Enllaç amb:
Metro de Barcelona L1 barcelona.svg L3 barcelona.svg L5 barcelona.svg L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg L9N Barcelona.svg L10 barcelona.svg
Tramvia de Barcelona T1.svg T2.svg
FGC Vallès S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg
FGC Llobregat S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 barcelona.svg R6 barcelona.svg R60 barcelona.svg
Rodalia de Girona RG1 girona.svg
Rodalia del Camp de Tarragona RT2 tarragona.svg
Rodalia de Barcelona R1 barcelona.svg R2 barcelona.svg R2N barcelona.svg R2S barcelona.svg R3 barcelona.svg R7 barcelona.svg R8 barcelona.svg
Funicular Fvallvidrera.svg F.Gelida
Regionals R11 Rodalies de Catalunya.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg R13 Rodalies de Catalunya.svg R14 Rodalies de Catalunya.svg R15 Rodalies de Catalunya.svg R16 Rodalies de Catalunya.svg Logo, Renfe Media distancia.PNG LD in white letters on a gray background.png
Línia d'alta velocitat Avant AVE.svg
Modifica dades a Wikidata

La línia 4 (R4) és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, que opera Renfe Operadora i que circula per les línies de ferrocarril d'ample ibèric propietat d'Adif. Aquest servei enllaça les estacions de Sant Vicenç de Calders (via Vilafranca del Penedès) i Manresa.

Els trens que hi circulen poden tenir com a destinacions, a més de les estacions de les capçaleres de la línia, les de Vilafranca del Penedès, Martorell o l'Hospitalet de Llobregat (cap al sud) i l'estació de Terrassa (al nord-est). Comparteix recorregut entre Barcelona i Manresa amb els trens de la línia Mitjana Distància.

El futur previst per a aquesta línia en substitueix l'origen a Sant Vicenç de Calders per la futura estació de la terminal sud de l'Aeroport de Barcelona.

Història[modifica | modifica el codi]

Rodalies[modifica | modifica el codi]

El 1980 RENFE va crear Cercanías[1] com a part d'un pla de millores (Plan General Ferroviario) per a "esborrar la mala imatge de Renfe". Es varen establir 162 serveis de rodalia nous i se'n van millorar millora d'altres ja existents,[2] un conjunt d'actuacions que varen suposar la modernització de la xarxa.[3] L'any 1984 la companyia s'organitzà en unitats de negoci i es creà Cercanías Renfe —posteriorment, a Catalunya, Rodalies Renfe—, un servei que fou reorganitzat i redissenyat l'any 1985.[4]

Com que la nomenclatura dels serveis de rodalia de Renfe Operadora feia servir de primer una C (de Cercanías) per a numerar les línies, en aquest cas se'n deia C4.[5] Posteriorment els codis amb C van conviure amb la R de Rodalies fins que la gestió del servei de "Rodalies Barcelona" va ser traspassat efectivament a la Generalitat de Catalunya l'1 de gener de 2010[6] i des de llavors la lletra R va passar a ser l'única lletra distintiva dels serveis de rodalia de Barcelona.[7]

Línia[modifica | modifica el codi]

La història de la línia R4 de Manresa a Barcelona i Sant Vicenç de Calders té dues etapes molt diferenciades, que corresponen respectivament a les seccions de Manresa a Barcelona i de Barcelona a Sant Vicenç de Calders.[8]

Els orígens de la línia de Barcelona a Sant Vicenç de Calders es remunten al 1854, quan es va inaugurar el primer tram del ferrocarril de Barcelona a Martorell, que s'iniciava a la primitiva estació de la plaça de Catalunya i arribava fins a Molins de Rei, però molt aviat fou ampliat fins a l'estació provisional de Martorell l'any 1856, i el tren va travessar el riu Llobregat i arribà a l'estació definitiva de Martorell l'any 1859. Més endavant la línia seria ampliada fins a Tarragona (1865) i es modificaria la seva entrada a Barcelona per mitjà d'un nou traçat per la rasa del carrer d'Aragó, cosa que permetia que els trens arribessin fins a l'estació de França. Posteriorment la línia va ser progressivament modernitzada, amb la construcció de noves seccions de via doble o l'entrada en servei de la tracció elèctrica.[8]

Per la seva part, la línia de Manresa a Barcelona té els seus orígens en la construcció de la línia de Barcelona a Lleida, el primer tram de la qual, de Montcada a Sabadell, va ser inaugurat el 1855. Més endavant van entrar en servei les seccions de Sabadell a Terrassa (1856), de Terrassa a Manresa (1859) i la successiva ampliació fins a Lleida (1860). El 1862 es va construir una nova línia directa entre Montcada i l'Estació del Nord de Barcelona, ja que fins llavors els trens utilitzaven les vies de la línia de Granollers per arribar fins a Barcelona. Amb el pas dels anys la línia seria modernitzada, amb actuacions tan destacables com la seva electrificació (1928) o la seva prolongació subterrània fins a la plaça de Catalunya.[8]

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

Nou viaducte d'entrada a l'estació de Cornellà.

Transporta 29 milions de passatgers per any. Hi ha una mitjana de 105.935 viatgers en dia laborable i circulen una mitjana de 162 trens cada dia laborable de la sèrie 447.[8] Un total de 143 quilòmetres de longitud fent parada a 39 estacions. Té connexions amb les línies R1, R2, R3, R7 i R8 i serveis regionals de Rodalies de Catalunya, serveis d'alta velocitat i llarga distància, FGC, metro de Barcelona i Funicular de Gelida.[8]

El servei transcorre principalment per les següents línies de ferrocarril:

Les estacions terminals són Sant Vicenç de Calders, Vilafranca del Penedès, Martorell o l'Hospitalet de Llobregat al sud, i al nord ho poden ser Terrassa o Manresa.[9]

Futur[modifica | modifica el codi]

En el Pla de Transports de Viatgers (PTV) 2008-2012 es preveu que la línia deixi de donar servei en el tram l'Hospitalet de Llobregat - Vilafranca - Sant Vicenç de Calders, servei que incorporaria la R2 que passaria a deixar de passar per la costa en el seu tram sud i per tant en la totalitat del seu recorregut passaria per l'interior.

La línia 4 enllaçaria l'estació de Manresa amb Barcelona i finalitzarà el seu recorregut a l'Aeroport. Amb aquest servei de la R4, i un altre servei de la R1, se substituirà la línia 10, línia de l'aeroport, que deixarà de funcionar quan els canvis d'aquestes dues línies es realitzin.

Estacions[modifica | modifica el codi]

Hi ha vuit estacions de la línia que estan incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Memoria de sostenibilidad 2003» (en castellà). Cercanías Renfe. [Consulta: 18 maig 2012].
  2. «Plan de modernización para el decenio de los ochenta: Presidente de Renfe "Intentamos romper la mala imagen de Renfe"» (en castellà). La Vanguardia, 22-03-1980. [Consulta: 18 maig 2012].
  3. Ramos Melero, Rodolfo. «El futuro de la política ferroviaria en España» (en castellà). Información Comercial Española (ICE), 01-07-2002. [Consulta: 18 maig 2012].
  4. «Efemérides de la infraestructura y el ferrocarril españoles» (en castellà). Ministeri de Foment. [Consulta: 18 maig 2012].
  5. «Estudi de la xarxa ferroviària de viatgers a Catalunya». Generalitat de Catalunya, Març 2005. [Consulta: 19 maig 2012].
  6. «Quins canvis suposa el traspàs de Rodalies a la Generalitat?». 3cat24. CCMA. [Consulta: 31 març 2010].
  7. «Cercanías Barcelona cambiará de imagen corporativa tras su traspaso a la Generalitat». Cotizalia.com, 13-01-2012. [Consulta: 19 maig 2012].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Conegueu la línia R4». Gencat.cat. Rodalies de Catalunya.
  9. «R4 St.Vicenç C. / Vilafranca P. - Terrassa / Manresa». Trenscat.com. [Consulta: 22 maig 2012].