Línia Barcelona-Girona-Portbou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portbou railway station.jpg
Estació de Sants - Cervera de la Marenda
41° 23′ 02″ N, 2° 11′ 12″ E / 41.383996°N,2.186688°E / 41.383996; 2.18668842° 26′ 29″ N, 3° 09′ 48″ E / 42.441508°N,3.163383°E / 42.441508; 3.163383
Propietat Adif
Dades tècniques
Ample ferroviari 1.668 mm
Modifica dades a Wikidata
Mapa línia Barcelona-Portbou
Estació de Sants
R1 barcelona.svg direcció Arc de Triomf
R2 barcelona.svg direcció Passeig de Gràcia
 
 Bifurcació Aragó
Túnel de Meridiana
 Bifurcació Glòries
El Clot - Aragó Barcelona Metro Logo.svg
Obres Sagrera-TAV Barcelona Metro Logo.svg AVE.svg
R1 barcelona.svg direcció Mataró (ramal Besòs)
Sant Andreu Comtal Barcelona Metro Logo.svg
R.A. direcció Montcada Bif.
Montcada i Reixac
La Llagosta
R8 barcelona.svg Línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet
Mollet - Sant Fost
Montmeló
Granollers Centre
Les Franqueses - Granollers Nord
Cardedeu
Llinars del Vallès
Palautordera
Sant Celoni
Gualba
Riells i Viabrea - Breda
Hostalric
R1 barcelona.svg direcció Mataró
Maçanet-Massanes
Sils
Caldes de Malavella
Riudellots
Fornells de la Selva
Girona
Riu Onyar
Celrà
Bordils-Juià
Flaçà
Riu Ter
Sant Jordi Desvalls
Camallera
Riu Fluvià
Sant Miquel de Fluvià
Tonyà
Vilamalla
direcció Figueres-Vilafant
Figueres
Riu la Muga
Peralada
Vilajuïga
Llançà
Platja de Garbet
Colera
Portbou Canviador d'ample
Túnel sota els Pirineus
Frontera Francesa
Cervera de la Marenda
Direcció Cotlliure (ample estàndard)
Vegeu Mapa ferroviari de Barcelona
Catalan Talgo amb la branca 2B2 i traccionat per la locomotora 252.075 de Renfe Operadora passant sigilosament degut a una limitació de velocitat per obres, per la línia Barcelona-Girona-Portbou just abans de fer entrada a l'estació de Mollet - Sant Fost.

La línia Barcelona-Girona-Portbou o línia Barcelona-França és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Barcelona amb la frontera hispanofrancesa a Portbou/Cervera de la Marenda passant per l'interior de Catalunya. La línia comença a l'Estació de Sants i acabava a l'estació de Cervera de la Marenda a la Catalunya Nord.

La línia és d'ample ibèric i doble via i els serveis que transcorren per la línia són de rodalia, regional i/o mercaderia.

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

La locomotora elèctrica 253-102 de COMSA Rail Transport arrossega el fruiter al seu pas per Figueres.

La línia és d'ample ibèric i es va adaptar el tram Girona-Vilamalla a l'ample mixt amb tercer carril.[1] La línia comunica Barcelona amb Cervera de la Marenda, a la Catalunya Nord, passant per Granollers, Sant Celoni, Girona, Figueres i Portbou. A Barcelona la línia es va soterrar a l'estació del Clot - Aragó i al ramal de Glòries per accedir a l'estació terminal, l'Estació de França.

Disposa de connexions amb altres línies a Portbou on a través d'un intercanviador d'ample els trens connecten amb la línia francesa; entre Vilamalla i Figueres per connectar amb l'estació de Figueres Vilafant de la LAV Barcelona - Frontera Francesa; a Maçanet-Massanes on finalitza la línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes; entre Sant Andreu Comtal i Montcada i Reixac amb el ramal de les aigües per enllaçar amb la línia de Manresa i/o de Ripoll; entre la Sagrera i Sant Andreu Comtal amb el ramal Besòs, fi de la línia del Maresme a Barcelona; i el túnel de plaça Catalunya i el ramal de Glòries per accedir al túnel d'Aragó.

Serveis ferroviaris[modifica | modifica el codi]

Actualment circulen per aquesta línia serveis de rodalia de Barcelona i regionals de Rodalies de Catalunya i serveis de llarga distància. A més dels indicats a la taula també transcorren molt parcialment per la línia els següents serveis: R2 Sud entre l'Estació de França i la bifurcació del ramal de Glòries cap al túnel d'Aragó; i serveis regionals amb inici o final a Sant Andreu Comtal fins a la bifurcació per enllaçar amb el túnel d'Aragó cap a Passeig de Gràcia, com els R13, R14, R15, R16 i Ca6.

Serveis que transcorren per la línia
Servei Terminal servei Inici de la línia Fi de la línia Terminal servei
R2 barcelona.svg Castelldefels El Clot - Aragó - Granollers Centre
R2N barcelona.svg Aeroport - Maçanet-Massanes
R11 Rodalies de Catalunya.svg Barcelona-Sants - Cervera de la Marenda
RG1 girona.svg L'Hospitalet de Llobregat Sagrera | TAV Portbou
Es marca l'inici i principi de la línia i la terminal del servei, fora o dins de la línia.

Història[modifica | modifica el codi]

El 23 de juliol de 1854 es va atorgar la concessió del ferrocarril de Barcelona a Granollers, per iniciativa dels germans Girona i Clavé i cia., a la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers que va inaugurar la línia el 23 de juliol de 1854.[2]

La línia va ser construïda en diferents trams:

A Barcelona es va construir la segona estació terminal de ferrocarril, després de la línia de Mataró, dins del recinte murallat en un terreny que limitava amb el carrer d'Ocata a prop de la Duana i la plaça del Palau. Antigament anomenada estació de Granollers, fou substituïda posteriorment per l'Estació de França.[2]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Els antecedents de la línia es troben en l'intent de crear un ferrocarril de Barcelona a Granollers per part de Girona Hnos., Clavé y Cia., Josep Maria Serra, Manuel de Lerena i Compte y Cia. a través de l'adquisició de la concessió de la línia de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. La compra no va fructificar però el mateix dia que caducava la concessió de la línia de Sant Joan de les Abadesses el govern va atorgar a la casa de Girona la realització de la línia de Barcelona a Granollers.[3]

Unió amb la línia de la costa[modifica | modifica el codi]

El 1857 es va concedir a les empreses de les línies de Granollers i de Mataró la prolongació de les línies fins a un punt comú a prop d'Hostalric i la construcció conjunta fins a Girona, Figueres i França.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Propuesta de tercer carril entre el puerto de Tarragona y el nudo de Castellbisbal» (en castellà). Vía Libre, 04-05-2012. [Consulta: 5 maig 2012].
  2. 2,0 2,1 Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 25 febrer 2012].
  3. Pascual 1999, pàg. 68.
  4. Pascual 1999, pàg. 208.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pascual, Pere. Los caminos de la era industrial: la construcción y financiación de la red ferroviaria catalana, 1843-1898. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 1999. ISBN 8483381206. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia Barcelona-Girona-Portbou Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 41° 50′ 12″ N, 2° 47′ 42″ E / 41.836574°N,2.794993°E / 41.836574; 2.794993