Línia C del RER de l'Illa de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
RER C

RER C.svg

Primer servei 1979
Operador SNCF
Tipus servei rodalies
Municipi(s) 41 municipis
Territori cobert Illa de França
Estacions 84
Longitud 187 km
Vehicles Z 5600, Z 8800, Z 20500, Z 20900
Ample ferroviari 1.435 mm
RER
Paris rer A jms.svg Paris rer B jms.svg Paris rer C jms.svg Paris rer D jms.svg Paris rer E jms.svg

La línia C de l'RER, més sovint anomenada simplement RER C, és una línia de la réseau express régional d'Île-de-France que travessa l'àrea metropolitana de París, amb nombroses ramificacions. Enllaça a l'oest Pontoise (ramal C1), Versailles - Rive Gauche (ramal C5) i Saint-Quentin-en-Yvelines (ramal C7) d'una part, i al sud Massy-Palaiseau (ramal C2), Dourdan (ramal C4) i Saint-Martin d'Étampes (ramal C6), així com Versailles — Chantiers (ramal C8) per un traçat quasi circular, passant pel cor de París.

Oberta per etapes de 1979 al 2000, la línia C és amb 187 quilòmetres la segona línia més llarga de la xarxa. Veu circular quotidianament 531 trens, i transporta 490.000 viatgers, és a dir 100.000 més que el conjunt dels vuit-cents TGV francesos.[1] Completament explotada per la SNCF, posseeix nombroses estacions, en particular a París intramurs, allò que, combinat en una infraestructura generalment antiga, la fa poc eficient en els seus trams parisencs. Donant servei a monuments i museus, és la línia de l'RER més freqüentada pels turistes, que representen un 15% de la seva clientela.[1] És de lluny la més difícil d'explotar amb les seves nombroses branques: el menor problema sobre una de les seves branques pot pertorbar el trànsit sobre el tronc comú.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 La Vie du Rail n°; 3227, 7 octubre de 2009, p.6

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia C del RER de l'Illa de França Modifica l'enllaç a Wikidata
  • André Jacquot, La ligne C du RER, éditions de l'Ormet, 1989, 112 pages. (ISBN 2906575038)
  • Bruno Carrière, La saga de la Petite Ceinture, éditions de La Vie du Rail, 1991, réédition en 2001.
  • Bernard Collardey, Les trains de banlieue, tomes I et II, 1999. (ISBN 2902808763)
  • Jean Tricoire, Le RER - Le Réseau francilien, Éditions Ratp, 2002, 144 pages.
  • Magazine Rail passion hors-série n°9, Spécial Île-de-France, novembre 2006, 98 pages.
  • Didier Janssoone, Paris Gare d'Orsay - Lignes de la banlieue sud-ouest, Éditions Alan Sutton, 2009, 128 pages.