Línia E del RER de l'Illa de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
RER E
Éole

RER E.svg

Primer servei 1999
Operador RATP / SNCF
Tipus servei rodalies
Municipi(s) 29 municipis
Territori cobert Illa de França
Estacions 21
Longitud 52,3 km
Vehicles Z 22500
Ample ferroviari 1.435 mm
RER
Paris rer A jms.svg Paris rer B jms.svg Paris rer C jms.svg Paris rer D jms.svg Paris rer E jms.svg


La línia E de l'RER, més sovint anomenada simplement RER E, és una línia de la réseau express régional d'Île-de-France que enllaça l'est de l'àrea metropolitana de París segons un eix centre - est. Enllaça el cor de París a partir de l'Haussmann - Saint-Lazare (ramal E1) a l'est parisenc amb dues branques, acabant-se en les estacions de Chelles - Gournay (ramal E2) i Tournan (ramal E4).

Fins a la seva obertura, la línia era més coneguda sota el nom del projecte Éole, acrònim de «Est-Ouest liaison express». Després de treballs particularment difícils que han durat set anys, va ser oberta en la seva major part durant l'estiu de 1999. La branca de Villiers-sur-Marne va ser perllongada fins a Tournan el 2003. La totalitat de la línia està situada a l'Illa de França.

La línia presenta la particularitat de no travessar París d'extrem a extrem, com es preveia de manera inicial; no posseeix més que dues detencions a París intramurs: Magenta i la terminal Haussmann - Saint-Lazare.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia E del RER de l'Illa de França
  • Collectif, EOLE, le RER qui vient de l'est, Hors-série, éd. La Vie du Rail, octobre 1998, 98 p.
  • Bernard Collardey, Les trains de banlieue, tomes II, éd. La Vie du Rail, 1999, 335 p. (ISBN 2902808763)
  • Jean Tricoire, Le RER - Le Réseau francilien, éditions RATP, 2002, 144 p.
  • Magazine Rail passion hors-série n°9, Spécial Île-de-France, novembre 2006, 98 p.