Línia Orbital Ferroviària

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Línia Orbital Ferroviària
Quart cinturó ferroviari
Znak A-14.svg
en projecte
Vilanova i la Geltrú - Mataró
Territori Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Oriental
Municipi(s) 26
Tipus servei rodalies
Entrada en servei 2020 (previsió)
Longitud 120 km
68 km nova construcció
Estacions 39
23 nova construcció
Temps de viatge 117 min.
Autoritat ATM Barcelona
Dades tècniques
Velocitat 120 km/h
Ample ferroviari 1.668 mm
Enllaç amb:
Modifica dades a Wikidata

La Línia Orbital Ferroviària és un projecte ferroviari definit pel pla d'infraestructures de Catalunya (PITC), pensat cara a un període a llarg termini (2026), i pel pla de transport de viatgers de Catalunya (PTVC), a més curt termini (2012). Tant la Línia orbital com l'Eix Transversal ferroviari són dos projectes de caràcter perimetral que trenquen l'esquema radial que s'ha aplicat fins ara.[1]

La línia orbital també és coneguda com a quart cinturó ferroviari i enllaçarà Vilanova i la Geltrú amb Mataró mitjançant una paràbola de 119 quilòmetres que passarà per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès. En alguns trams aprofitarà vies ja existents, que en l'actualitat opera la companyia Renfe i s'hauran de construir 68 km de vies, dels quals 46 km seran en túnel, i 25 noves estacions.[1]

Característiques tècniques[modifica | modifica el codi]

Estacions de viatgers 39
Noves estacions de viatgers 18
Intercanviadors amb Renfe i FGC 12
Longitud 119 km
Longitud de via nova 68 km
Velocitat màxima 120 km/h
Velocitat comercial 60 km/h
Temps de recorregut 117 min

Estacions[modifica | modifica el codi]

Mapa de línia orbital ferroviària.

Hi ha cinc estacions de la línia que estan incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 LA VANGUARDIA. Especials la Vanguardia: Grans obres de progrés per a Catalunya, 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]