Lògica filosòfica
La lògica filosòfica fa referència a aquelles àrees de la filosofia en què s'han utilitzat mètodes de lògica amb el propòsit de resoldre o avançar en la discussió de problemes filosòfics.[1] Entre ells, Sybil Wolfram en destaca l'estudi de l'argument, el significat i la veritat,[2] mentre que Colin McGinn presenta la identitat, l'existència, la necessitat i la veritat com els temes principals.[3]
La lògica filosòfica també aborda extensions i alternatives a la lògica clàssica coneguda com a «lògica no clàssica». Philosophical Logic de John P. Burgess introdueix cinc tipus de lògica no clàssica, lògica temporal, lògica modal, lògica condicional, lògica pertinent i lògica intuïcionista.[4] Aquests reben més atenció en llibres com el Blackwell Companion to Philosophical Logic i Handbook of Philosophical Logic,[5] editat per Dov M. Gabbay i Franz Guenthner.
Referències[modifica]
- ↑ Dale Jacquette, A Companion to Philosophical Logic, Wiley-Blackwell: 2002.
- ↑ Wolfram, Sybil. Philosophical Logic: An Introduction. Routledge: 1989, 1989. ISBN 0-415-02317-3.
- ↑ Preface to Colin McGinn, Logical Properties: Identity, Existence, Predication, Necessity, Truth, Oxford: Oxford University Press, 2000 (ISBN 0-19-926263-2).
- ↑ John P. Burgess, Philosophical Logic, Princeton University Press: 2009.
- ↑ Gabbay, Dov M., ed., Handbook of Philosophical Logic, <https://www.springer.com/series/6024>