L'Albi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi de les Garrigues. Vegeu-ne altres significats a «Albi».
Infotaula de geografia políticaL'Albi
Escut de L'Albi
L'Albi.jpg

Localització

41° 25′ 30″ N, 0° 56′ 19″ E / 41.425°N,0.93861111111111°E / 41.425; 0.93861111111111
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Garrigues
Entitats de població 1
Població
Total 803 (2016)
• Densitat 24,71 hab/km²
Gentilici Albinenc, albinenca
Geografia
Superfície 32,5 km²
Altitud 526 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Victor Guiu Gaya
Indicatius
Codi postal 25450
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 25009
Codi IDESCAT 250096
Modifica dades a Wikidata

L'Albi és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues. El 1983 va modificar el nom per incorporar l'article a Albi, nom que tenia anteriorment.

Història[modifica]

L'Albi vist des del castell, amb l'església de Santa Maria al centre

Els testimonis més importants de la primera presència humana en aquest terme corresponen als conjunts amb art rupestre:

  • L'anomenat Vall de la Coma, descobert per l'arqueòleg borgenc Alex Mir i Llaurador, als anys 80, està situat a uns 5 km de la població. És un conjunt de pintura rupestre.
  • L'altre santuari prehistòric, la Balma dels Punts, descobert per uns caçadors als anys 90, conserva, com l'anterior, mostres de les creences dels grups neolítics (art esquemàtic de fa 6.500-3.200 anys) i dels grups epipaleolítics (art llevantí de fa 10.000 a 6.500 anys); no està preparat per a la visita.

Degut al seu interès, com a evidència excepcional de la capacitat intel·lectual de l'ésser humà, aquests conjunts estan declarats Bien de Interés Cultural del Patrimonio Histórico Español i Bé Cultural d'Interès Nacional del Patrimoni Cultural Català, essent des de 1998, com el Cogul i tots els jaciments amb art rupestre, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO amb el nom administratiu convencional d'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistòric ACAP).

La població està documentada al segle xii com Albium. Podria derivar del llatí albeum, «llit de riu», o de l'àrab al-alwi, «lloc enlairat». També s'ha suposat del llatí albus, «albí».

Punts d'interès[modifica]

  • El castell de l'Albi, d'origen medieval (segle XII),[1] fou substituït, al final del segle XVI, per un palau renaixentista. Al nucli residencial del castell es pot veure un portal de mig punt amb un arc rebaixat, cobert per una volta de motllures encreuades, a la clau de la qual hi ha diversos escuts, un dels quals inclou un lleó rampant i un altre en forma de losange.[1] També inclou una gran nau destinada a celler i la presó. En procés de restauració, pot ser visitat. S'han descobert restes d'un poblat ibèric on està situat el castell, està en procés d'excavacions i restauracions.
  • L'ermita dels Sants metges Cosme i Damià, fundada als voltants de l'any 1500 i engrandida posteriorment.[2] L'interior és d'una sola nau espaiosa, amb un bell cor al qual s'accedeix per una escala de cargol.[2] La nau central consta de presbiteri i quatre capelles laterals on es troben els quadres de Santa Madrona, Sants Abdón i Senén, Sant Crist i Sant Antoni de Pàdua.[2] Fou molt malmesa durant la Guerra Civil espanyola i en l'actualitat està molt restaurada.[2] S'hi guarden les relíquies i les imatges dels sants metges Cosme i Damià.[2] La seva festa se celebra el 26 de setembre precedida d'una novena. Quan aquesta festa esdevé en diumenge se celebra de manera jubilar per tota la Vila.[2]
  • L'església de Santa Maria data del segle XVIII, d'estil renaixentista i façana barroca, amb un campanar de 34 metres.[1]
  • La Cooperativa del Camp de l'Albi (antic Sindicat Agrícola i Caixa Rural), edifici projectat l'any 1919 per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet.[3] El plec de condicions realitzat a Valls l'agost de 1919 requeria la construcció d'un molí i un celler per al Sindicat.[3] Fou un projecte encapçalat per Cosme Capdevila i Muñoz, primer president del Sindicat, veterinari de professió.[3] L'edifici va ser construït usant materials poc costosos i de fàcil obtenció a la comarca (pedra i maó), aplicant el nou model arquitectònic que estava entre el modernisme i el noucentisme.[3] Actualment la Cooperativa elabora l'oli d'oliva verge extra, sota la denominació DOP Garrigues, amb el nom comercial de Baró de l'Albi.[3]
  • Al terme municipal, a 5 km de la població, hi ha el conjunt de pintures rupestres anomenat la Vall de la Coma, que ha estat declarat bé d'interès cultural del patrimoni històric.[1]
  • Són molt abundants dins del terme municipal les cabanes de volta, originàries del segle XVIII.

Situació[modifica]

El terme municipal de l'Albi s'estén pel sector sud-oriental de la comarca de les Garrigues.

Es pot arribar a l'Albi per l'autopista de l'Ebre AP-2 (sortida número 8), o per la carretera local LP 7032, que enllaça a Vinaixa amb la carretera nacional N-240 de Tarragona a Sant Sebastià.

Festes[modifica]

  • Festes de maig (15 de maig),
  • Festes d'estiu (el primer cap de setmana del mes d'agost),
  • Festa de Sant Cosme i Damià (26 de setembre)

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
91 98 82 227 962 1.714 1.558 1.387 1.267 1.379
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.262 1.220 1.083 1.058 927 855 792 807 776 765
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
791 776 782 806 836 811 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Ara Lleida, L'ALBI
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Turisme de l'Albi, L'Ermita de Sant Cosme i Sant Damià
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Turisme de l'Albi, La Cooperativa del Camp de l'Albi

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre MIR LLAURADOR (1986): El conjunt rupestre de la Vall de la Coma (L'Albi, Les Garrigues), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Anna ALONSO, Alexandre GRIMAL i Rosa DÍAZ (2003): "L'art prehistòric de la Balma dels Punts (L'Albi, Lleida): un mateix espai per a dues creences diferents", IV Trobada d'estudiosos de la Comarca de les Garrigues, el Vilosell (Lleida), pp. 21-28. ISBN 84-609-2745-8.
  • Alexandre GRIMAL, Anna ALONSO i Rosa DÍAZ (2003): "Una aproximació als graffiti i gravats de la Balma dels Punts i del seu entorn (l'Albi, Lleida), IV Trobada d'estudiosos de la Comarca de les Garrigues, el Vilosell (Lleida), pp. 29-33. ISBN 84-609-2745-8.
  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO (2007): L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pagès Editors, 2007, Lleida. ISBN 978-84-9779-593-7.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Albi Modifica l'enllaç a Wikidata