L'empremta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Sleuth
L'empremta
Sleuth.jpg
Pòster anglès del film

Fitxa tècnica
Direcció: Joseph L. Mankiewicz

Producció: Morton Gottlieb
David Middlemas
Edgar J. Scherick

Guió: Anthony Shaffer

Música: John Addison

Fotografia: Oswald Morris

Protagonistes: Laurence Olivier
Michael Caine
Alec Cawthorne

Dades i xifres
País: Regne Unit
Data d'estrena: 1972
Gènere: Suspens
Duració: 138 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: Twentieth Century Fox

Pàgina sobre “Sleuth a IMDb

Valoracions
IMDb 8.2/10 stars
FilmAffinity 8.4/10 stars

L'empremta (títol original en anglès Sleuth) és una pel·lícula britànica dirigida l'any 1972 per Joseph L. Mankiewicz.

Argument[modifica | modifica el codi]

Andrew Wyke (Laurence Olivier) és un escriptor de novel·les de misteri a qui li agraden apassionadament les endevinalles i els jocs d'embolic. Un dia rep a la seva mansió al camp Milo Tindle (Michael Caine), que regenta diverses perruqueries, i que té una relació sentimental amb l'esposa de Wyke, amb la qual pensa casar-se. El propòsit de l'encontre és solucionar els aspectes necessaris. Ja que Wyke no vol pagar la pensió a la seva esposa, proposa a Tindle que simuli el robatori d'unes joies a la casa, que l'assegurança pagui la indemnització i amb això Wyke obtingui els diners per a la seva esposa. Tindle no vol fer tal cosa però, finalment, es deixa convèncer. Llavors van sorgint les complicacions i les sorpreses.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Pel·lícula basada en l'obra teatral del mateix títol d'Anthony Schaffer. La història manté en suspens a l'espectador fins al final. Magistral duel interpretatiu dels protagonistes Laurence Olivier i Michael Caine. Va obtenir quatre nominacions als Oscars. El 2007 es va realitzar un remake de la pel·lícula (Sleuth) en el qual Michael Caine assumeix el paper que Laurence Olivier tenia a la primera pel·lícula, mentre que el paper original de Caine va ser assignat a Jude Law. La direcció d'aquest projecte va recaure a les mans del cineasta Kenneth Branagh en el que es considera la seva tornada al cinema convencional lluny de les adaptacions d'obres de Shakespeare que tanta fama li han proporcionat.

L'obra constitueix una forta crítica cap a l'aristocràcia britànica, verbalitzada diverses vegades pel personatge Milo Tindle, ja que el principal conflicte d'interessos per una dona es recolza en les diferències de classe social.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

  • Laurence Olivier: Andrew Wyke
  • Michael Caine: Milo Tindle
  • Alec Cawthorne: l'inspector Doppler
  • John Matthew: el sergent Tarrant
  • Teddy Martin: el policia Higgs
  • Eve Channing: Marguerite Wyke

Crítica[modifica | modifica el codi]

Adaptació molt brillant d’una obra teatral d’èxit que Mankiewicz va modificar prou per ajustar-la al seu format personal, habitat gairebé sempre per algun personatge que des d’una superioritat intel·lectual o perceptiva pretén assumir un paper de demiürg enganyat, dominant, utilitzant, i a vegades humiliant a altres que suposa inferiors o simplement manipulables, en un mil·limètric joc d’aparences. Diàlegs de causticitat i intel·ligència comparables només als del binomi Diamond-Wilder, una supèrbia direcció d’actors i una posada en escena de solucions exactes i funcionals, amb brillantor, que donen com a resultat una apassionant obra mestra.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Calderon, pàg.265

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.