L'illa de Calipso

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaL'illa de Calipso
Herbert James Draper, Calypso's Isle.jpg
Tipus quadre
Artista Herbert James Draper
Data creació 1897
Material pintura a l'oli i llenç
Col·lecció Manchester Art Gallery Tradueix (municipi de Manchester)
Modifica les dades a Wikidata

L'illa de Calipso és un quadre de l'any 1897 sobre llenç de Herbert James Draper, ubicat a la Manchester Art Gallery. En aquest quadre Draper es planteja Perseguir la immortalitat. I per què hom, voldria la immortalitat?.

Temes[modifica]

Hi ha un passatge de l'Odissea on Ulisses la rebutja. Poques vegades se li ofereix aquesta possibilitat a un humà. En el llarg retorn de la guerra de Troia, Ulisses naufraga a l'illa d'Ogígia on hi viu la bella Calipso que l'acull amorosament. Com a nimfa, habita una gruta profunda envoltada de jardins naturals on creixen les violetes. El verb kaýptein en grec significa ocultar, d'aquí que pel seu nom a Calipso se l'anomeni la que oculta, i que l'entrada a la seva cova estiguí protegida per un bosc sagrat amb xiprers (com els cementiris catalans) i verns (arbre vinculat al Chronos grec, el temps que tot ho empassa, i al déu Bran irlandès). Ella va cuidar el nàufrag procurant-li menjar, begudes embriagadores i la calidesa del seu jaç.

Li va agradar tant la companyia que li va oferir l'eterna joventut amb l'única condició que es quedés al seu costat. Però Ulisses li diu que no. Primer, perquè vol tornar a Ítaca i estar amb Penèlope. I, segon, perquè ell no vol ser un Déu, vol viure com un mortal que sap donar valor a la vida perquè és conscient de la seva finitud. I per això, pel fet de ser efímers, els amors, les passions i les penes dels humans són reals i fulminants alhora, i els propis déus tenen enveja quan ho veuen. Calipso reté Ulisses durant set anys (tot un cicle, com els set dies de la setmana) però arriba un punt que ell, melancòlic, seu sempre en una roca davant el mar anhelant la seva terra. Ha de partir. Hi ha coses que s'han de deixar marxar perquè tot pugui seguir el seu curs: els fills quan creixent, els amors quan s'acaben, les feines quan et mortifiquen...retenir a la força o sostenir a contracor, no porta mai enlloc. Hermes, missatger dels déus, baixa a donar l'ordre definitiva. L'heroi ha de continuar el seu camí.

En el quadre de Draper se'ns presenta la nimfa d'esquena (una perspectiva inaudita en pintura abans que aparegués la fotografia), i sense veure-li la fesomia, només pel gest del cos s'intueix que està trista, desconsolada, sola, mirant l'horitzó per on ha desaparegut aquest home que li ha omplert els dies. Amb el mirall que subjecta amb la mà dreta per veure la seva radiant joventut intacta, però ara no li serveix. Les joies que deixa caure amb la mà esquerra engalanaven la seva, però ara tampoc són útils. Tenia gràcia quan formava part de la corresponent etapa. Tot, i per sempre, quin avorriment.

Arribar a Ítaca és un camí llarg i difícil, i quan s'hi arriba, encara s'han de matar els pretendents. I com s'ha vist, poden sortir pretendents nous que ni hom s'esperava.

Bibliografia[modifica]