Vés al contingut

L'illa dels morts

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:04, 15 feb 2016 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
L'illa dels morts
(Die Toteninsel)
L'illa dels morts I (1880), oli sobre taula, 74 x 122 cm, Museu Metropolità d'Art de Nova York, Fundació Reisinger
L'illa dels morts II (1880), oli sobre llenç, 111 x 115 cm, Kunstmuseum.
L'illa dels morts III (1883), oli sobre taula, 80 x 150 cm, Antiga Galería Nacional de Berlín, Berlín.
L'illa dels morts IV (1884), oli sobre coure, 81 x 151 cm, destruït a Rotterdam durant la Segona Guerra Mundial.
L'illa dels morts V (1886), 80 x 150cm, Museum der bildenden Künste, Leipzig.

L'illa dels mortsDie Toteninsel en alemany— és una sèrie de cinc quadres simbolistes del pintor suís Arnold Böcklin (1827-1901).[1][2]

Böcklin va crear cinc versions del mateix quadre,[3] en el qual es representa un remer i una figura blanca sobre una petita barca, creuant una àmplia extensió d'aigua en direcció a una illa rocosa. L'objecte que acompanya a les figures en la barca s'identifica generalment com un taüt, i la figura blanca amb Caront, el barquer que en la mitologia grecoromana conduïa a les ànimes a l'Hades.

Böcklin mai va explicar el significat de la seva pintura; de fet, el títol de l'obra no es deu a ell, sinó al comerciant d'art Fritz Gurlitt, qui la va batejar així en 1883.

La primera versió del quadre, que actualment es troba en el Metropolitan Museum of Art de Nova York, va ser creada a Florència en 1880 a petició de Marie Berna, el marit de la qual, el doctor Georg Berna, havia mort recentment.

Altres versions posteriors del quadre es troben actualment a Basilea, Berlín i Leipzig. La que existia en Rotterdam va ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial.

L'obra ha atret l'atenció de molt diverses personalitats: Adolf Hitler, en particular, estava obsessionat amb el quadre, una de les versions de la qual va arribar a posseir. Freud, Lenin i Clemenceau, entre uns altres, tenien una reproducció en la seva oficina.

Obres inspirades en l'illa dels morts

  • L'artista suís H.R. Giger va pintar una nova versió del quadre, titulada simplement Böcklin.
  • El pintor Daniel Santoro va realitzar una sèrie de quadres amb el tema d'Eva Perón i Juan Perón, arribant a l'illa dels morts, lleugerament modificada per incloure edificis de l'època peronista a l'illa.[4]
  • L'arquitecte francès Tony Garnier, va crear una illa dels morts en un llac prop de Lió.
  • El compositor romàntic rus Sergei Rachmaninoff va compondre un poema simfònic titulat igualment L'illa dels morts (1908), Op. 29, inspirat per aquest quadre.
  • El compositor alemany Max Reger va posar el nom d'aquest quadre al tercer dels seus Quatre poemes simfònics basats a Arnold Böcklin, Op. 128.
  • L'agrupació de darkwave francesa Collection D'Arnell Andrea es va basar en aquest quadre per compondre una cançó inclosa en el seu disc Exposition.
  • Felix Woyrsh, compositor alemany, va compondre tres fantasies Bocklin: L'illa dels morts, L'eremita i Jugar amb les ones.
  • Roger Zelazny es va basar en el quadre com a inspiració per al lloc de trobada dels dos antagonistas mitològics de la seva novel·la L'illa dels morts.
  • L'obra de teatre d'August Strindberg La sonata dels espectres es tanca amb una imatge de l'illa dels morts, un dels quadres favorits del dramaturg.
  • En l'anime Kuroshitsuji l'illa dels morts és un santuari per als dimonis; en el ending 2 "Llagrimosa" es pot observar al majordom, Sebastian Michaelis, conduint a Ciel Phantomhive en un taüt en una barca cap a l'illa.
  • En la pel·lícula nord-americana Dead Silence (2007) el protagonista arriba a un paratge amb una intencionada semblança amb el quadre (als 49′ 30″, vegeu la imatge).

Bibliografia

  • What Great Paintings Say. Taschen, Keulen, 2005. ISBN 3-8228-4790-9. 
  • Harry N. Abrams. German Masters of the Nineteenth Century. Paintings and Drawings from the Federal Republik of Germany.. New York: The Metropolitan Museum of Art, 1981. ISBN 0-87099-263-5. 

Referències

  1. Nabokov, Vladimir. English translations 1937, 1965) Despair, 1936, p. 56. 
  2. Argullol, Rafael «Una illa que pertany a molts llocs». Ara, 21-09-2014 [Consulta: 7 novembre 2015].
  3. Wintle, Justin. New Makers of Modern Culture: A-K (en anglès). Routledge, 2007, p. 168. ISBN 0415425476. 
  4. «Eva Perón en la isla de los muertos»