L'ombra de la guillotina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Dangerous Exile
L'ombra de la guillotina
Caerhayes Castle.jpg
Caerhayes Castle, lloc del rodatge exterior a Cornualles

Fitxa tècnica
Direcció: Brian Desmond Hurst
Direcció artística: Jack Maxsted

Producció: George H. Brown
Earl St. John

Guió: Robin Estridge,
a partir de la novel·la de Vaughan Wilkins, A King Reluctant (1953)

Música: Georges Auric

So: Gordon K. McCallum
Sydney Wiles

Fotografia: Geoffrey Unsworth

Muntatge: Peter Bezencenet

Vestuari: Eleanor Abbey

Protagonistes: Louis Jourdan
Belinda Lee
Keith Michell
Richard O'Sullivan
Martita Hunt

Dades i xifres
País: Regne Unit
Data d'estrena: 1958
Gènere: aventures
històrica
Duració: 91 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: George H. Brown Productions (Regne Unit)
The Rank Organisation (Regne Unit)

Pàgina sobre “Dangerous Exile a IMDb

Valoracions
IMDb 5.4/10 stars

L'ombra de la guillotina (títol original en anglès: Dangerous Exile) és una pel·lícula britànica de Brian Desmond Hurst, estrenada el 1958. Ha estat doblada al català[1]

Argument[2][modifica | modifica el codi]

El 1795, un montgolfier aparentment a la deriva baixa cap a una illa del Pembroke al país de Gal·les, i un noi en cau indemne. És recollit per Virginia Traill, una jove americana que s'està amb la seva tia, la castellana Lady Lydia Fell. El misteriós nen es nega a respondre totes les preguntes, però en arribar diversos francesos a l'illa, les dues dones creuen que el nen és de manera versemblant de noble nissaga.

En efecte, el noi és l'objecte d'un pols: els revolucionaris han vingut a buscar-lo per monàrquic, i el duc Philippe de Beauvais, arriba per protegir-lo i que resti a l'illa. La identitat del noi és llavors descoberta: es tracta del dofí Lluís XVII que els ciutadans volen executar en nom de la Revolució francesa com ja ho han fet amb els seus pares. Philippe de Beauvais porta una lluita acarnissada per defensar el nen reial tot tement per la vida del seu propi fill que ha ocupat el lloc del dofí a la presó del Temple a París, esperant que podrà ensarronar els revolucionaris fins que sigui definitivament fora de perill el jove monarca.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

El crític de cinema estatunidenc David Sterritt coincideix amb el del The New York Times, Howard Thompson, per dir que malgrat la seva manca de suspens, la pel·lícula té tanmateix una captivant gràcia i les seves qualitats: minucioses decoracions interiors del castell, paisatges costaners blavencs i obacs calabossos parisencs[3]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema