Vés al contingut

L7 (grup de música)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióL7
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1985
2014, Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició2001 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1985 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficEpitaph Records
Wax Tadpole Records (en) Tradueix
Man's Ruin Records
Sub Pop
Slash Records (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereRock alternatiu i grunge Modifica el valor a Wikidata
Format per

Lloc webl7theband.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 190276091026597 X: l7officialhq Youtube: UCvNz35FxAbo7aRFWRRZsFVA Bandcamp: l7band Spotify: 2zMQOJ4Cyl4BYbw6WqaO3h iTunes: 192131 Last fm: L7 Musicbrainz: 57111f1f-9829-45ea-bb4e-a5aba37cd1d1 Songkick: 364332 Discogs: 227850 Allmusic: mn0000100473 Modifica els identificadors a Wikidata

L7 és un conjunt estatunidenc de rock de Los Angeles. El grup es va formar el 1985 quan es coneixen Sparks i Gardner. En un període de tres anys van gravar el seu àlbum de debut per a Epitaph i van telonejar en una gira a Bad Religion.

El 1988 van dur al rock més enllà dels seus límits amb un humit debut discogràfic que fusionava la crua vitalitat del punk amb riffs electrificants i salvatges. Amb el seu humor, les seves melodies i les guitarres al màxim de volum, L7 van ajudar a revitalitzar el gènere, (i el segell Sub Pop). El 1990 editen un dels discos més impactants i importants de Sub Pop, Smell the Magic (Sub Pop), i el 1992 Bricks Are Heavy (produït pel llavors famós productor grunge, Butch Vig), que va suposar el primer èxit del grup amb la cançó "Pretend We’re Dead", i considerat pels lectors de Rolling Stone com un dels 150 discos indispensables per a entendre la dècada del 1990.

El 1993 participen en la pel·lícula Serial Mom de John Waters. Alguns recorden la seva actuació quan van obrir per a Faith No More el 1992. El 1994, L7 editen Hungry For Stink, són caps de cartell del Lollapalooza d'aquest any i participen en el Warped Tour. El 1995 la seva cançó "Shitlist" forma part de la pel·lícula d'Oliver Stone Natural Born Killers. Dos anys després editen The Beauty Process: Triple Platinum.

El 1999, amb la sortida del grup de la baixista Gail Greenwood, L7 van gravar Slap-Happy com trio, produint la major part de l'àlbum amb ajuda de Brian Haught (per a deixar la part de les barreges a Tom Rothrock i Rob Schnapf (Beck Hansen, Foo Fighters, Elliott Smith), i com l'amic i antic col·laborador Joe Barresi (The Melvins, Rage Against the Machine, Queens of the Stone Age…).

Discografia

[modifica]
  • L7 (1988)
  • Smell the Magic (1990)
  • Bricks are Heavy (1992)
  • Hungry for Stink (1994)
  • The Beauty Process:Triple Platinum (1997)
  • L7 Live:From Omaha to Osaka (1998)
  • Slap Happy (1999)
  • The Slash Years (2000)

Enllaços externs

[modifica]
  • smelll7.com Arxivat 2005-11-24 a Wayback Machine. (anglès)