LBV 1806-20

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaLBV 1806-20
1806-20 cluster.jpg
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 8m 40.312s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-21° 35' 18.8599''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)13,66[1], 10,48[1] i 8,742[1] Modifica el valor a Wikidata
VariabilitatVariable lluminosa blava Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Part deCl* 1806-20 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralLBV[2] Modifica el valor a Wikidata
Radi1.135 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Massa165 masses solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva27.000 K Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat24,5 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD[KMN95 Star A] Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg
2MASS J18084031-2024411 (2MASS) Modifica el valor a Wikidata

LBV 1806-20[3] és un estel hipergegant -o possiblement un estel binari- que s'hi troba a una distància estimada entre 30.000 i 49.000 anys llum del Sol, a la constel·lació del Sagitari.

LBV 1806-20 s'hi troba a l'altre extrem de la galàxia, al centre de la radio nebulosa G10.0-0.3. Està en l'extrem del cúmul Cl* 1806-20, que forma part de W31, una de les majors regions H II de la Via Làctia. Aquest cúmul conté altres estels supermasius, com dos estels de Wolf-Rayet rics en carboni (WC9d i WCL), dues hipergegants blaves i un magnetar (SGR 1806-20).[4]

Característiques físiques[modifica]

El sistema té una massa entre 130 i 200 masses solars[5] i una lluminositat variable entre 5 i 40 milions de sols, comparable a la d'Eta Carinae o estel Pistola, totes elles estrelles variables blaves lluminoses. Actualment el seu tipus espectral es troba entre O9 i B2.[6]

Malgrat la seva lluminositat, LBV 1806-20 és virtualment invisible des de la Terra perquè ens arriba menys d'una milmil·lionèsima part de la seva llum, quedant la resta absorbida per gas i pols interestel·lar.magnitud aparent 35 en l'espectre visible i magnitud 8 en longitud d'ona de 2 μm en l'infraroig proper.

Teoria de formació[modifica]

Les teories actuals de formació estel·lar indiquen que un estel ha de tenir com a màxim unes 120 masses solars, inferior a la massa mínima estimada de 130 masses solars per LBV 1806-20. Recents estudis d'espectroscòpia d'alta resolució suggereixen que LBV 1806-20 no és un únic estel sinó un sistema binari massiu, sent en aquest cas la massa de cadascuna dels estels considerablement inferior al límit màxim per a la formació estel·lar.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Pàgina: -1. Llengua de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
  2. Francisco Najarro «Massive Stars in the SGR 1806-20 Cluster» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 16-02-2005, pàg. 49–52. DOI: 10.1086/429159.
  3. «LBV 1806-20 - Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 23 desembre 2020].
  4. LBV 1806-20 AB Solstation
  5. LBV 1806-20. Jumk.de/astronomie
  6. Eikenberry, S.S.; Matthews, K; LaVine, J.L.; Garske, M.A.; Mu, D.; Jackson, M.A.; Patel, S.G.; Barry, D.J.; Colonno, M.R.; Houck, J. R.; Wilson, J.C; Corbel, S.; Smith, J.D. «Infrared Observations of the Candidate LBV 1806-20 & Nearby Cluster Stars». The Astrophysical Journal, 616, 1, 2004, pàg. 506-518.
  7. Figer, D.; Najarro, F.; Kudritzki, R. «The Double-lined Spectrum of LBV 1806-20». The Astrophysical Journal, 610, 2, 2004, pàg. L109-L112.