Esparreguera

Aquest article tracta sobre la població. Si cerqueu la planta, vegeu «espàrrec».

Esparreguera

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
41° 32′ 17″ N, 1° 52′ 09″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Baix Llobregat
Capital	Esparreguera
Població humana
Població	22.550 (2024) (822,99 hab./km²)
Llars	125 (1553)
Gentilici	Esparreguerí i esparreguerina
Geografia
Part de	Mancomunitat d'Abrera, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sant Andreu de la Barca i Torrelles de Llobregat Mancomunitat Intermunicipal per l'abastament d'aigua procedent de la planta d'Abrera als municipis de Collbató, Esparreguera i Els Hostalets de Pierola
Superfície	27,4 km²
Banyat per	Llobregat
Altitud	187 m
Limita amb	Abrera Monistrol de Montserrat Vacarisses Collbató els Hostalets de Pierola Olesa de Montserrat
Creació	985
Organització política
• Alcalde	Juan Jurado Bracero (2024–)
Identificadors descriptius
Codi postal	08292
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08076
Codi IDESCAT	080765
Lloc web	esparreguera.cat

Esparreguera és una vila i municipi a la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat. Pertany al partit judicial de Martorell, a l'àmbit funcional metropolità de Barcelona i la seva parròquia s'emmarca dins el bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

La vila és a 187 m sobre el nivell del mar; el seu punt més alt és el Turó de la Socarrada, a 518,6 m d'altitud. El seu terme municipal té una superfície de 27,47 km².

Al municipi hi podem trobar el segon campanar més alt de Catalunya de l'època renaixentista, situat a l'església de Santa Eulàlia.

Toponímia i escut de la vila

Pel que fa a l'escut de la vila, aprovat el 30 de maig de 1996, és un escut caironat, d'or, amb una esparreguera arrencada de color verd (sinople) amb cinc espàrrecs ressaltant sobre el tot una creu abscissa de Santa Eulàlia d'argent. Per timbre porta una corona mural de vila. La mata d'esparreguera fa al·lusió al nom de la vila i la creu de Santa Eulàlia al·ludeix a la seva patrona.

Història

Prehistòria i edat antiga

El territori que actualment ocupa el terme d'Esparreguera presenta indicis que havia estat habitat per homes i dones prehistòrics. En concret destaquen les troballes prehistòriques a la cova de Can Paloma. Entre aquestes troballes hi ha ceràmica llisa i decorada, punxons, fragments de sílex, una destral de pedra i restes humanes.

D'altra banda, també romanen restes d'una antiga via romana a sota de les Costes de la Gorgonçana, en concret, d'un cap de pont i d'una paret situada al seu costat. A més, aigües amunt del riu Llobregat i a la seva vora dreta, a l'alçada del Cairat, hi ha vestigis d'una construcció datada de l'època medieval. Altres restes a destacar són les tombes en tègula situades a prop del Canyet, sobre el marge dret del riu.

A l'hora de preguntar-nos quin és l'origen de la vila, existeix una història popular que explica que entre l'antic camí de Martorell a Manresa, hi havia un hostal amb una gran esparreguera situada a la seva porta, sorgint d'aquí el nom de la vila d'Esparreguera.

Edat mitjana

La primera referència documental del nom d'Esparreguera data del 985, en el testament de Guillem d'Esparreguera, considerat el punt de partida històric de la vila (mil·lenari celebrat el 1985). En aquest període, el territori formava part de la frontera del comtat de Barcelona, en contacte amb el d'Osona. Els castells d'Esparreguera i de les Espases, documentats a partir del 878, complien funcions defensives i de vigilància contra incursions sarraïnes provinents del Penedès.

Un altre testimoni destacat és del 1027, quan Guillem de Castellvell cedí una vinya situada al terme d'Esparreguera al monestir de Montserrat, institució que, entre 1225 i 1264, rebé nombroses donacions de terrenys i masos, consolidant una influència notable sobre la zona.

Durant els segles XI al XIV, la població fou escassa i econòmicament feble: al segle XIV es comptaven només 15 o 16 cases, entre elles Ca n'Estruch del Cairat, Can Paloma, Can Tobella, el Castell del Mas i Can Vinyals. Aquesta manca de riquesa provocà diverses transmissions de la propietat del castell d'Esparreguera.

El nucli inicial s'establia a Santa Maria del Puig, amb edificis rellevants com la seva capella, l'ermita de Sant Salvador de les Espases i Santa Margarida del Cairat. Es documenten episodis bèl·lics com la batalla de 1114, on les tropes de Ramon Berenguer III combatiren els sarraïns a la zona de Martorell i Sant Salvador de les Espases.

Des de l'any 1225 fins al 1264 hi ha documentació de nombroses donacions de diversos terrenys i masos de la vila al monestir de Montserrat, per la qual cosa es pot constatar la gran influència d'aquest sobre la vila d'Esparreguera.

Durant el senyoriu de Pere Sacosta s'inicià l'assentament al pla, amb la construcció de petites cases, i el 1316 es sol·licità l'edificació d'una capella dedicada a Santa Eulàlia, futura patrona de la vila.

Edat moderna

L'any 1587 es començà a construir l'actual església, una de les més reeixides del Renaixement català, que fou enllestida junt amb el campanar (de més de 60 metres d'alçària) després de l'any 1636.

Una figura local de l'època fou el dominicà missioner a les Illes Filipines, en Beat Domènech Castellet, el qual fou pres i mort a la foguera a la localitat de Nagasaki el 1628.

L'any 1652 la vila patí l'epidèmia de Pesta Negra com a conseqüència dels anys de guerra viscuts amb anterioritat, durà un mes i hagué uns 100 morts.

Durant la guerra de Successió Espanyola, Antoni Desvalls i de Vergós va presentar batalla als borbònics el 7 de maig de 1713 en el Combat de Mura, derrotant la columna de Diego Gonzalez, després de fer una incursió sobre Manresa en la que va derrotar el regiment borbònic napolità de Félix de la Escalera, dirigint-se posteriorment a Terrassa, sent atacat el dia 9 a Esparreguera per un destacament sortit de Martorell.

El 9 de maig de 1714, cinc-cents soldats borbònics provinents de Martorell atacaren Esparreguera, on el coronel Ermengol Amill hi reclutava voluntaris. Alertat, Amill es va reunir amb les tropes del marquès del Poal, que venien de Manresa, i junts van emboscar l'enemic a la riba del Llobregat.

L'atac es va produir quan la cavalleria borbònica, que no transitava prou alertada, va penetrar en un terreny angost. La cavalleria filipista no va poder unir-se i va haver de fugir en retirada patint seixanta-sis baixes. Les dues companyies borbòniques d'origen való que tancaven la incursió van haver d'amagar-se al mas Magarola, propietat d'una nissaga oriünda d'Esparreguera alguns membres de la qual havien format part de la classe dirigent barcelonina. Aquella mateixa nit, els paisans van incendiar les portes del mas Magarola i van forçar els borbònics a rendir-se, causant disset morts i cinquanta-nou presoners més. L'endemà 10 de maig, el mariscal borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, es dirigí a Esparreguera amb dos mil efectius per mirar de socórrer els captius. En represàlia, Montemar va ordenar el saqueig de la vila durant dues hores i feu cremar les cases del batlle. A partir d'aquest fet històric, dos indrets del terme han heretat en la seva toponímia aquesta influència, com són la Costa dels Alemanys (per les tropes alemanyes de Darmstadt que van romandre per la vila) i l'Olana ("terra dels ulans").

Edat contemporània

D'altra banda, està documentat el paper important de la intervenció activa d'Esparreguera en la Guerra de la Independència, on durant aquesta, uns 8.000 francesos van sortir de Barcelona el dia 13 de juny de 1808 i, al seu pas per Martorell i Esparreguera, aquestes tropes les varen saquejar. Des del 21 de desembre de 1808 (quan Chabran envaeix Martorell) i el 20 de gener del 1809 (quan es retira l'enemic de la comarca), Esparreguera es va trobar envaïda pels francesos i molts dels vilatans van abandonar les seves cases i van buscar refugi a les muntanyes del voltant per no ser insultats, robats o assassinats. Com Esparreguera estava en el curs de la carretera de Madrid era habitual (més de 30 cops) que fos saquejada pels francesos, ja que era un pas obligatori.

Un altre aspecte històric i social de gran rellevància per Esparreguera va ser la fundació de la Colònia Sedó l'any 1846,va arribar a ser una de les colònies tèxtils més importants de Catalunya. La seva importància va radicar en la importància de la seva producció i en conseqüència la gran quantitat de treballadors i treballadores que treballaven i vivien al costat de la mateixa fàbrica. Va tancar les portes l'any 1981 i una part de l'espai que ocupava va ser transformat en Museu de la Colònia Sedó, integrat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Després d'un procés de generació avui en dia la fàbrica està ocupada per diferents empreses.

La Colònia Sedó va ser possible gràcies a un dels principals recursos de la vila, que ha estat l'aigua, que va afavorir a tenir el primer sistema de distribució d'aigua (1860) i tenir una gran quantitat de fonts naturals repartides pel terme municipal.

Segle XX

A principis del segle XX, Esparreguera va viure l'auge del catalanisme i l'obrerisme amb la creació de La Coronela (1900), antecedent de l'Ateneu (1926), i amb diverses vagues a la Colònia Sedó. Es van desenvolupar activitats culturals destacades, com els Jocs Florals del 1913 i els aplecs tradicionals, i es van inaugurar equipaments com el Mercat Municipal (1911) i el monument a Cristòfol Vidal (1925). Durant la República, la vila va rebre Francesc Macià (1931) i va acollir la Fira comarcal. La Guerra Civil (1936–1939) causà greus destrosses, com l'incendi de l'església de Santa Eulàlia i la destrucció de ponts.

A partir dels anys quaranta, es va impulsar la recerca arqueològica i la vida cultural (Orfeó Gorgonçana, pel·lícula El Judes, Teatre de La Passió). Els anys seixanta i setanta van estar marcats per grans transformacions urbanístiques, fenòmens climàtics destacats (nevada de 1962, riuada de 1971), la construcció de nous equipaments (escoles, piscina, Zona Esportiva) i la crisi de la Colònia Sedó, que tancà el 1981.

Amb la democràcia (a partir de 1975), s'obriren nous serveis com Ràdio Esparreguera i l'escola Pau Vila. Els darrers decennis han estat marcats per l'expansió urbanística (Can Comelles, Can Rial, Mas d'en Gall, El Castell), l'incendi forestal de 1994, els aiguats del 2000 i el creixement demogràfic propiciat per l'autovia A2 (1990).

Demografia

Entitat de població	Habitants (2024)
Esparreguera	17.976
el Mas d'en Gall	2.178
Can Rial	1.968
Colònia Sedó	377
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 57 58 125 1.134 2.705 3.097 3.397 4.188 4.209 4.533

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 4.522 5.203 4.648 4.740 5.301 7.675 10.990 12.177 12.925 12.925

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 14.501 15.548 17.060 18.708 20.163 21.145 21.451 22.042 21.856 21.685

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 21.766 22.045 22.302 22.365 22.550 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Evolució demogràfica d'Esparreguera

Des de l'edat mitjana fins al segle XIX, la població d'Esparreguera es concentrava al voltant de l'actual carrer Gran, amb parcel·lació gòtica de terrenys estrets i profunds. Els registres del segle XIV indiquen entre 16 i 20 focs. Durant l'edat moderna, la vila experimentà un creixement constant: 1.134 habitants el 1718, 2.705 el 1787 i 3.222 el 1860.

A finals del segle XIX, la instal·lació de fàbriques de filats incrementà la prosperitat econòmica i atraqué població procedent d'altres zones, amb l'aparició de colònies de treballadors, com la Colònia Tèxtil Sedó. Durant el segle XX, Esparreguera continuà expandint-se amb l'obertura del carrer dels Arbres, la creació de l'antiga N-II i el desenvolupament de barris com Font i La Plana.

A partir de 1957, la vila s'integra en el creixement de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la construcció de nous barris: Can Comelles, Mas d'en Gall, Can Rial i El Castell. Entre 1983 i la modificació del Pla General, la població creixé a un ritme mitjà anual del 2,9 %, amb un lleuger alentiment el 1981. El 2004 comptava amb 20.184 habitants, mentre que el 2022 arribà a 22.365.

La població actual es concentra principalment al nucli urbà i als barris del voltant, amb un 25 % residint a Mas d'en Gall, Can Rial, Can Vinyals i la Colònia Sedó, zones amb habitatges de segona residència. El creixement natural és positiu, amb taxa de natalitat superior a la mitjana catalana i una població madura, amb majoria entre 20 i 45 anys. L'arribada d'immigrants, principalment per millorar la qualitat de vida, ha contribuït a la recuperació demogràfica a partir de 1996.

Oscil·lacions estacionals s'observen especialment a les urbanitzacions de segona residència, amb un increment de població del 16 % durant l'estiu. La distribució per sexes és equilibrada, amb lleuger predomini masculí, i la població presenta un envelliment moderat però no acusat.

Geografia

• Llista de topònims d'Esparreguera (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

El municipi d'Esparreguera està situat al sector septentrional de la comarca del Baix Llobregat, comprèn la major part del territori a la dreta del Llobregat, des del congost del Cairat, prop de la resclosa, pel torrent de la Salut, a tramuntana, fins a la riera de Magarola.

Limita al nord amb el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i de fet, la serra de Rubió forma part de l'Entorn de Protecció d'aquest espai.

El seu territori s'estén entre el congost del Cairat (riu Llobregat) i el torrent de la Salut al nord, i limita amb Olesa de Montserrat per l'est la qual la separa el riu Llobregat, amb Abrera pel sud, amb Hostalets de Pierola (Anoia) a l'oest, Monistrol de Montserrat (Bages) i Vacarisses (Vallès Occidental) al nord-est, i Collbató al nord i és propera al Massís de Montserrat pel sud i a l'oest pel riu Llobregat.

	Collbató	Monistrol i Vacarisses
Hostalets de Pierola		Olesa de Montserrat
	Abrera

Localització (Marc físic)

Presenta un relleu variable quant a alçades, pendents i orientacions amb el Turó de la Socarrada com a punt més elevat (518,6 metres).

El municipi d'Esparreguera es troba a una altitud d'entre els 187 metres d'altitud al nucli urbà i els 431 metres del Coll de Rubió, anomenat també del Mas Mercader.

Està situada entre dues grans unitats geomorfològiques: la Depressió de l'Ebre al nord i el Sistema Mediterrani al sud-est. Aquesta situació fa que presenti una configuració geològica especial, estant determinada per les característiques estructurals i litològiques de cada unitat. Per una altra banda, la falla del Vallès-Penedès divideix el terme municipal entre la Serra de Rubió, la qual forma part de la Serralada Prelitoral i la Depressió Prelitoral (Vallès-Penedès), on es troba la resta del terme. La cara nord de la Serra de Rubió es troba en contacte amb la Depressió Central Catalana, on es troba el Massís de Montserrat.

La Serra de Rubió està constituïda per materials pertanyents al sòcol hercinià, essent bàsicament pissarres del Paleozoic. Presenta una cobertura mesozoica, com són el conjunt de gresos i calcàries que el riu Llobregat talla al congost del Cairat. També presenta dipòsits paleògens formats per conglomerats, gresos i lutites de l'Eocè (com els que formen Montserrat). A la zona del Cairat (Llobregat) hi ha un conjunt de fins a 200 m de potència de bretxes de còdols bàsicament calcaris i dolomítics que intercalen lutites vermelles (s'atasconen cap a l'oest i desapareixen entre el Llobregat i Collbató). Els còdols que les formen són angulosos, heteromètrics i mostren textures que sovint presenten nòduls de carbonat d'origen edàfic. Aquesta unitat zona està configurada com a dipòsits de cons de dejecció o tarteres molt properes al relleu que es va formar durant l'Eocè inferior.

Cal destacar el Pla de les Bruixes i la zona del Tossal Rodó com a la continuació del Massís de Montserrat, perquè també estan formats per conglomerats. D'altra banda, la part del terme ubicada a la Depressió Prelitoral està constituïda per lutites (argiles i llims), gresos i conglomerats del Miocè, groguencs i localment, vermells. Cal destacar el geòtop de les Roques Blaves, format per l'anomenada Farina de Falla o Milonita dels Blaus. Finalment, cal assenyalar que els sediments presents al terme municipal pertanyen al Quaternari. Es caracteritzen per tenir una bona qualitat com a terres de conreu.

Les sorres i les graves han estat i són objecte d'explotació per set graveres al municipi: a la Masia de Cal Parent (Daniel Batlle Pons) a la Riera de Pierola; el Truquell (Àrids Anton, S.A.); a Can Claramunt (Àrids Anton, S.A., Canteras San Andrés S.A., Rocamora); Ca n'Estruch de la Riera (Foexca, S.A.) i el Maset (Àrids Anton, S.A.). Anys enrere també s'havien extret graves a la zona de la Font Rosada, de Can Cordelles (Marpon, S.L.) i a la Casanova (Àrids Anton, S.A).

La zona on s'ubica Esparreguera, és molt rica en fonts (com la del Guinardell, la de la Canya, la de la Noguera, etc.) i hi ha algunes balmes com la cova de Can Tobella, davant el Pla de les Bruixes (altiplà davant de Montserrat, a l'esquerra del riu) i l'avenc de Sant Salvador. Altres elevacions d'aquest sector del terme de la dreta del Llobregat són la serra d'en Vinyals (278m), paral·lela a la dels Ducs i al pla de la Vinya Vella, separat aquest del cap de municipi pel Torrent Mal. A llevant del nucli urbà, sobre el Llobregat hi ha diverses balmes d'interès geològic i sota la serra de Rubió hi ha la cova del Patracó, a la capçalera dels torrents de les Pruneres i de Can Vidal, que desguassen al Llobregat. El Torrent del Puig també hi desguassava directament, mentre que els altres, el Torrent Mal, el torrent de Fosalba, el del Sant i la riera de Pierola en són tributaris a través de la riera de Magarola.

El relleu variable i pronunciat del territori fa que s'hi desenvolupi una important xarxa de torrents i rieres. Allà on els pendents són més importants (part septentrional), aquests cursos d'aigua es presenten més encaixonats en el relleu, presenten un pendent elevat i la seva llera és molt estreta, de manera que en cas de pluges importants, drenen l'aigua ràpidament, cap al Llobregat. A la part meridional, aquesta xarxa esdevé amb menys pendent i presenta unes lleres de més amplada. A excepció del riu Llobregat, no hi ha cap curs hídric que porti aigua durant tot l'any de manera abundant. Només les rieres de Masquefa, de Pierola, de Magarola i el torrent de Can Tobella porten aigua durant tot l'any, en forma d'una capa superficial d'aigua.

Política

Article principal: Llista de batlles d'Esparreguera

El primer batlle d'Esparreguera des de que se'n té documentació va ser Salvador Vinyals, l'any 1493.

Des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, el 3 d'abril de l'any 1979, i fins al 2011, l'Ajuntament d'Esparreguera ha estat dirigit per partits d'esquerres. Primerament ocupà l'alcaldia Joan Serra i Alert del PSC ininterrompudament fins al 1999. Després de les eleccions del 1999, Xavier Sitjà d'Entesa pel Progrés fou nomenat nou alcalde d'Esparreguera, després de fer un pacte de govern amb les candidatures d'Esquerra Republicana i Convergència i Unió. L'any 2003, Sitjà seguí com a alcalde després de tornar a signar un acord amb els antics socis de govern. En les eleccions de l'any 2007, Paca Fosalba del Partit dels Socialistes de Catalunya, guanyà les eleccions i fou investida primera alcaldessa d'Esparreguera. Després de les eleccions del 2011, Joan-Paül Udina (CiU) guanyà les eleccions municipals i fou investit nou alcalde, trencant així 32 anys de governs d'esquerres a Esparreguera. L'any 2015, els socialistes sota la candidatura d'Eduard Rivas Mateo van recuperar l'alcaldia i l'any 2019 van millorar resultats i revalidar el govern municipal. El 2023 van mantenir l'alcaldia, però el 2024 Rivas va deixar-la per passar al govern de Salvador Illa i Juan Jurado fou investit alcalde el setembre de 2024.

En la taula següent es veuen els vots emesos a cada partit des de l'any 1979:

Any	PSC	CiU	PP	ICV	ERC	CUP	Cs	Altres Cand.	Total
2019	3.802	700	276	874	1.489	1.119	888	926	10.070
2015	1.986	917	461	1.224	879	1.736	902	765	8.876
2011	884	1.597	960	1.215	1.066	-	-	2.427	8.149
2007	2.842	837	621	2.004	797	-	-	1.147	8.248
2003	3.113	807	792	2.971	627	-	-	842	9.152
1999	2.872	1.622	657	2.371	432	-	-	0	7.954
1995	2.971	1.684	846	697	436	-	-	608	7.242
1991	3.079	956	432	731	0	-	-	185	5.383
1987	3.352	950	532	0	590	-	-	276	5.700
1983	3.038	283	925	339	345	-	-	619	5.549
1979	1.974	1.088	0	854	600	-	-	669	5.185

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Joan Serra i Alert	PSC	19/04/1979	--
1983–1987	Joan Serra i Alert	PSC	28/05/1983	--
1987–1991	Joan Serra i Alert	PSC	30/06/1987	--
1991–1995	Joan Serra i Alert	PSC	15/06/1991	--
1995–1999	Joan Serra i Alert	PSC	17/06/1995	--
1999–2003	F. Xavier Sitja Poch	ICV-EUiA	03/07/1999	--
2003–2007	F. Xavier Sitja Poch	ICV-EUiA	14/06/2003	--
2007–2011	Francesca Fosalba Batalla	PSC	16/06/2007	--
2011–2015	Joan-Paul Udina Tormo	CIU	11/06/2011	--
2015–2019	Eduard Rivas Mateo	PSC	13/06/2015	--
2019-2023	Eduard Rivas Mateo	PSC	15/06/2019	--
Des de 2023	Eduard Rivas Mateo (2023-2024) / Juan Jurado (2024-)	PSC	17/06/2023	--

Cultura i patrimoni

Durant l'any, a Esparreguera es duen a terme un ampli ventall de festes, ja sigui als diferents nuclis o barriades o per a festejar alguna data important. A més la vila compta amb un ampli ventall d'entitats i associacions que realitzen molta activitat social i cultural.

Fires, festes i tradicions

Festivitat	Data dins del cicle de l'any
Cavalcada de Reis	5 de gener
Festes de Sant Antoni Abat (Tradicionals Tres Tombs)	Últim cap de setmana de gener
Festes de Santa Eulàlia	12 febrer
Carnestoltes	Febrer-març
Firapassió	Finals de febrer
La Passió d'Esparreguera	Març-abril-maig
Caramelles d'Esparreguera	Dissabte i diumenge de glòria
Aplec del Puig	Dilluns de Pasqua
Sant Jordi	23 d'abril
Revetlla de Sant Joan	23 de juny
Festa Major d'Esparreguera	Segon diumenge de juliol
Diada Nacional de Catalunya	11 de setembre
Fira del Vi	Mitjans d'octubre
Fira de Santa Llúcia	Mitjans de desembre
Mostra de pessebres	Finals de desembre

Cavalcada de Reis d'Esparreguera

La cavalcada de Reis d'Esparreguera és una representació centenària de l'arribada dels Reis d'Orient datada d'abans del 1910. Se celebra el 5 de gener a la vesprada. La representació consta de la rebuda dels Reis d'Orient per part de l'Alcalde amb la posterior entrega de la clau de la vila. Tot seguit es dona inici a la Cavalcada que acaba a l'Església Parroquial de Santa Eulàlia on es fa l'adoració a l'infant Jesús i posteriorment la recepció de cartes. L'Ajuntament d'Esparreguera actualment és l'organitzador de la representació, amb la col·laboració d'un centenar de voluntaris i entitats locals.

Festes de Sant Antoni Abat (Tradicionals Tres Tombs d'Esparreguera)

Els Tres Tombs d'Esparreguera, fa més d'un centenar d'anys que són celebrats. L'entitat que actualment gestiona la festa és l'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera, dels quals disposa de dues banderes, la més antiga datada del 1843. La festa antigament era possible gràcies a la col·laboració i l'esforç constants dels socis, funcionament que actualment encara es manté. Temps enrere, la majoria de la població era pagesa d'ofici i les famílies que treballaven a Can Sedó sovint tenien terres per conrear. Per això, no hi havia família que no tingués algun animal, tant per a les feines del camp com per al transport.

La festa en si, es desenvolupa al voltant de la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener, el qual es fa una missa en el seu honor i es reparteix un panet beneït. Després els actes es traslladen a finals de mes, on hi ha la benedicció de les banderes, el ball del soci, la missa de difunts de l'Agrupació i els Tradicionals Tres Tombs.

La Passió d'Esparreguera

Durant deu sessions, en cap de setmana, de març fins al 3 de maig, s'hi representa La Passió, una obra de teatre popular amb molta anomenada. La Passió d'Esparreguera l'organització, la realització i els actors són gent del poble o sigui, tothom qui hi col·labora, aproximadament unes sis-centes persones, ho fan de manera amateur. El seu origen data del segle xvii. El text és del poeta Ramon Torruella i la música de Josep Borràs.

Caramelles d'Esparreguera

Les caramelles són unes cançons populars típiques que es canten per Pasqua per celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. A Esparreguera es té constància d'aquesta tradició de mitjans del segle xix. Al llarg dels anys hi ha hagut diferents grups provinents de diverses entitats com el Patronat Parroquial, el Foc Nou, de la Passió, de l'Escola de Música, de la Colònia Sedó, etc. Actualment l'únic grup que encara realitza les Caramelles és el de la secció de la Passió d'Esparreguera.

Aquesta tradició consta d'una passejada el Dissabte de Glòria pel nucli de la vila, es comença a les cinc de la tarda i es va per diferents cases on es canten un parell de caramelles. A canvi les famílies obsequien amb vi bo i alguna galeta. Tot seguit, es fa el sopar de germanor i es va a cantar a la capella lateral de l'Església Parroquial de Santa Eulàlia un cop s'ha acabat la vetlla Pasqual. L'endemà, Diumenge de Glòria, és el torn dels infants, que dalt del camió es dirigeixen en diferents punts de la vila per cantar. Des de fa uns anys, el Dilluns de Pasqua, també es canten Caramelles a l'Aplec del Puig.

A l'any 2021 en total hi ha al repertori de l'entitat una cinquantena de caramelles, la majoria compostes pel mestre Josep Borràs.

Festa Major d'Esparreguera

La Festa Major d'Esparreguera se celebra el segon diumenge de juliol. L'origen de la festa rau en la celebració en honor a les solemnitats de la translació de Santa Eulàlia de Barcelona, deslligant-se així del seu martirologi i celebrant les festes patronals el segon diumenge de juliol. Aquest fet quedà reforçat pel dret reial de fira franca i l'aparició d'unes santes relíquies l'any 1742 concelebrades l'endemà de la translació.

La Festa Major, al llarg dels anys ha anat incorporant actes de caràcter tradicional, on l'acte principal de cultura popular és la Cercavila, celebrada el diumenge al migdia en acabar l'ofici solemne. La cercavila és composta per les entitats i associacions de cultura popular d'Esparreguera (la Banda d'Esparreguera, la Colla de Diables d'Esparreguera, els Castellers d'Esparreguera, la Colla Bastonera del Montserratí, les Gitanes Montserratines i els Geganters d'Esparreguera) i sempre compta amb la participació d'elements, balls, entremesos i d'altres improperis vinguts d'arreu del territori. A més a més, la Festa Major inclou diferents activitats organitzades per entitats i associacions del municipi com la Llagastada (que inclou el Cerca Gallines, el Correfoc o l'Ensierru); les trobades de Gegants, ball de Gitanes o Ball de bastons i una diada Castellera. També cal esmentar la Cercavila Infantil, entre d'altres activitats organitzades per l'Ajuntament. Per acabar, cal esmentar la Barraka Alternativa, una entitat que organitza una Festa Major Alternativa amb tot de propostes, activitats i concerts al llarg dels cinc dies que duren les festes.

Entitats culturals

• Agrupació Fotogràfica d'Esparreguera (AFE)
• Amazing Gòspel
• Amics de la Flama d'Esparreguera
• Amics de Santa Maria del Puig
• Associació Amics del Campanar d'Esparreguera
• Associació Beques Lola Lizaran
• Associació LALTRE Col·lectiu
• Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn
• Banda de Música d'Esparreguera
• Casal Intercultural d'Esparreguera
• Castellers d'Esparreguera
• Col·lectiu Esparreguerí de Recerques (CER)
• Colla Bastonera del Montserratí
• Colla de Diables d'Esparreguera
• Coral de La Passió d'Esparreguera
• El Coverol Grup de Teatre
• Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana (FECPCTE)
• Geganters d'Esparreguera
• Gitanes Montserratines
• Moreneta Swing
• Plataforma per la Llengua del Baix Llobregat

Efemèrides i curiositats culturals

• L'any 2005, la vila va ser declarada Capital de la Cultura Catalana

• La Biblioteca Beat Domènec Castellet va ser inaugurada l'octubre de 1937, i va tancar les portes el novembre de 2013. La Biblioteca Municipal L'Ateneu, una biblioteca pública que forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. L'edifici actual es va inaugurar el 5 de setembre de 2014.
• Les tradicions folklòriques més antigues actualment referènciades a la vila són el Ball de bastons d'Esparreguera datat el 1828 i els Tradicionals Tres Tombs d'Esparreguera datats del 1843.

• Esparreguera gaudeix d'una Federació d'Entitats de Cultura Tradicional i Popular Catalana, conformada pels Castellers d'Esparreguera, que són la colla castellera local, fundada l'any 1994; La Colla Bastonera del Montserratí fundada l'any 2005; la Colla de Diables d'Esparreguera, els Geganters d'Esparreguera i les Gitanes Montserratines. La Federació té seu a l'antic Escorxador Municipal.

• Lola, mostra de teatre alternatiu i de petit format, conegut també per Festival Lola o simplement el Lola, és un festival de teatre que se celebra des de l'any 2003 a Esparreguera. Té per objectiu aplegar teatre professional de joves creadors i noves dramatúrgies. L'organització va a càrrec de la companyia Tramateatre i amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Esparreguera, la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
• Tramateatre és una companyia de teatre amateur. Va ser guardonada l'any 1999 amb el Premi Rosa Moragas i Duran, d'Arts Escèniques i Cinema.

Persones cèlebres d'Esparreguera

Article principal: Llista d'esparreguerins

Esparreguera al llarg de la seva història ha vist passar persones notables, cèlebres i il·lustres que han destacat per la seva trajectòria en diversos àmbits com la cultura, l'art, la política, l'esport o la ciència. També cal destacar persones que, tot i no haver nascut a la vila, han mantingut una vinculació significativa amb Esparreguera al llarg de la seva vida o carrera. Per consultar la relació completa de noms, ordenada per any de naixement, vegeu l'article principal: Llista d'esparreguerins.

Breu selecció de persones destacades per la seva rellevància històrica, cultural, científica o artística amb Esparreguera:

• Miquel Joan de Magarola i Famades (1589-1653), noble, magistrat i polític català.
• Beat Domènec Castellet (1597-1628), missioner dominic que predicà a les Filipines i va ser martiritzat al Japó.
• Pau Duran (1582-1651): bisbe de la Seu d'Urgell i destacat opositor al bandolerisme al segle XVII.

• Jaume Pascual Coromines (1736-1804), abat del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

• Manuel Codorniu Ferreras (1780-1857), metge militar, senador per Tarragona (1841) i diputat a Corts (1854)
• Miquel Puig i Catasús (1800-1863), Industrial pioner, fundador de la Colònia Sedó i empresari amb lligams colonials.
• Antoni Castell de Pons (1819-1888), fou un tenor, advocat, polític i viti-vinicultor català
• Pere Garriga i Marill (1842-1890), sacerdot i doctor en lleis i lletres que exercí de catedràtic al Seminari Conciliar de Barcelona. Va ser autor del mètode taquigràfic que porta el seu nom.

• Pau Bertran i Bros (1853-1891): poeta i folklorista, figura rellevant del catalanisme cultural.
• Lluís Sedó i Guichard (1873-1952): empresari, mecenes i polític, president de la Cambra de Comerç de Barcelona.
• Josep Marimon i Vidal (1879-1942): fotògraf reconegut pel seu retrat de la societat del seu temps.
• Josep Carbó i Vilamajor (1898-1989): flabiolaire popular.
• Salvador Cortadellas i Baltasar (1910-2002): metge i activista humanitari, compromès amb la medicina social.
• Francesc Espriu i Puigdollers (1916-2008), pintor i activista polític català, fundador del Front Nacional de Catalunya
• Lola Lizaran i Merlos (1932-2003), actriu de teatre i televisió.
• Lluís Llongueras Batlle (1936-), perruquer i artista.
• Anna Lizaran i Merlos (1944-2013): actriu emblemàtica del teatre català contemporani.
• Jordi Lardín Cruz (1973-): exfutbolista professional, amb trajectòria destacada a l'Espanyol i la selecció espanyola.
• Jordi Morales Garcia (1987-): palista paralímpic de tennis de taula, medallista internacional.

Llocs d'interès

La vila d'Esparreguera presenta nombrosos llocs d'interès, molts d'ells catalogats com a Patrimoni Cultural de Catalunya:

Patrimoni religiós

• Església Parroquial de Santa Eulàlia
• Campanar d'Esparreguera
• Església de Santa Maria del Puig.
• Santa Margarida del Cairat
• Sant Salvador de les Espases

Patrimoni arquitectònic i industrial

• Antigues restes del Castell d'Esparreguera
• Colònia Sedó.
• Central Hidroelèctrica del Cairat
• Espai de la Terrissa
• Mercat municipal

• Barraques de vinya i pedra seca
• La Puda de Montserrat

• Can Comelles
• Can Pasqual
• Casa Castells
• La Vinya Vella
• Antic forn de terrissa

Patrimoni natural

• Espai Natura Els Blaus - Les Roques Blaves. Espai inclòs en l'Espai d'Interès Natural de Montserrat i en el GeoParc de la Catalunya Central
• Montserrat-Sant Salvador de les Espases. Espai Natural Protegit per la Xarxa Natura 2000: Àrees Especials de Conservació
• Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat. Espai Natural Protegit del Riu Llobregat (ZEPA). Espai Natural Protegit per la Xarxa Natura 2000: Àrees Especials de Conservació
• Zona boscosa de la Vinya Vella. Àrea d'Interès natural municipal
• Coves del Prim. Àrea d'Interès natural municipal
• Coves del Petrecó.
• Coves de les Pells
• Tossal Rodó. Àrea d'Interès natural municipal
• Turó de la Socarrada. Àrea d'Interès natural municipal
• Balma de la Riera de Masquefa. Àrea d'Interès natural municipal
• Cova del Senecó a la serra dels Gatells. Àrea d'Interès natural municipal
• Zona recreativa i natural Pla del Puig. Àrea d'Interès natural municipal
• Miradors de Montserrat
• Falla inversa del Paleozoic (jaciment paleontològic)

Equipaments

Equipaments culturals

• Teatret. Teatre privat de petit format amb aforament de 36 butaques.
• Teatre de la Passió d'Esparreguera. Aquest teatre privat gaudeix de dues sales, la gran amb un aforament superior a les 1.200 butaques i la Sala Petita amb un aforament de 120 butaques.
• Patronat Parroquial. Teatre privat amb un aforament d'unes 200 butaques.
• Antic Escorxador Municipal. Equipament cedit a la FEDE, la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana per tal de realitzar la seva activitat d'assaig, entre d'altres.
• Biblioteca Municipal l'Ateneu
• Antiga Biblioteca Beat Domènec Castellet
• Arxiu Municipal d'Esparreguera
• Campanar d'Esparreguera
• Can Pasqual
• Casa dels Mestres
• Escola Municipal Les Arts
• Sala d'Exposicions Municipal
• Espai de la Terrissa

Xarxa de comunicació i transport

Per carretera

La principal via de comunicació és l'autovia A-2 (antic traçat de la N-II), que connecta Barcelona amb Madrid via Lleida i travessa el municipi d'est a oest pel sud. Disposa de tres sortides locals: sud (accés al polígon industrial Magarola), centre (La Plana i B-231) i nord (Polígons Can Roca i Can Comelles). La carretera presenta bon estat al tram sud, mentre que el tram centre-nord mostra signes de desgast per vehicles pesants.

Altres vies importants inclouen la C-55, que permet la connexió Manresa-Barcelona, i la C-1414, que uneix Esparreguera amb Olesa de Montserrat. Carreteres secundàries, com la de la Colònia Sedó, la B-231 i la de Mas d'en Gall, connecten nuclis habitats i polígons industrials, tot i presentar revolts i pendent que poden dificultar la circulació en condicions adverses.

Per ferrocarril

Esparreguera és travessada per 3,5 km de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Barcelona (FGC) – Manresa, tot i que no disposa d'estació pròpia dins del terme, fet que limita l'accés directe al servei ferroviari. Entre 2005 i 2012, el municipi comptà amb un telefèric d'Olesa a Esparreguera, que connectava amb la línia S4 d'Olesa, però fou clausurat per retallades.

Per autobús

La població disposa de diverses parades, gestionades principalment per Hispano Igualadina S.A., amb rutes a Barcelona (32 km) i connexions amb Abrera i Martorell. Els serveis inclouen recorreguts diaris amb freqüències de 30 minuts entre setmana i reduïdes els caps de setmana i festius, així com un bus nocturn Barcelona-Esparreguera amb sortides cada hora. Altres línies són Esparreguera – Bellaterra i Esparreguera – Martorell, amb limitacions de freqüència i horari. La companyia Transports Generals d'Olesa (T.G.O.) cobreix el trajecte fins a Olesa de Montserrat, amb horari regular diari i connexions amb els Ferrocarrils Catalans. De forma esporàdica, passen autobusos de llarga distància, com els d'Alsina Graells amb destinació Andorra o altres punts llunyans.

En conjunt, Esparreguera està ben connectada amb la xarxa viària i de transport públic de la comarca, tot i que el servei ferroviari directe és limitat i algunes carreteres secundàries presenten dificultats de seguretat i accessibilitat.

Economia

La població està ocupada pràcticament tota en els sectors de la indústria i dels serveis, amb un 46,08% i un 45,43%, respectivament. Tot i així, avui dia encara hi ha 200 persones que viuen de l'agricultura. En comparació amb el Baix Llobregat i Catalunya, Esparreguera presenta un major percentatge de població dedicada a activitats industrials (37,03% i 32,08% respectivament), en detriment dels serveis (54,16% i 57,73% respectivament, 1996).

Sector primari

Esparreguera ha estat, tradicionalment i fins a mitjan segle xix, un poble de règim agrícola basat en explotacions formades al voltant de masies de tradició mil·lenària. A partir d'ençà s'ha anat expandint el procés d'industrialització començat poc abans.

Els productes agrícoles tradicionals han estat, a més de les hortalisses, conreades al regadiu vora el Llobregat ja a la fi del segle xviii, les oliveres i la vinya, com ens reporten els viatgers de l'època. Els cereals també són un conreu tradicional i ja d'antic hi havia molins fariners. En l'actualitat l'agricultura té un paper secundari en l'economia. S'hi conreen hortalisses, vinyes i fruiters i els productes agrícoles, a més d'abastar el consum local, s'exporten a Barcelona.

Sector secundari

La industrialització s'inicia a mitjan segle xix, quan s'instal·laren importants fàbriques de filatures, la més important de les quals donaria lloc a la Colònia Sedó. La Colònia ha estat la causa de la moderna prosperitat de la població, però després de patir una important crisis va plegar el 1977. Al cap de poc temps va tancar la fàbrica de tovalloles de Muntaner i Font, i posteriorment, la Malla Color.

En l'actualitat la producció s'ha diversificat en nous sectors, com l'alimentari, els tallers mecànics, el químic, materials de construcció o ceràmiques.

Sector terciari

Al segle xx és documentat que hi havia a la vila paraires i teixidors de llana (que estaven agrupats en gremi i els obradors dels quals eren als vessants de la Gorgonçana). Al segle següent hi ha documentats, també, terrissers, que feien càntirs de color gris i càntirs decorats. El mercat, segons Orenci Valls, se celebrava des de la fi del segle xx, per privilegi atorgat pels Reis Catòlics, que també autoritzaren la celebració d'una fira anual. El mercat setmanal tingué una gran concurrència dels pobles veïns de la part alta del Baix Llobregat i de l'Anoia fins a la inauguració, el 1882, del ferrocarril de Martorell a Igualada. Des de llavors, els pagesos de la part de ponent es dirigeixen vers aquests altres mercats.

Com a empreses de serveis predominants hi ha les de transports i comunicacions (23,54%), de serveis personals (21,47%), hostaleria (16,95%) i comerç a l'engròs (16,76%) (any 2000). Pel que fa a les empreses de comerç al detall, predominen les dels productes alimentaris (32,95%, any 2000); i de roba i calçat (21,07%).

Vegeu també

• Bassa de Can Cardús
• Llista de batlles d'Esparreguera
• Llista d'esparreguerins

Bibliografia

• AJUNTAMENT D'ESPARREGUERA (1983), Esparreguera: cent anys d'història gràfica, 1880-1980
• ALERT i SORRIBAS, Mireia (2000), Esparreguera recull gràfic 1880-1965
• ARTIGAS JORBA, Lluís (1999), La Galeria Art 77 d'Esparreguera : cronologia d'una realitat, 1977-1980
• ARTIGAS JORBA, Lluís (2002), Annals de Santa Eulàlia: crònica històrica de l'església i parròquia d'Esparreguera
• ARTIGAS JORBA, Lluís (2002), De l'Armada Invencible al Papa Sixt Cinquè: una aproximació històrica a la Catalunya, Montserrat i la vila d'Esparreguera de la fi del segle xvi
• COBOS, J.M. (2021), Esparreguera 1931-1939, república, guerra, revolució i repressió
• COMISSIÓ D'HOMENATGE A.V.S.C.M. (1991), Documents i notes concernents a la vila i terme d'Esparreguera : versió original manuscrita editada en tres volums
• GILI i BAS, Enric (2019), El Temps a Esparreguera, dades enregistrades dels darrers cent anys
• HERNÁNDEZ i CARMONA, Àngel Manuel (2015), Els ponts d'Esparreguera
• L'ABANS. Recull gràfic Esparreguera 1880-1965. 2000. ISBN 84-95550-00-8
• PAULO i SABÀT, Paulo (1995), La Barca i altres mitjans de comunicació entre Esparraguera i Olesa 
• PUIG i JORBA, Josep (2016), Esparreguera capital de Catalunya durant 92 dies de l'any 1821
• RIERA i CAMPS, Xavier (2012), Les Pintures murals romàniques de Santa Maria del Puig (Esparreguera) : nova proposta d'interpretació
• RIERA i CAMPS, Xavier (2001), El Cantoral de Santa Maria del Puig de 1593 : manuscrit 755 de la Biblioteca del Monestir de Montserrat
• RIERA i CAMPS, Xavier (2004), Apunts d'història postal d'Esparraguera
• RUIZ LUIS, Manel; M. FERNÁNDEZ, Xavier. Fins al final! 1714. Chiado, 2014. ISBN 978-989-51-1439-9
• SUBIRANA i OLLÉ, Rafel (1959), Del meu arxiu: aplec d'anotacions. Sabadell
• SUBIRANA i OLLÉ, Rafel (1960), L'Art de la impremta a Esparraguera 
• SUBIRANA i OLLE, Rafel (1958), Gorgonsana-Esparagaria: publicacions d'arqueologia local i de descripció del terme; Costum i tradicions d'Esparreguera: estudis populars d'aficionat, pàg. 42.
• VALLS i BROQUETES, Orenci (1936), Topografia mèdica d'Esparreguera
• VALLS i BROQUETES, Orenci (1941), Orígenes históricos de Esparraguera y su comarca
• VALLS i BROQUETES, Orenci (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme

Enllaços externs

• Ajuntament d'Esparreguera
• «Esparreguera (080765)» Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Viccionari