La Bisbal d'Empordà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaLa Bisbal d'Empordà
Bandera de La Bisbal d'Empordà Escut de La Bisbal d'Empordà
bandera de la Bisbal d'Empordà escut de la Bisbal d'Empordà
Spain, Catalonia, La Bisbal d'Empordà (1).JPG
Mercat setmanal a la Plaça Major

Localització
Localització de laBisbald'Empordà.png
41° 57′ 32″ N, 3° 02′ 16″ E / 41.959012°N,3.037783°E / 41.959012; 3.037783
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaBaix Empordà
Capital de

Conté la localitat
Població
Total 10.775 (2017)
• Densitat 523,06 hab/km²
Gentilici bisbalenc, bisbalenca
Malnom "Als de la Bisbal tant els
hi fa quedar bé com mal"
Geografia
Superfície 20,6 km²
Altitud 39 m
Limíta amb
Història
Festa major Del 14 al 18 d'agost
Patró Maria
Dia de mercat divendres
Organització política
Ajuntament 5 ERC, 4 PSC, 3 CUP, 3 CxLB, 1 CiU, 1 ICV
• Alcalde Lluís Sais Puigdemont (2015)
Economia
PIB nominal 176.900.000 € (2016)
PIB per càpita 16.700 € (2016)
Identificador descriptiu
Codi postal 17100
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 17022
Codi IDESCAT 170221
Altres
Agermanament amb Cuevas Bajas

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La Bisbal d'Empordà és una ciutat,[1] capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya. El municipi és a la plana de l'Empordà, adjacent al massís de les Gavarres i regat pel riu Daró.

Geografia[modifica]

El municipi de la Bisbal d'Empordà, situat al centre del Baix Empordà, limita al nord amb Corçà i Ullastret, a l'est amb Forallac i a l'oest amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. A més de la ciutat, formen part del terme els pobles de Castell d'Empordà i Sant Pol. A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga. La serra dels Perduts, amb l'ermita de Santa Llúcia de l'Arboç, és la frontera natural del sud del terme.

Altres corrents d'aigua de règim torrencial que drenen el terme, a part del Daró, són la riera del Vilar, que aflueix al Daró per la dreta, i les seves tributàries, les rieres de Sant Pol i de Fitor i el torrent de la Marqueta o el torrent del Raig, que vessa directament al Daró dins el nucli urbà de la Bisbal en un darrer tram cobert.[2]

Història[modifica]

L'origen[modifica]

Diverses vil·les romanes s'escampaven pel territori que esdevindria el terme de la Bisbal i que entre els segles IX i X formaven els nuclis de població de Fontanetum (la Bisbal), Fonsedictus (Fonteta) i Perductus (Sant Pol). Aquests indrets ja eren propietat dels bisbes de Girona l'any 881. El bisbat s'encarregava de l'organització civil i eclesiàstica del territori, governat probablement per un vescomte. Fontanetum serví de punt de partida per a aixecar la vila de Santa Maria Episcopalis, amb una església i un palau, i es constituí en parròquia l'any 904. Llavors la població ja rebia el nom popular de la Bisbal, en referència als bisbes, que hi bastiren un castell al segle XI. Aquesta fortificació disposava d'una cúria, amb batlle, jutge, notari, saig i pregoner per a administrar justícia. El càrrec de batlle, que també ocuparen dones, fou hereditari durant prop de dos-cents anys.[3]

La vila medieval[modifica]

Durant la baixa edat mitjana la Bisbal estava emmurallada, una protecció que es completava amb baluards, fossats i diverses torres. Existien quatre portals a través dels quals s'accedia al nucli: un al camí que duia a Girona, un altre al camí de Palamós, un altre encarat a Calonge i un quart, posterior, al camí de Torroella de Montgrí. Els carrers eren irregulars, estrets i sinuosos, una característica de les viles de domini feudal. El centre de la vida social era la plaça Major, llavors porticada. Hi havia també un call jueu: un carrer amb pòrtics i en forma de ziga-zaga perquè no se'n pogués veure l'interior. L'aljama es completava amb l'avui desapareguda Torre dels Jueus, on hi podria haver hagut la sinagoga. El barri fou saquejat el 1285 i el 1391, i abandonat definitivament pels jueus a mitjan segle XV.[2]

El 1322 Jaume el Just concedí el permís de celebració de mercat els divendres, costum que encara subsisteix. Poc després es va rebre l'autorització per formar un consell municipal, com les viles de jurisdicció reial. Els caps de casa es reunien al pati d'armes del castell un cop l'any i triaven per sorteig els membres que formarien el consell, que llavors havien de rebre el vistiplau del bisbe, qui a la vegada nomenava el batlle i la cúria. Els 40 consellers exercien funcions consultives, legislatives i de supervisió. Dictaven, per exemple, les normes sanitàries o morals. Al segle XV la Bisbal ja tenia una milícia popular de 200 homes, una escola de minyons i de gramàtica i filosofia, hospital, orgue a l'església i rellotge al campanar. Cap a l'any 1440, el bisbe atorgà representació als pagesos al consell municipal: la meitat dels consellers. Els pagesos vivien en masos fora de la muralla i estaven subjectes al règim feudal. Les desavinences entre pagesos i vilatans, especialment a l'hora d'establir els impostos, van propiciar vers el 1567 la divisió del consell en dos òrgans diferents, un per a cada estament, i es van reduir els membres a 12 per consell. El territori, doncs, va quedar dividit en dues administracions: gairebé tot estava governat pels pagesos o "universitat forana", mentre que els vilatans o "universitat de la vila" tenien jurisdicció al nucli emmurallat, als ravals i als horts al voltant d'aquests.

Creixement i prosperitat[modifica]

La vila es començà a expandir al segle XVI amb petits ravals que acabaren formant un barri al sud-oest, al segle XVII. L'augment de població va convertir la Bisbal en el poble més gran de la comarca, fet que s'explica pel despoblament de la costa en benefici de l'interior i per la immigració occitana. A partir del període de la Il·lustració, els viatges d'alguns petits nobles comerciants i menestrals a França van introduir les idees revolucionàries. Després de la Guerra de Successió Espanyola, Felip V d'Espanya suprimeix el sistema d'elecció del consell municipal i en redueix a set membres nomenats per ell mateix; això provoca protestes d'alguns nobles, que es neguen a acceptar el càrrec. Pel que fa a l'activitat econòmica, el segle XVIII és una època d'expansió de l'agricultura, la ramaderia, el comerç i l'artesania. Cap a la fi de la centúria habitants de més de cinquanta pobles participaven al mercat setmanal, tant de la costa com de Barcelona, i hi havia més de 150 treballadors a la vila, d'oficis molt diversos.[3]

Hi hagué un important augment de població al segle XVIII: de 1.557 habitants l'any 1718 a 3.389 el 1787. La construcció de noves cases va donar lloc a la formació dels carrers Nou, del Pont, Santa Llúcia, Hospital, del Carme o del Convent, i el nou carrer Ample es va convertir en la via principal. Paral·lelament, es començà a enderrocar la muralla. Poc després hi hagué un episodi bèl·lic destacat durant Guerra del Francès: el 1810 les tropes del general O'Donnell atacaren la vila i en foragitaren els francesos, comandats pel general Schwartz.

La Bisbal, cap de partit[modifica]

Les Voltes de la Bisbal.jpg Daró i Passeig Marimon Asprer (la Bisbal).jpg
Les Voltes i el passeig Marimon Asprer, a la dreta del Daró, dues construccions de mitjans del segle XIX.

Arran de la divisió provincial d'Espanya de 1833, la Bisbal fou designada cap de partit judicial d'un territori que englobava bona part del Baix Empordà; els jutjats s'instal·laren al castell. En aquest moment hi havia diverses activitats industrials, sobretot tapers, blanquers, fariners i rajolers. La pagesia encara tenia un pes important en l'economia. Pel que fa al comerç, a part del mercat setmanal hi havia quatre fires anuals: la de cinquagesma, la de Sant Pere, la de la Mare de Déu de setembre i la de cap d'any. Vers el 1850 s'obrí la carretera de Girona i s'hi aixecaren les Voltes, un passeig porticat dissenyat per l'arquitecte Martí Sureda que es convertiria en el centre de l'activitat social i urbana. Més endavant, el 1887, travessà la carretera el Tramvia del Baix Empordà o Tren Petit que feia la ruta Girona-Palamós amb una estació a la Bisbal. En aquesta època també es formà el passeig Marimon Asprer, a la riba esquerra del riu Daró. La vila visqué un dels episodis importants de la insurrecció federalista de 1869, amb dos mil homes que s'hi havien fet forts i s'enfrontaren a les tropes del governador militar de Girona en el Foc de la Bisbal el 6 d'octubre.

Les associacions culturals amenitzaven la vida social de la població: el Centro Republicano, l'Escut Emporità (de la classe mitjana i benestant) i l'Ateneu Pi i Margall (de les classes populars). També hi havia casinos i la burgesia bastí el Teatre Principal, que acollia tota mena de representacions i actes. El 1906 la Bisbal rebé el títol de ciutat per Reial Decret d'Alfons XIII.

Durant la dictadura franquista, la ciutat va créixer amb l'aparició de noves urbanitzacions, acompanyades d'una forta especulació del sòl. En són exemples el barri de la Guardiola i l'edifici de Torre Bisbal, d'onze plantes, sovint qualificat com a "nyap urbanístic".[4] En la dècada del 1950 es rebé un important flux migratori de la localitat andalusa de Cuevas Bajas. El 1975 s'annexionà el municipi veí de Castell d'Empordà.

Capital de comarca[modifica]

La Generalitat de Catalunya ja havia designat la Bisbal com a capital del Baix Empordà en la divisió comarcal de 1936, que quedà suspesa amb l'arribada de la dictadura. Amb el retorn de l'autogovern, es restaurà aquesta condició, qüestionada especialment per l'Ajuntament de Palafrugell, i es creà el Consell Comarcal. Les primeres eleccions municipals democràtiques portaren un govern amb la UCD i ERC.

Monuments i llocs d'interès[modifica]

En el cementiri hi ha la tomba de Ralph Elman (Londres, 1907 - Pals, 1983), violinista que va treballar amb The Beatles.

Activitats econòmiques[modifica]

Tradicionalment l'agricultura i la ramaderia han estat una de les primeres fonts de riquesa del municipi. A començaments del segle XX, cal destacar el despuntament de la indústria del suro. Actualment la terrissa, la ceràmica industrial i artística representen els puntals de l'economia bisbalenca.

Gastronomia[modifica]

Són molt populars els dolços de les seves pastisseries.

Demografia[modifica]

Entitat de població Habitants (2017)
la Bisbal d'Empordà 10.710
Castell d'Empordà 40
Sant Pol 25
Font: Municat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
186 199 288 1.636 2.813 4.587 4.695 5.044 4.750 4.914

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.630 4.607 4.361 4.538 5.372 6.590 7.364 8.091 7.829 8.006

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
8.007 8.107 8.264 8.288 8.885 9.261 10.173 10.397 10.679 10.761

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
10.742 - - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora el Vilar; el 1787, Sant Pol de la Bisbal i el 1975, Castell d'Empordà.

Política[modifica]

Eleccions municipals[modifica]

Des del 13 de juny del 2015 l'alcalde és Lluís Sais Puigdemont (ERC), que governa amb el suport de la CUP i ICV-EUiA.[5]

Resultats electorals - La Bisbal d'Empordà, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Lluís Sais Puigdemont 957 5 25,14
Independents per la Bisbal - PSC - CP Òscar Aparicio Pedrosa 793 4 20,83
Candidatura d'Unitat Popular - Poble Actiu Carles Puig Madrenas 631 3 16,57
Compromís per la Bisbal Xavier Font Galí 545 3 14,32
Convergència i Unió Núria Anglada Casamajor 359 1 9,43
Iniciativa per Catalunya - EUiA - E Maite Bravo Rodríguez 324 1 8,51
Partit Popular Andrés Cano Bonillo 119 - 3,13
En blanc 79 - 2,08
Total 3.864 17

Històric d'alcaldes[modifica]

Nom Anys Partit polític
Joan Hugas Durán 1979-1983 ERC
Albert Vancells Noguer 1983-1991 CiU
Antoni Gustems Torrent 1991-1995 PSC
Ramon Romaguera Amat 1995-2007 PSC
Lluís Sais i Puigdemont 2007-2011 ERC
Òscar Aparicio i Pedrosa 2011-2014 PSC
Núria Anglada i Casamajor 2014-2015 CiU
Lluís Sais i Puigdemont 2015-actualitat ERC[7]

Fills il·lustres[modifica]

Categoria principal: Bisbalencs

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Terradellas i Saurí, Judit. L'Abans. Recull Gràfic de la Bisbal d'Empordà (1867-1965). Editorial Efadós, 2005, p. 654. ISBN 84-95550-44-X. 
  2. 2,0 2,1 «La Bisbal d'Empordà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Frigola i Arpa, Jordi. La Bisbal. Diputació de Girona, 2003. ISBN 8495187590. 
  4. «Les obres de rehabilitació de Torre Bisbal començaran després de Setmana Santa». VilaWeb, 17-03-2008 [Consulta: 2 setembre 2018].
  5. «Lluís Sais liderarà un govern a la Bisbal amb la mirada posada en els temes socials». [Consulta: 15 juny 2015].
  6. «Elecciones Municipales 2015». Ministerio del Interior. [Consulta: 15 juny 2015].
  7. «Consulta de dades». Municat. [Consulta: 23 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bisbal d'Empordà Modifica l'enllaç a Wikidata