La Bordeta (Lleida)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «La Bordeta».
Infotaula de geografia políticaLa Bordeta

Localització
41° 36′ 13″ N, 0° 38′ 34″ E / 41.60361389°N,0.64284444°E / 41.60361389; 0.64284444
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
MunicipiLleida
Població
Total 13.416 (2014)
• Densitat 6.388,57 hab/km²
Geografia
Superfície 2,1 km²
Banyat per Segre
Altitud 165 m
Història i celebracions
Creació 1787
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La Bordeta és un barri de la ciutat de Lleida, situat al marge esquerre del riu Segre.[1]

L'any 2014 tenia 13.416 habitants.[2]

Etimologia[modifica]

El nom del barri prové de l'hostal homònim que es va construir on avui dia existeix el centre del barri, l'any 1787. Abans de l'any 1787 La Bordeta s'anomenava Vilanova de l'Horta, Vilanova de Fontanet (degut a la séquia de Fontanet que passava per l'indret), o més habitualment, Vilanoveta.

Geografia[modifica]

La Bordeta té una extensió aproximada de 2 quilòmetres quadrats i és delimitat per el canal de Seròs al nord, la Av Barcelona LL11 a l'oest, la via ferroviària a l'est i la carretera C-13 al sud.

La Bordeta limita amb Cappont i Magraners, barris amb els quals forma l'entramat urbà de Lleida al marge esquerre del Segre.

Història[modifica]

Aquest barri es va formar poc després de la conquesta de Lleida (1149), sota la denominació de Vilanova de l'Horta, Vilanova de Fontanet, o més habitualment, Vilanoveta. La zona on va néixer aquest nucli urbà és un petit illot de secà de l'horta de Lleida, al marge esquerre del riu Segre, d'on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa. Durant el setge de Lleida per part de les tropes de Felip IV d'Espanya (1646) es despoblà, però, els molins continuaren funcionant i al seu voltant sorgí un hostal (1787) que donà nom al nou raval, La Bordeta. Avançada la centúria següent s'anà poblant de cases de pagès, torres d'esplai. A principis del segle passat va esdevenir zona residencial de bona part de la burgesia de la ciutat, amb multitud de magnífiques torres -algunes d'estil modernista- que dissortadament van desaparèixer en el decurs de la segona meitat del segle. Després de la guerra civil de 1936-39, el barri va créixer desmesuradament degut a les migracions que van arribar a Catalunya procedents de l'estat espanyol. Actualment, i des dels anys 90, és un dels barris emergents de la ciutat pel que fa al creixement urbanístic i demogràfic.

Activitats culturals i esportives[modifica]

Les festes majors del barri, en honor al patró, Sant Jaume, se celebren el cap de setmana abans o després de la festivitat de Sant (25 juliol)

L'equip local de futbol, la Unió Esportiva Bordeta, va ser fundat l'any 1961 per Josep Antoni Casas, i compta amb un camp de gespa artificial i un altre de terra. Tot i que l'equip amateur va arribar a jugar a Preferent, va desaparèixer l'any 2005 perquè el club es dediqués únicament a la formació de jugadors, des de "babys" fins a juvenils.

Al Pavelló de La Bordeta ha jugat com a local l'equip d'hoquei de la ciutat, el Llista Blava, actualment a la OK Lliga (primera divisió de l'hoquei estatal).

Equipaments[modifica]

La Bordeta compta amb tres col·legis públics que imparteixen fins a primària; el CEIP Joan Maragall, el CEIP Enric Farreny i el CEIP Parc de l'Aigua, i un col·legi concertat que imparteix fins a secundària, el Carme (CTSJ).

El barri també compta amb dues escoles bressol municipals, i un institut de batxillerat, l'IES Maria Rúbies

L'any 1992 es va construir el recinte de les piscines municipals, de 4085 metres quadrats i amb un aforament de 350 persones

En matèria de salut el barri compta amb un centre d'atenció primària, CAP Bordeta-Magraners, que com indica el nom també dóna servei al barri veí de Magraners.

Un dels edificis emblemàtics del barri és el recentment rehabilitat, molí de Sant Anastasi, o de Vilanoveta. Aquest antic molí fariner que té els seus orígens al segle XIII funcionava gràcies a la séquia de Fontanet, que li proporcionava força per moure les rodes que s'utilitzaven per moldre cereals.

La Bordeta compta, també, amb unes excel·lents instal·lacions esportives del Sícoris Club. Aquestes instal·lacions consten d'un camp de gespa natural amb pista d'atletisme, piscina coberta, pavelló i pistes de tennis, entre altres equipaments.

Comunicacions[modifica]

La Bordeta té uns bons accessos viaris; es comunica amb el barri de Cappont i l'antiga N-II gràcies a l'Avinguda de les Garrigues i el carrer de Miquel Batllori (conegut com el vial de La Bordeta), amb el municipi veí d'Albatàrrec per l'avinguda de Flix i amb Artesa de Segre per l'avinguda d'Artesa, avingudes que desemboquen a la C-13, la circumval·lació Sud de Lleida, també coneguda comVariant Sud. També es comunica amb el barri dels Magraners pel carrer Palauet, on el 2012 s'estrenà un vial, seguint l'antic traçat del Camí de Picos, amb un carril per sentit; que uneix el carrer Palauet (la Bordeta) i la LL-11 (antiga N-II) a Lleida (Cappont).[3]

El barri disposa de dues línies pròpies de bus urbà; la L6, que connecta el barri amb el centre de la ciutat i l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova i la L7, que el connecta amb els barris de Magraners i el Secà. A més, la línia L9 (Polígons) hi tenen parades.

Fills i filles il·lustres de La Bordeta[modifica]

Referències[modifica]

  1. Els barris de la ciutat de Lleida imatge
  2. La població de Lleida l'any 2014
  3. «Un any de l'eix viari que connecta la Bordeta i Magraners». Lleida al minut, 23-03-2013. [Consulta: 10 febrer 2016].
  4. PAIROLÍ, Miquel: Joan Oró, Edicions La Campana, Fundació Catalana per a la Recerca, Barcelona, 1996, pg. 10. ISBN 9788489570092

Enllaços externs[modifica]