La Bressola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióLa Bressola
Dades bàsiques
Tipus associació cultural
Objectiu del projecte o de la missió xarxa d'escoles d'immersió lingüística
Forma jurídica
Creació setembre 1976 a Perpinyà
Activitat
Àrea d'operació Catalunya del Nord
Organització i govern
Seu 
Altres dades
Modifica les dades a Wikidata

La Bressola és una associació cultural creada a Perpinyà l'any 1976 per a promoure una xarxa d'escoles associatives que practiquen la immersió lingüística en català a les comarques de la Catalunya Nord. Juntament amb La Calandreta, Diwan, les Seaska i les escoles ABCM-Zweisprachigkeit, forma una confederació d'escoles bilingües a França, l'Eskolim.

Aquesta agrupació d'escoles laiques va esdevenir un referent de l'activisme cultural i polític a la Catalunya del Nord, tasca que ha estat essencial per la defensa i la recuperació de la llengua i la identitat catalanes, i per la qual se li va concedir el 2007 la Creu de Sant Jordi.[1]

Història[modifica]

El primer centre fou obert a Sant Galdric (Perpinyà) al setembre del 1976. Posteriorment hom n'ha obert d'altres a Nyils el 1977, Prada el 1990, al Soler el 1996, a Sant Esteve del Monestir el 1998, el 1999 al Vernet (Perpinyà), a Càldegues el 2001 (tancat el 2012) i a Pesillà de la Ribera el 2017. Des de l'any 1983 les escoles de La Bressola acullen alumnes de dos a onze anys. El 2005 mantenia vuit centres educatius de maternal i primària, un dels quals (El Soler) era el primer que impartia, des del 2003, l'ensenyament secundari en català a la Catalunya Nord. El 2008 es va inaugurar el centre d'ensenyament secundari, Col·legi Pompeu Fabra al Soler. Amb 7 centres d'educació infantil i un col·legi d'educació secundària, uns 1000 estudiants hi estan escolaritzats en l'actualitat.[2]

Centres[modifica]

Col·legi del Soler

L'associació disposa d'un total de 8 centres, 7 dels quals són centres educatius de maternal i primària:

Finalment, disposa d'un centre d'ensenyament secundari inaugurat el 30 d'agost de 2008, per bé que l'associació ja realitzava des de l'any 2003 l'ensenyament secundari.

Sistema educatiu[modifica]

La pedagogia que s'hi practica és l'anomenada activa i manté un nivell comparable amb els dels centres homòlegs de llengua francesa. La pedagogia de La Bressola implica la verticalitat dels aprenentatges, és a dir un sistema educatiu on conviuen diversos nivells d'edat en una mateixa classe i on l'infant més gran “apadrina” un de més petit creant d'aquesta manera una solidaritat. Les relacions de l'administració amb l'associació, que des dels 1982 ha intentat obtenir subvencions estatals, han estat difícils a causa de les pressions per a la introducció del bilingüisme en règim paritari. El 1995 hom acordà la introducció de l'ensenyament bilingüe al final del cicle primari. El 1987 la Generalitat de Catalunya li atorgà el premi d'Honor Jaume I.

El 1981, una escissió donà origen a l'associació Arrels, dirigida per Pere Manzanares i Laura Manaut.

Fins a l'any 2013 va ser-ne director general Joan Pere Le Bihan.[4] Actualment l'Eva Bertrana n'és la directora general i Joan-Sebastià Haydn el president de l'associació.[5]

Suport públic[modifica]

El març del 2007 els jugadors del FC Barcelona Oleguer Presas i Lilian Thuram van participar en la lectura d'un manifest de defensa de la llengua catalana i d'aquestes escoles en un acte a Perpinyà.[6] El manifest ha rebut suport, a més, pel president d'aquest club Joan Laporta,[6] l'entrenador de la selecció francesa de futbol Raymond Domenech,[6] dels cantants Manu Chao,[6] Cali,[7] Zebda,[7] Lluís Llach,[6] I Muvrini,[7] Françoise Xénakis,[7] entre altres personalitats.[7]

Amics de la Bressola[modifica]

L'associació Amics de la Bressola és una organització sense ànim de lucre que dóna suport a la Bressola. Es va constituir l'any 1986 amb l'impuls de Francesc Ferrer i Gironès i ha estat cabdal per garantir la continuïtat del projecte de la Bressola.[8] L'entitat té uns 600 socis, que hi col·laboren econòmicament, i l'adhesió de més de 150 ajuntaments d'arreu dels Països Catalans que canalitzen el seu suport a la Bressola a través de l'associació.

Des de l'any 1980, el senador gironí Francesc Ferrer i Gironès conjuntament amb altres persones (amics) van fer campanyes per a canalitzar ajuts a les escoles que impulsaven l'ensenyament en català a la Catalunya del Nord. Aquestes primeres campanyes van permetre la consolidació de la Bressola en una primera època de més bel·ligerància del sistema educatiu de l'Estat francès i mentre s'estructurava la pròpia xarxa d'escoles i de docents que en formaven part. L'associació es va constituir el 1986 i entre els promotors diverses personalitats culturals: Eliseu Climent, Enric Larreula, Àngel Colom.[9] El 2016, l'associació commemorà els seus 30 anys que coincideixen amb la celebració dels 40 anys de la creació de la primera escola de la Bressola a Perpinyà.[10] Aleix Andreu era el president de l'associació.

Els objectius fundacionals de l'associació Amics de la Bressola se centren en la divulgació i obtenir suports morals, materials i econòmics per a dotar la Bressola de mitjans per la seva acció pedagògica. Tots els recursos que aconsegueix l'Associació es destinen íntegrament a la Bressola.[11] Des de l'any 1986 la solidaritat i la feina dels Amics han esdevingut un dels pilars de la Bressola. L'entitat cerca ser independent de la conjuntura política. Té entitat jurídica pròpia i els seus òrgans de decisió són independents dels de la Bressola.

El 2007, Amics de la Bressola impulsà la creació de continguts culturals i de promoció de la llengua com un nou recurs de suport la Bressola i també la seva promoció. D'aquesta manera neix el projecte musical "Musiquetes per la Bressola" que es concreta en un CD [12] i un seguit de concerts. El 2010, té una segona entrega amb "+Cançonetes per la Bressola" [13] que també s'acompanya de concerts i un programa de televisió "Bressola de Nadal" [14] dirigit per Lluís Danés. I el 2012, "1,2,3...pica Bressola!", un tercer projecte musical possible a partir d'una crida i una campanya de micromecenatge.[15] També es promouen l'edició de contes i altres formats audiovisuals que s'apleguen a Espai Bressola on tots els continguts es poden descarregar amb llicències lliures.[16]

Referències[modifica]

  1. Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007 a Directe.cat, 13 de juny de 2007
  2. «La Bressola». [Consulta: 24 desembre 2017].
  3. «La Bressola. Història». [Consulta: 24 desembre 2017].
  4. «Joan Pere Le Bihan deixa el seu càrrec a La Bressola». Nació Digital., 2012.
  5. «És l’alumne francès qui té més dificultats per l’aprenentatge de les llengües». Vilaweb, 24-05-2019. [Consulta: 26 maig 2019].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Oleguer i Thuram presentaran un manifest de suport al català a la Catalunya Nord». Diari Avui, 10-03-2007. [Consulta: 2 setembre 2008].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Thuram i Oleguer defensen la Bressola i el català a Perpinyà». Vilaweb, 15-03-2007. [Consulta: 2 setembre 2008].
  8. «La Bressola sobreviu gràcies a la solidaritat creixent dels Amics de la Bressola.». La Bressola.
  9. «T’enyorem, Ferrer i Gironès: deu anys sense tu». VilaWeb., 17-02-2016.
  10. «L’aventura de La Bressola compleix quaranta anys». Diari ARA, 22-01-2016.
  11. «L'Associació». Associació d'Amics de la Bressola.
  12. «'Musiquetes per la Bressola' protagonista de la quinzena edició dels Premis Enderrock 2009». VilaWeb, 10-02-2009.
  13. «+CANÇONETES PER LA BRESSOLA». EspaiBressola, 2010.
  14. «Les Nadales de La Bressola». 3 a la carta. CCMA, 24-12-2010.
  15. «1,2,3... PICA BRESSOLA!». EspaiBressola, 2012.
  16. «1,2,3… pica Bressola!: Llicències lliures per facilitar el seu usos i reutilització en nous projectes.». Creative Commons Catalunya, 2012.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bressola Modifica l'enllaç a Wikidata