La Colònia Güell
La Colònia Güell és un barri (entitat singular, segons IDESCAT) situat a la comarca del Baix Llobregat. Pertany al municipi de Santa Coloma de Cervelló. Destaca per ser una de les colònies industrials de Catalunya amb una font important de natura i obra arquitectònica (de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet). Té 775 habitants (2005). Ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Conjunt Històric.[1][2]
Història
La Colònia Güell era una colònia industrial que es dedicava al tèxtil. Començà a construir-se el 1890 per iniciativa de l'empresari Eusebi Güell i Bacigalupi, propietari del terreny, l'antiga finca Can Soler de la Torre. Güell traslladà aquí totes les indústries que abans tenia ubicades al Vapor Vell de Sants (Barcelona).
Eusebi Güell encarregà a Gaudí el projecte de la Colònia, que disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, per a la qual cosa comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta. Personalment, s'encarregà del disseny de l'església, de la qual tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell, el 1918, els seus fills abandonaren el projecte.
La resta d'edificacions van anar a càrrec dels col·laboradors de Gaudí: Francesc Berenguer construí la cooperativa (amb Joan Rubió, 1900) i l'escola (amb el seu fill Francesc Berenguer i Bellvehí, 1911-1916); Joan Rubió construí diverses cases particulars, com Ca l'Ordal (1894) i Ca l'Espinal (1900); Francesc Berenguer i Bellvehí construí, així mateix, el centre cultural Sant Lluís (1915-1917) i la casa parroquial (1917).
Els successors d'Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra. La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973.
Galeria d'imatges
-
Ca l'Espinal, de Joan Rubió (1900).
-
Ca l'Ordal, de Joan Rubió (1894).
-
Centre Cultural Sant Lluís, de Francesc Berenguer i Bellvehí (1915-1917).
-
Cooperativa, de Joan Rubió i Francesc Berenguer i Mestres (1900).
-
Casa del mestre, de Francesc Berenguer i Mestres i Francesc Berenguer i Bellvehí (1916).
-
Monument a Eusebi Güell i Bacigalupi.
Vegeu també
Referències
- ↑ Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, La Colònia Güell
- ↑ «La Colònia Güell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Colònia Güell |