La Danse du feu (pel·lícula de 1899)
Danse du feu ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Georges Méliès ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Georges Méliès ![]() |
Guió | Georges Méliès ![]() |
Productora | Star Film Company ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | França ![]() |
Estrena | 1899 ![]() |
Durada | 1 min ![]() |
Idioma original | cap valor ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Descripció | |
Gènere | cinema mut ![]() |
![]() ![]() |
La Danse du feu, inicialment llançat a Amèrica i Gran Bretanya com a Haggard's "She"—The Pillar of Fire[1] i també coneguda com La Colonne de feu,[2] és un curtmetratge mut de trucs del 1899 dirigit per Georges Méliès.[3]
Argument[modifica]
Un diable salta dins d'una gran xemeneia, encenent un foc. D'una paella gegant s'aixeca una dona jove amb voluminoses túnices blanques. Quan el fum puja a la llar de foc, la dona comença una dansa serpentina. Les seves faldilles prenen aspecte de flames fins que, finalment, desapareix en un esclat de foc.
Repartiment[modifica]
- Jehanne d'Alcy: Ayesha, la flama vivant
- Georges Méliès : el diable
Producció[modifica]
La Danse du feu va ser la primera pel·lícula basada en la novel·la de Henry Rider Haggard de 1887 She: A History of Adventure.[2] En lloc d'intentar explicar tota la història de la novel·la, Méliès va utilitzar un dels seus personatges com a inspiració per a una pel·lícula de trucs,[4] recordant l'escena de la novel·la en què Ayesha es troba enmig de les flames.[5] Almenys sis adaptacions més d'"Ella" es van fer a l'era muda.[5]
Estrena[modifica]
La pel·lícula va ser estrenada per la Star Film Company de Méliès i compta amb el número 188 dels seus catàlegs.[1] Mentre que la pel·lícula es va comercialitzar a Amèrica i Gran Bretanya com Haggard's She, emfatitzant la connexió amb la popular novel·la, a França es va oferir simplement com a Danse du feu a França, sense esmentar Haggard.[4]
Com moltes de les pel·lícules de Méliès, El pilar de foc es va oferir en una impressió acolorida a mà amb colors dissenyats i dirigits per Elisabeth Thuillier. La impressió pintada a mà de la pel·lícula és un exemple ornamentat de l'obra de Thuillier per a Méliès.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Malthête, Jacques & Mannoni, Laurent (2008), L'oeuvre de Georges Méliès, Paris: Éditions de La Martinière, p. 340, ISBN 9782732437323
- ↑ 2,0 2,1 Pitts, Michael R. (2015), RKO Radio Pictures Horror, Science Fiction and Fantasy Films, 1929–1956, Jefferson, NC: McFarland, p. 284, <https://books.google.cat/books?id=WzCvBwAAQBAJ&pg=PA284>
- ↑ 3,0 3,1 Yumibe, Joshua (2012), Moving Color: Early Film, Mass Culture, Modernism, New Brunswick, NJ: Rutgers University Press, p. 72, <https://books.google.cat/books?id=cpvymkXtt1AC&pg=PA72>
- ↑ 4,0 4,1 Costa, Antonio (1997), "Pour une interprétation iconologique du cinéma de Méliès: 'vues dites à transformations' et trucages", in Malthête, Jacques & Marie, Michel, Georges Méliès, l'illusionniste fin de siècle?: actes du colloque de Cerisy-la-Salle, 13–22 août 1996, Paris: Presses de la Sorbonne nouvelle, p. 170, <https://books.google.cat/books?id=1n9W-3XrdPAC&pg=PA170>
- ↑ 5,0 5,1 Etherington, Norman (1991), "Critical Introduction", The Annotated She: A Critical Edition of H. Rider Haggard's Victorian Romance with Introduction and Notes, Bloomington: Indiana University Press, p. xxxvii, <https://books.google.cat/books?id=ypE2N4Qfq9IC&pg=PR37>